Casa Flor, un emblema dels esmorzar cabanyalers

El vostre paladar foguejat en mil xivitos i un centenar de brascades necessita tastar l'especial de la casa de Bodega Flor, Casa Flor, Bar Flor, J. Flor, o també cogut antigament com Casa Palop, en referència a un familiar dels propietaris que allí treballava. "Ara la gent ens coneix més com Casa Flor, tot i que els més majors del barri encara diuen Casa Palop" ens comenta Inma, que al costat de la seua germana Mercedes estan al càrrec d'este negoci fundat en 1893 per José Flor. Elles duen amb orgull el cognom i la tradició familiar, Mercedes a la cuina, i Inma farcint els entrepans fan un tándem insuperable. De fet "Inma és una gran repostera, has de vindre a tastar els seus dolços" ens diu la seua germana Mercedes mentre entra i ix a tota velocitat de la cuina. Òbviament, volem tastar l'entrepà de la casa, però abans no podem resistir-nos a demanar uns calamarets amb ceba, que acaben d'eixir de la cuina per a despertar les nostres papil·les gustatives.

Ens saluda un parroquià, Aureli de nom, que és client habitual. Estan en un grupet de 8 o 10 companys fent-se ja el cremaet de rigor. Ell ens recomana la titaina "extraordinària", mentre que el seu company de taula, José Manuel Aparici, el més seriós de tot el grupet, suggerix que demanem un de "faves, cansalà, i titaina" i si no volem carn "la truita d'abadejo està espectacular". De fet, també tenen croquetes d'abadejo, molt demandades durant estos mesos de Quaresma, i altres especialitats a banda de les truites més clàssiques amb ceba i sense ceba i l'embotit, com és la floricol fregideta. Precisament un de truita de creïlles amb titaina es demana Enric, un client dels reincidents que ens comenta: "no sé ven bé perquè, però ací molta gent es demana tires de calamar", més conegudes com a rabas. Segurament siga, com diu Inma "perquè tot és fresc, de qualitat, i de proximitat, de fet fem la compra al mercat del Cabanyal que és un luxe tindre'l ací davant, i el pa el comprem en la Tahona del Abuelo". Bons pans i bon producte, poca cosa poc fallar.

Per fi demanem un especial de la casa, per a eixir de dubtes sobre el perquè de la seua fama, quan seuen tres senyores molt simpàtiques a la taula del costat: "venim tots els dijous al mercat, i aprofitem per a esmorzar, hui que plou no hi ha mercat, però venim igual, perquè l'esmorzar és sagrat". Demanen pa a la catalana, i uns entrepans de truita mentre ens conten que "el dijous es fica açò a parir de gent, però són molt ràpids atenent, i si fas tard, pots dinar un plat d'arròs en fesols i naps". Inma confirma que cada dijous "fem arròs amb fesols i naps, és ja una tradició", no obstant això no només l'arròs és protagonista a migdia "fem molts guisats, el potatge de cigrons el fem molt bo i hem recuperat una antiga recepta del Cabanyal el guisat de peres". Està clar que haurem de tornar a dinar un dia i tastar els seus plats de cullera, a sopar no podrem perquè tanquen de nit, i també tanquen diumenges i dilluns "des de la pandèmia descansem dos dies, i podríem dir que som unes afortunades perquè només fem esmorzars i dinars". A les 8:30 h obrin i ja arriben els primers clients que poden esmorzar fins a les 12:30 h., després netegen tot i és el torn dels dinars.

Entre els clients hi ha treballadors de la zona i gent del port, però també parelles, gent jove, grupets d'amigues i amics, "la veritat és que fa anys hi havia per ací molt de taller i molt de treballador de la construcció, ara hi ha més oficines i més gent jove que ha adoptat com a fet natural vindre a esmorzar". Mentrestant Jorge ens porta el gasto a la taula, l'aigua en botella de vidre i els refrescos en format de 355 cl "és un poquet més car per a nosaltres, però eixos detalls són els que fan la diferència de qualitat" sentència Inma. Li demanem l’especial de la casa, que tanta expectació genera, i no defrauda. Els entrepans arriben embolicadets en tovalloletes fines de paper, com per a generar expectació. Els destapes com faries amb el teló en el teatre, i les creïlles acabadetes de fregir cauen contentes d'haver sigut alliberades de la seua pressió. L'entrepà està ple fins a la punta, i en el cas de l'especial de la casa, per un estofat de gírgoles (setas de cardo) banyades en moscatell, trossos de llonganissa, panses, les esmentades creïlles i un ou fregit. Una explosió de sucositat que convida a prendre'ns la resta del dia amb molta calma.

Les creïlles es nota que estan ben fetes: ni olioses, ni socarrades, ni dures "gastem sempre la varietat Monalisa, i de bon matí ja estem pelant i tallant creïlles". Mentre xarrem arriba més gent, ràpidament habiliten dos taules al mig del bar, el servici funciona com un rellotge, es nota que els cambrers són professionals. La decoració convida a pensar que estem en un bar dels que reben habitualment l'apel·latiu de mític o clàssic. Molta gent l'ha convertit en això, en el seu clàssic, "especialment els dissabtes, arribem a donar més de 100 esmorzars". Les olives xafades i els cacaus acompanyen als entrepans, no són especialment destacables, però no importa massa el gasto, ací hem vingut a per uns entrepans que complixen amb els requisits bàsics per a ser suprems: bon pa, bones mescles, bona cosa de companatge, i productes de qualitat. Si a tot això sumes que el preu dels entrepans grans estan al voltant dels 4 euros, i que per 6-7 has esmorzar amb beguda i café. Que més pots demanar?

És hora del café, Inma reconeix que són fidels a Durban "portem 40 anys treballant amb ells, i ara et fan moltes ofertes els comercials, però a nosaltres ens agrada el seu café natural, no el canviem". Entre Jorge i Sergi fan els cafés, si t'agrada el cremaet, el de Casa Flor no et defraudarà: "molta gent busca el contrast per a la foto, nosaltres no li posem tant de sucre i per això no hi ha tant de contrast, tot i això, està especial". Si no eres de cremaet, hi ha altre típic de la casa, una mena de tallat llarg de llet, servit en got de vidre alt, coronat amb bona cosa de bromera i un toc final de canella. Això com es demana? "que pregunten per l'especial de Sergi i jo ja sabré que he de posar". Les senyores acaben el seu cafenet i ens diuen en veu baixa "no li feu molta publicitat que s'omplirà encara més". Anem a fer-les cas, perquè raó menegen, i estos tresors millor compartir-los amb coneixement, no volem quedar-nos sense tastar la titaina el pròxim viatge que anem a Casa Flor, on cal tornar un dia a menjar-nos eixe arròs amb fesols i naps del dijous que cuina Mercedes, els dolços que fa Inma i el cafenet especial de Sergi, mentre que Jorge ens posa la beguda quasi abans que la demanes.