El GASTO

Ca Xoret, esmorzar a l'estil dels llauradors

En l'Alqueria de Roca hi ha un betlem famós, una estació de tren, molta horta protegida, i quatre bars-restaurants per a 245 habitants. Entre ells Ca Xoret, on pots esmorzar com ho faria un llaurador, o un pastoret del betlem.

| 22/04/2022 | 6 min, 39 seg

El primer que cal saber quan vas a Roca és la seua proximitat a Cúper, d'ahí el nom de l'estació ferroviària Roca-Cúper. Però mentre que l'Alqueria de Roca pertany a Meliana, Cúper - més menuda encara - és part de Foios. Si arribes allí sense perdre't, o amb el tren dels endarreriments entre Castelló i València, no pot faltar una visita a Ca Xoret, un establiment familiar amb una curiosa història. Mentre Melcior ens la conta, aprofitem per a menjar-nos dos dels grans hits de la casa, el Yesterday i el Let it Be de Xoret, un entrepà d'abadejo arrebossat, pisto -amb pinyonets-, i cebeta fregida d'una banda. I el clàssic dels clàssics, el tema amb el que acaba el teu grup favorit el concert, un entrepà de carn de cavall, creïlles i alls tendres. Agafem taula, cacaus i olives per a compartir, i arriba Melcior, d'ahí el nom de Xoret -Melcioret-, amb unes albergines arrebossades que es desfan de mirar-les.

Melcior Almela està per tot arreu, en la cuina, en la barra, cobrant, servint i especialment atenent a tot el personal que entra per la porta i el saluda amb "ie Xoret!". La seua família porta en Roca tota la vida "quan tot açò eren només una Alqueria i un grapat de barraques". Com tanta gent de la contornada, va acabar els estudis obligatoris i va entrar a treballar en Lladró amb només 15 anys "em feren un examen de pintura i dibuix, i com que a mi m'agradava pintar, m'agafaren". També treballava allí Concha Pascual, la seua dona, "ella pintava i feia un poc de tot, jo estava més modelant les figures que ella després pintava". Després de l'11-S les coses començaren a pintar malament per a Lladró, així que pensaren "hem de muntar alguna cosa nostra". La primera opció, comenta Melcior, "va ser una papereria, però a Meliana hi havia cinc. Així que parlarem Concha i jo de com Ca Pepico tenia sempre cua a la porta, fent cuina valenciana, i com que teníem la casa de Roca, decidirem obrir un bar de cuina tradicional". Dit i fet, i a poc a poc el projecte ha anat creixent i fent-se més conegut per tota l'Horta Nord, en part, gràcies a un Betlem.


Si no coneixeu el Betlem de Roca, no passa res, enguany apunteu les dates i feu una visita. Des de 1990 este Betlem creat per Melcior i la seua família (als inicis va ser important l'ajuda del seu sogre Francisco Pascual), s'ha convertit en un referent a tota la Comunitat Valenciana. "Antigament, el Betlem el ficavem ací, en el baix del restaurant, però una volta obrirem Ca Xoret, va passar a la casa de davant". El Betlem era conegut, hi havia visites escolars, molta gent de València i de tots els pobles de la rodalia anava cada any "hem arribat a rebre 30.000 persones per Nadal". Així que Xoret, com li diuen els amics a Melcior, li va dir a Concha "tranqui-la que a poc a poc coneixeran el bar tots els que vinguen a vore el Betlem". Tenia raó, obriren el bar allà pel 2004 sense tindre massa nocions de cuina "Concha cuinava paelles, mandonguilles d'abadejo, all i pebre, coses que havia aprés de sa mare i la seua iaia. Jo li vaig dir que calia fer-ho igual, però en compte de per a 8 per a 30". Valentia no els va faltar per a iniciar un negoci quan els dos ja havien passat dels 40 anys d'edat, i personal tampoc "Ximo, el cuiner de Lladrò, també va ser acomiadat i va vindre a treballar en nosaltres i ensenyar-nos a fer salses i postres".

Entra un grup de jornalers entrepà en mà, només consumiran el gasto, la beguda i el café, no importa, al bar estan donant un servici també als llauradors locals. Si mires l'aparador no pareix que hi haja molta varietat, bàsicament perquè ho fan tot al moment, i això es nota. Les cebes són d'un veí, les carxofes collides ahir per altre, les creïlles també les cultiven en Roca "això de cuina de proximitat o km. 0, és el que s'ha fet a l'horta tota la vida", i matissa "els alls tendres els plante jo", afirma Xoret que ens convida a comprovar-ho de primera mà. En el portal de davant del bar té el betlem, i l'hortet on planta els famosos alls tendres i també cols i encisams, "tot ecològic". Allí podem veure els motlles amb figures en procés de construcció "com que no trobem la majoria de figuretes que volem fer, les construïm nosaltres mateixa", es nota en el nivell de detalls els molts anys treballats en Lladró, i la implicació de tota la família en el procés. De fet, Melcior fill, més conegut com a Mel, "de jovenet posava els llums per baix la taula i vinga empalmar cables li va agafar afició, i es va fer electricista".


Mel ix de la cuina per a la foto, aquell jove electricista va canviar els cables pels foguers, i a poc a poc va desenvolupar un gust pel vi que convertixen a la bodega de Ca Xoret en una rara avis dins dels llocs on anar a esmorzar. Un dilluns qualsevol pots trobar fins a 12 referències per copes, i centenars de botelles de vi, espumosos, whiskys i licors portats de tot el món "les seues vacances són anar a fires de vi a Frankfurt, La Rioja o a una de whiskys a Escòcia". Un sommelier expert que ha anat format-se durant els anys i que t'ajuda a triar el vi perfecte mentre cuina paelles i caldosos "fa fins a 50 arrossos ell a soles un diumenge com el passat" presumix amb orgull de fill son pare Xoret. Els cafés són cosa de Sofia, que ha fet famós el seu tallat a l'inrevés, molt visual "posem primer la llet amb molta bromera, i després el café per a donar-li este efecte en tricolor".


Entra un veí preguntant si algú li ha aparcat un cotxe blanc a la porta del seu gual, cap parroquià es fa l'ànim de retirar-lo "jo et porte a Meliana si tens pressa!" s'oferix Melcior davant la desaparició de l'infractor. Ell voldria obrir un pàrquing "però no em deixen, hi ha un camp ací darrere abandonat que me'l lloguen, així i tot, com no és meu no puc usar-lo per a fer un aparcament per als clients" es queixa Xoret. De la competència no es queixa gens, hi ha quatre bars per a 245 veïns a Roca, el Napicol i Ca Pepico són també llocs de referència de la cuina de l'Horta Nord, i el Baret fa molts esmorzars populars cada dia. No passa res, hi ha faena per a tots, Roca s'ha convertit en un lloc de peregrinatge gastronòmic per mèrits propis. Segur que els senyors feudals als quals Jaume I els va donar els terrenys de Roca i de Cúper vivien prou bé rodejats de camps a prop de la mar i la ciutat. Però dubte molt que menjaren tan bé com es menja ara en Roca, i en part gràcies a una família, anomenada Almela-Pascual, que ha obert les portes de sa casa al producte de la seua terra, i a tots aquells que tenen ganes de veure un bon betlem.

Comenta este artículo en
next