CASTELLÓ. Aquesta setmana comencen les festes de Nadal. La nit de Nadal marca l’inici d’uns dies en què les famílies es retroben amb la voluntat de reforçar uns vincles d’estima que, massa sovint, queden relegats durant la resta de l’any. Pot paréixer un tòpic, però avui més que mai és imprescindible trobar espais de convivència que consoliden les relacions familiars. En aquest context, segurament molts haurem de cedir i, fins i tot, deixar de banda qüestions polítiques o futbolístiques que poden derivar en conflictes innecessaris.

Podríem haver pensat que, el passat dimarts 16 de desembre, la Conselleria d’Educació utilitzava aquest esperit conciliador. Era el moment oportú per aprofitar la presentació del nou Decret de Convivència i per a apostar clarament per la integració, la diversitat i la igualtat —uns valors que adquireixen encara més sentit en aquestes dates nadalenques—, però, malauradament, no ha sigut així. Ben al contrari.

La presentació del decret es va sustentar en afirmacions falses i en una desaparició preocupant del concepte d’igualtat. Una línia política dictada pel partit d’ultradreta Vox, que és l’encarregat de marcar les directrius reals del govern valencià i condicionar les polítiques educatives que afecten el conjunt de la ciutadania.

La nova consellera, la senyora Ortí, va afirmar que el decret tenia com a objectiu primordial establir un nou marc per millorar la convivència als centres educatius. Tanmateix, aquesta afirmació no aprovaria una anàlisi mínimament rigorosa. Només cal citar tres exemples per a desmuntar completament la seua argumentació.

En primer lloc, va assegurar que s’incrementava l’autoritat del professorat, afirmant literalment que “el daño, la agresión, la injuria o la ofensa al profesorado en el ejercicio de sus funciones se considerará una falta grave”. Aquesta mesura, però, ja apareixia recollida en el Decret 195/2022 de Convivència i Igualtat, concretament a l’article 18, apartats a i c. Per tant, no es tracta de cap novetat, sinó d’una simple repetició del que ja existia.

En segon lloc, també va destacar la possibilitat d’aplicar un procediment conciliador davant faltes greus. Però aquesta opció ja estava contemplada a l’article 26 del mateix decret de 2022. De nou, cap aportació nova.

Finalment, i potser el fet més greu, la consellera va anunciar la creació de l’Observatori de la Convivència. Aquest anunci evidencia clarament qui governa realment a la Comunitat Valenciana. Amb el decret de 2022 es va crear l’Observatori de Convivència i Igualtat; ara, l’eliminació explícita del terme igualtat no és casual, sinó ideològica. La nomenclatura mai és innocent, i aquest canvi revela la voluntat de deixar de treballar per una societat diversa i igualitària. 

En el nou decret les mesures educadores i la mediació s’han reconvertit en càstigs i sancions. En cap moment s’aposta per l’educació preventiva enfront dels conflictes. A més, desapareix la diversitat i la igualtat com a principis bàsics de la convivència. Com advertia el filòsof John Rawls, «una societat que renuncia a la igualtat està condemnada a perpetuar les seues injustícies».

Aquest nou decret no aposta per una educació transformadora, preventiva, igualitària ni basada en la diversitat. No aporta cap millora real al dia a dia dels centres educatius; més bé al contrari, suposa un pas enrere en drets i en valors. Ens queda molt clar que és el senyor Abascal qui marca les directrius per construir una escola en blanc i negre pròpia d’una etapa de la nostra història que no volem recordar.

Desgraciadament per al poble valencià, la senyora Ortí no aporta res de nou, tot el contrari, és més del mateix per mantindre el seient al Palau de la Generalitat. Amb tot açò, qui realment perd és la comunitat educativa. Es tracta, doncs, d’una derrota que ja podem atribuir a la nova consellera i a un govern valencià que ha renunciat a la igualtat com a pilar fonamental de l’educació.