Turisme negre

VALÈNCIA. La primera sacsejada del cotxe quan perd tracció fa tremolar el pit d'ella dins d'una brusa lleugera: durant tot el trajecte no ha llevat ull tampoc a l'espai discret que s'obri entre les seues cames gràcies a la reculada de la falda producte de la fricció. Des d'eixa perspectiva es deixa intuir una roba interior que creu blanca, o vol creure blanca, o potser d'un color crema molt lleu, no pot saber-ho bé perquè no sap si ha arribat a vore-la o l'ha imaginat. Ha imaginat molt tot este temps des que es va oferir a arreplegar-la per a anar a la faena pels matins; ha imaginat durant este trajecte que recorre diversos quilòmetres de circumval·lació i diversos quilòmetres més fins a un poble del cinturó industrial de la ciutat, ha imaginat també en casa tot sol, en el bany i sobre el llit i quan la seua parella s'ha dormit més prompte de l'habitual s'ha masturbat amb amor mirant i col·leccionant les seues fotos publicades en les xarxes socials, que oculta en una carpeta que guarda zelosament amb contrasenya darrere d'una icona falsa; a voltes observa durant hores estes fotografies que la mostren en la piscina familiar en l'estiu però també en circumstàncies comunes que és precisament on li agrada més: algunes de les que més li ajuden a imaginar són retrats somrients que amplia i s'acosta als ulls fins que quasi toca la pantalla amb les pestanyes i així sent que la realitat es desdibuixa i que tot és millor.

La segona sacsejada del cotxe és molt més violenta: comprendrà que recuperar el control mai serà ja una opció, però mentres, ella, que s'ha llevat el cinturó durant un minut per a agafar alguna cosa de la bossa que reposa en la part posterior, ha eixit projectada des del seient dret i li ha caigut damunt; la fuetada cap al seu costat del vehicle ha fet que ella aterre amb el rostre sobre el seu pit, el monyo li acaricia el coll i s'entremescla amb la seua cabellera, els braços d'ella passen sobre els seus muscles mentres els seus tracten de manipular el volant per a què el turisme negre no es precipite cap a l'inevitable. El morro s'orienta cap a la paret a la seua esquerra, les forces que actuen sobre la maniobra involuntària primer reduïxen l'espai entre els cossos posant en contacte els seus volums amb una pressió irresistible –sent uns llavis en el coll i l'alè càlid d'un crit de sorpresa, les dents se li claven prop de la jugular, alguna cosa calenta s'esmuny per la pell cap avall– i després, amb l'impacte, tiren en sentit contrari just abans que comencen les voltes de campana: la separació inclou parpelles que es tanquen tenses per instint, gemecs sufocats, cristalls en suspensió, roba feta esgarrons en una centrifugadora explosiva que exposa sense permís els seus torsos segons pot apreciar amb els ulls entretancats entre colp i colp. La centrifugadora ha fet que la falda d'ella isca volant amb eixa habilitat que aconseguix què, més enllà d'un accident, sempre hi haja calcer escampat en la carretera; dins del cotxe els cossos, perdut el control i la previsió de la ment, revelen la seua autèntica naturalesa carnal, s'exhibixen purs i sense reflexos tímids, descobrixen territoris poc freqüentats, racons que solament es gaudixen des de perspectives forçades. 

Han eixit del carril i després d'arrancar part d'una barrera de seguretat cauen per un terraplé ja sobre el sostre del vehicle; sap que es mantenen conscients perquè encara que els gemecs i xiscles inicials han donat pas a una paràlisi de les goles que esperen a que tot acabe, ella ha aconseguit aferrar-se als seus malucs i amagar el cap en el seu entrecuix mentres descansa el seu sobre la seua boca amb les cames encollides. Prompte impactaran contra alguna cosa que detindrà el descens, però fins que açò ocórrega els seus sentits treballaran a tota màquina interpretant els innombrables estímuls que reben les terminacions nervioses: l'escenari és irreal, l'espectacle sensorial, únic. Un ixent de roca frena el turisme negre amb un sonor esclafit metàl·lic –ningú sap com sona un accident de trànsit fins que ho viu des de dins– que encara reverbera en les seues oïdes quan sent com la cara se li xopa. No pot reprimir uns incòmodes espasmes a mida que se li banya el coll i l'esquena, que descansa contra la part interior del sostre. Ella encara clava els seus dits com a arpes en les seues natges quan els esfínters es relaxen. Seguix viva. Respira. Ella respira. Pot sentir com respira amb la cara afonada entre les seues cuixes. Està a punt de trencar a plorar. 

La guantera i uns altres compartiments s'han buidat del tot, les tapes pengen relaxant a poc a poc el seu vaivé.

Ofega un et vull sord en la punta de la llengua.