AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar
Más información
Página del periodista
Toni Sabater
septiembre
PLANETARI
L'art de tancar portes
Por
-
Dones e altri (Llibres de la Drassana, 2017), el nou títol de Felip Bens, és un conjunt de relats breus units per la voluntat de plasmar l’univers de les relacions entre dones i hòmens, però en realitat, i per davall d’eixa superfície aparent, s’hi amaguen fondàries encara més vitals i també més suggeridores
agosto
julio
junio
mayo
abril
literatura
Dràcula: de tenebres i de sang
Por
-
Més de cent anys després de la seua publicació, la novel·la que donà naixement a la figura de Dràcula encara manté una potència simbòlica, estètica i literària més que envejable. L’obra de Bram Stoker és, entre moltes altres coses, la història d’un èxit que continua fonamentant-se en les nostres pors més arrelades
marzo
febrero
enero
diciembre
noviembre
LLETRAFERIT
Les mil vides d'Antoni Cruanyes
Por
-
El protagonista de la novel·la 'El tinent anglés' pot disseccionar-se en qualsevol dels seus múltiples aspectes, com un exercici purament de tècnica literària o com un homenatge a la seua eternitat acabada d’estrenar. Un personatge destinat a perdurar en l’imaginari dels valencians i dels amants de la literatura molt més enllà dels atractius de la novetat estricta
septiembre
agosto
julio
LLETRAFERIT
Reivindicació de Blasco
Por
-
Escriptor, periodista, polític, viatger, colonitzador, ídol de masses, bèstia negra per als ambients clericals, tradicionalista per als sectors progressistes, menyspreat per uns, exaltat per uns altres, admirat secretament per tots. Aprofitant la publicació de noves traduccions al valencià d’obres de Vicent Blasco Ibáñez (1867-1928), fem un recorregut no tant per la seua apassionant i coneguda vida, sinó per les raons últimes de certa actitud hostil cap a les seues novel·les per una part de la crítica, així com una nova valoració de les causes del seu abandonament del valencià en favor del castellà en la seua obra
junio
marzo
Glòria, esplendor i decadència de la nit valentina
El Carme, any zero
Por
-
El barri del Carme de la ciutat de València, a banda del seu immens valor patrimonial, històric i sentimental, és un dels llocs més coneguts del Cap i Casal per la seua vida nocturna i d’oci. Però no tots coneixen les raons i els inicis d’eixa vida nocturna, d’eixa manera de viure i divertir-se pròpia del barri i que va arrancar a finals dels anys seixanta del passat segle de la mà d’uns quants pioners. Al ritme de músiques renovadores i contraculturals, amerats d’idealisme i d’utopies, plens de voluntat de transgressió, un grup de jóvens valencians inventaren des del no-res un Carme lúdic i obert, deixant marcat per a sempre als seus carrers un esperit que, desactivada bona part de la seua càrrega reivindicativa, pròpia d’aquells anys, encara perviu a hores d’ara. Esta és la seua història