Malgrat el seu oratge i l’obertura al mar, les administracionssón el principal obstacle per als aficionats als esports marítims
VALÈNCIA. 18.30 hores de la vesprada. Octubre. 24 graus de temperatura. Mirat des de dalt, l’antic llit del Túria sembla una ciutat en miniatura, un escalèxtric on miraculosament són escassos els impactes entre ciclistes, patinadors i corredors. El pròxim diumenge se celebra la VII Volta a Peu de les Falles, set dies després la mitja marató, i així tantes carreres com almenys mesos té l’any. Els runners s’han multiplicat per les voreres; la majoria rebutgen entrenar pel seu circuit, dissenyat des del Gulliver cap a Capçalera, ple de grava, terra i tranquils passejadors. Simultàniament, desenes de preparadors físics es reparteixen arbres i zones enjardinades per tal d’oferir l’aire lliure com a complement diferenciador de les seues classes. Rugbi, beisbol, futbol, escacs, ‘salt de cangur’,... les modalitats esportives no s’acaben en nou quilòmetres d’espai perenne d’entrenament, siga l’estació que siga. València és una ciutat per a l’esport.
18.30 hores de la vesprada. València. Octubre. 24 graus de temperatura. Sobre l’arena de la Malva-rosa centenars d’amateurs han trobat la desconnexió en el vòlei platja, tenis platja, hockey platja, futbol-vòlei, entre altres especialitzacions sobre l’arena. 18 pistes, ampliables a 28, es concentren enfront de la discoteca Akuarela Playa, just a l’altura de la parada del tramvia. El club BeachBol és l’encarregat del manteniment d’estes instal·lacions i l’avituallament, l’organització de cursets a preus populars, la prestació gratuïta als jugadors del kit de vòlei, és a dir, xarxa i línies (tan sols si es vol reservar prèviament, s’haurà d’abonar 8,75 euros) i l’organització d’esdeveniments esportius nacionals, com VI Open Valencia Beach Volley.
Malgrat tot, ací, la temporada sí que arriba al seu fi. Es tanca el pròxim 23 d’octubre segons ha dictaminat Demarcació de Costes. No ho farà per climatologia, ja que València gaudeix d’una temperatura mitjana de 20 graus i vora 300 dies de sol a l’any. Per als aficionats quedaran tan sols els pals i per primer any, uns cursets impartits per professors titulats a un preu popular: 23 euros costa una hora i mitja a la setmana durant un mes.
«Sobre el 15 de abril volveremos con todo el abastecimiento. Tenemos el apoyo de la Fundación Deportiva Municipal para poder mantener las instalaciones fijas todo el año. Pero será cuestión de tiempo y de diálogo entre Costas y la concejalía de Playas. Con el tiempo que hace es una lástima no aprovechar este espacio privilegiado al aire libre, al lado del mar. La gente cuando viene a hacer deporte no le importa pasar frío, pues te pones una camisa de licra o un neopreno. Tan solo se requeriría una intervención fácil para ubicar un lugar en condiciones donde facilitar una ducha de agua caliente, puede ser en el paseo o en un solar», sosté Fabio Belli, un dels dos fundadores de la que és la primera instal·lació municipal per a deports de platja de tot Espanya.
Juan López té 30 anys i es va aficionar al futvòlei quan tenia 10. Estiuejava a Cullera, on el futbolista brasiler Romario acudia a jugar amb amics a aquesta modalitat desconeguda. Van començar a imitar-los i hui és, juntament amb el tàndem que forma amb Sergio Antolino, campió d’Espanya de futvòlei; han quedat tercers en la lliga europea i també es van dur el bronze del torneig olímpic que es va celebrar a Rio de Janeiro. No han rebut cap telefonada de les autoritats valencianes. «No interesamos, no somos rentables. Llevo el coche lleno de redes, pelotas,... para poder entrenar todo el año. Una vez se acaba la temporada de verano se quedan los palos, pero no tenemos ningún lugar donde dejar material, donde ducharnos después de entrenar o para ir al baño», critica Juan. Afegeix: «Dicen que es un deporte minoritario, pero no se le da oportunidad para que la gente se aficione todo el año».
Hi ha demanda. Si en 2012 van entregar 27.000 xarxes en quatre mesos de calor en les instal·lacions de BeachBol, enguany n’han repartit 87.000. «Eso significa 200 personas jugando al día en julio y agosto», explica el gerent, qui continua: «La gente que viene, desde turistas a gente mayor, pasando por grupos de adolescentes, quieren estar respirando la brisa marina y no intoxicándose en la ciudad. Llegas, te pones las chanclas y se te olvida todo el estrés. Es terapéutico».
