VALÈNCIA. 18.30 hores de la vesprada. Octubre. 24 graus de temperatura. Mirat des de dalt, l’antic llit del Túria sembla una ciutat en miniatura, un escalèxtric on miraculosament són escassos els impactes entre ciclistes, patinadors i corredors. El pròxim diumenge se celebra la VII Volta a Peu de les Falles, set dies després la mitja marató, i així tantes carreres com almenys mesos té l’any. Els runners s’han multiplicat per les voreres; la majoria rebutgen entrenar pel seu circuit, dissenyat des del Gulliver cap a Capçalera, ple de grava, terra i tranquils passejadors. Simultàniament, desenes de preparadors físics es reparteixen arbres i zones enjardinades per tal d’oferir l’aire lliure com a complement diferenciador de les seues classes. Rugbi, beisbol, futbol, escacs, ‘salt de cangur’,... les modalitats esportives no s’acaben en nou quilòmetres d’espai perenne d’entrenament, siga l’estació que siga. València és una ciutat per a l’esport.