18.30 hores de la vesprada. València. Octubre. Bufa el vent de surest, el nostre Garbí. Hi ha ratxes de 16 nus. L’aire comença a desil·lusionar els banyistes. És el moment en què windsurfistes i aficionats al kite comencen a disfrutar de la mar de València. Només durarà d’octubre a abril. Hi ha 1.500 federats en estes modalitats, però cap de les platges que envolten la ciutat té habilitat un canal abalisat per a ells, una entrada directa a la mar. El més a prop es troba al Perellonet, on hi ha dos, un per a kit surf i un altre per a paddle surf: «Es troben en una carretera saturada els caps de setmana i són insuficient per a la qualitat d’aficionats als esports de lliscament, l’àmbit que més creix dins de la Federació de Vela», denuncien els afectats. A més, els aficionats al kite apunten que hi ha una roca submergida dins del seu canal. «No se cuenta con nosotros», lamentan.
Tots ells voldrien un canal a El Saler, a l’altura de l’abandonat poliesportiu i on bufa bon vent, però les administracions argumenten raons de protecció del medi ambient. L’any passat el van autoritzar just coincidint en el tram de platja nudista. «¿Por qué no nos ponen unos metros a la derecha o a la izquierda de ellos? Hay una extensión enorme de playa, estos canales han de ser de 75 metros para paddle y windsurf y de 200 para kite. ¿Tienen que ponernos justo donde los nudistas? Lo que quieren es crear conflicto», es queixa Pedro Villanueva, president de l’Estació Naútica de València, on estan associades cinc escoles d’aquestes disciplines.
Tampoc s’autoritza un altre. El que sol·liciten a l’extrem dret de la Malva-rosa, pegat a l’escullera. Aquest litoral te 1.800 metres de longitud. La negativa obliga l’escola Ocean Republik, ubicada en la Marina Reial, a eixir a la mar des del port, remolcant els surfers amb embarcacions. «Han trencat l’esperit d’aquest esport, que comença des de l’arena i et porta a més de 200 metres de profunditat», apunta un d’ells. El canal que es troba més proper al cap-i-casal està a la platja de la Patacona, ja en terme d’Alboraia.
«Cuando empieza el verano, empiezan los problemas. Pero lo que debe imperar es el sentido común. Si la gente se anima a hacer wind o kite es porque, en general, en la playa no habrá gente, pues va a hacer un viento de 15 nudos para arriba. A nadie se le ocurre cuando hay olas de dos metros darse un bañito con niños de tres años. Además las escuelas de kite han ido regulándose para no dar clases de iniciación en pleno verano. Es un poco de sentido común, però lo normativizamos todo tanto que lo único que se consigue es ponerle puertas al mar», lamenta Luis Faguas, cap de monitors de l’Escola de Vela de la Fundació Deportiva Municipal amb 20 anys d’experiència sobre un post.
El malestar entre els aficionats va quedar palés abans de l’estiu, el passat 17 de juny. Per primera volta es van concentrar amb tot tipus de material aquàtic davant del consistori. Volien passos endavant de l’administració local per tal de frenar multes de 1.500 euros –el paddle surf està prohibit en el litoral de la capital–, instal·lar espais autoritzats i redactar una normativa que faça realitat la convivència entre banyistes i els esportistes de l’aigua. Els va rebre la regidoria d’Esports, però fins ara no ha arribat la reunió desitjada amb l’alcalde Joan Ribó. «Prefereixen joves desmotivats, tombats sobre l’arena, que fent esport dins la mar. Els que fem windsurf, kite, kayak o paddle surf som els primers que respectem el medi ambient, ni contaminem amb motors ni fem contaminació acústica», exclama Juan, aficionat. Amb ell, coincideix un altre jove amateur valencià, Luis, qui «al final me veo obligado a pegarme una hora de coche y hacer windsurf en la provincia de Alicante, donde sí hay zonas balizadas».
L’única escola pública de vela, depenent de la Fundació Deportiva, també es troba dins de la Marina Real. Porta funcionant des del 2010 i «és sorprenent com van augmentant exponencialment els alumnes». L’objectiu és desterrar l’estereotip sobre la necessitat d’haver de comprar-se una embarcació per a practicar aquest esport. També esborrar la idea que és un esport caríssim. Ací pagues 15 euros i eixes a navegar durant dues hores; «és un temps perfecte per desconnectar, per fer una parada de la feina o per descansar abans de recollir als teus fills d’escola», assegura el gerent de l’escola municipal», recomana un aficionat.
València és una ciutat tancada al mar, físicament i esportivament. La falta d’organització competencial entre tres Administracions i els buits legals són els principals impediments perquè les noves generacions siguen realment conscients i amateurs d’una enorme varietat d’esports que naixen en la línia de platja.