Hoy es 19 de marzo y se habla de GUERRA CIVIL teatro círculo cúmul Generación V libros
GRUPO PLAZA

Página del periodista

Toni Sabater

febrero

enero

noviembre

octubre

septiembre

junio

mayo

abril

febrero

LITERATURA » PLANETARI

Persistència de Noruega

Por  - 

Noruega de Rafa Lahuerta supera, a punt d’eixir la 2ª edició en castellà i la 9ª en valencià, els 20.000 exemplars venuts.

enero

diciembre

noviembre

octubre

septiembre

julio

PLANETARI

Ignacio Peyró o la destil·lació del temps

Por  - 

Ya sentarás cabeza és el darrer llibre del periodista i escriptor madrileny Ignacio Peyró. Un compendi de sensacions, relats del dia a dia o del passat que volen mostrar la vivència particular de qui, només armat amb la pròpia intel·ligència i moltes lectures, s’inicia en els magmes de la vida professional del periodisme. Un acta fundacional de qui s’endinsa en la vida adulta

junio

mayo

abril

PLANETARI  

J. F. Mira: l’observador irreductible – T. Sabater 

Por  - 

L’aparició de qualsevol nou llibre de Joan Francesc Mira és una perspectiva de felicitat, una sort de festa entre setmana que ens ix al pas sempre d’una manera sòlida, com pedres miliars de saviesa que ens trobem entre els marenys de les moltes publicacions que cada any ens inunden. Els Papers de l’observador (Afers / Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2020) són la darrera mostra de la voluntat de l’autor de regalar-nos més fragments d’eixe festí quotidià del qual, des de fa més de cinquanta anys de trajectòria intel·lectual, ve fent-nos orgullosos partícips com a valencians

febrero

enero

diciembre

noviembre

octubre

septiembre

julio

Alemany per llengua, francés per vocació i jueu per herència

Heinrich Heine o el drama de la identitat: alemany, francés i jueu

Por  - 

Un dels mites fundacionals del romanticisme europeu l’encarna la figura d’Heinrich Heine (1797-1856). Alemany per llengua, francés per vocació i jueu per herència familiar, les diferents relacions culturals i lingüístiques que establirà amb el seu entorn patiran sempre l’estigma de les contradiccions que eixa triple condició implicava, i que eren en realitat un episodi més de la lluita per les identitats que sacsejà apassionadament les consciències de les elits del seu temps

junio

mayo

abril

febrero

enero

diciembre

'PORQUE YA NO QUEDA TIEMPO'

L’ombra de Lou Reed i el temps que encara té Rafa Cervera

Por  - 

L’estret àmbit de la crítica periodística musical, tot i que siga d’alta qualitat, és un espai probablement massa reduït per a determinats autors. De fet, quan l’ofici (l’ofici d’escriure, al remat) s’exercix amb tenacitat, talent i verdader interés, la dimensió estrictament literària guanya pes d’una manera progressiva, s’obrin nous horitzons i derivacions artístiques i s’acaba per destil·lar el suc dolç i madur del raïm en el final dels estius. Temps de verema

noviembre

octubre

Vivant Denon

El plaer discret i intens de viure

Por  - 

La figura de Dominique Vivant Denon (1747-1825) és una de les més fascinants de la cultura francesa que cavalca entre els segles XVIII i XIX. Dibuixant, gravador, escriptor, diplomàtic, llibertí, col·leccionista d’art, museògraf o viatger, va servir als tres últims reis de França, a la Revolució i a Napoleó. I gràcies a la seua prudència i discreció és probablement el millor representant de l’essència del seu temps convuls

septiembre

junio

PLANETARI

Crònica d’una devastació

Por  - 

Igual que un pacient quan jau en el llit del quiròfan d’un hospital es deixa fer i desfer, i sobre el seu cos inert intervenen sense restriccions els metges extirpant òrgans o substituint peces, quan una societat està malalta i adormida, i amb les dosis adequades d’anestèsia, és perfectament possible, des dels òrgans del poder que eixa mateixa societat ha atorgat, fer i desfer els cabals públics sense que eixes manipulacions tinguen el menor rebuig social, i quan les coses es fan realment bé –“que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”, com va dir aquell– fins i tot es pot obtindre el fervor incondicional i l’aplaudiment de la crítica i del públic.

mayo

abril

febrero

enero

diciembre

noviembre

octubre

septiembre

junio

mayo

ELS LLIBRES A ITÀLIA

Els dies en flames de Giangiacomo Feltrinelli

Por  - 

Per als que tenim el bon costum de peregrinar a Itàlia a la menor ocasió, un dels temples tan ineludibles com habituals són les llibreries. I una de les estampes més estimades –en mig d’eixa repetició tan indignant com avorrida de franquícies internacionals– és la visió del rètol de fons roig i lletres blanques que anuncia la presència d’allò que hem convertit en la llibreria italiana per antonomàsia: la Feltrinelli

abril

una sensació voluntariosa de final

Oblidar Palerm

Por  - 

En el centre històric de la capital de Sicília, molt a prop del mític Teatro Massimo i de la seua catedral orientalitzant i quasi mil.lenària, s’alça travessant els segles el Grand Hotel et des Palmes, com una nau encallada en el cor d’una ciutat tan fascinant com decadent, en què la presència de visitants il.lustres (escriptors, artistes o mafiosos) és només una de les seues infinites i possibles històries

febrero

GASTRONOMIA VALENCIANA

La paella: història i memòria sentimental

Por  - 

La recent aparició d’El llibre daurat, obra de Josep Piera, suposa la consecució d’una fita de pretensions definitòries i totalitzadores, un referent en la genealogia de la paella que romandrà en el temps amb els seus elements desmitificadors. I també, paradoxalment, creant una nova mítica: la de la realitat i l’orgull raonat dels nostres veritables mèrits, de la nostra manera de cuinar i viure

enero

diciembre

TOT EL QUE HA VINGUT D'alexandria

Kavafis, Forster, Durrell. Les lletres de la nostàlgia alexandrina

Por  - 

La vinculació de la ciutat d’Alexandria amb les lletres és antiga, però serien tres escriptors –el grec Konstantin Kavafis i els anglesos E. M. Forster i Lawrence Durrell– els qui, entre la segona mitat del segle XIX i la primera del XX, vincularien la seua obra amb la memòria literària de la ciutat d’una manera irrevocable i definitiva

noviembre

octubre

septiembre

PLANETARI

L'art de tancar portes

Por  - 

Dones e altri (Llibres de la Drassana, 2017), el nou títol de Felip Bens, és un conjunt de relats breus units per la voluntat de plasmar l’univers de les relacions entre dones i hòmens, però en realitat, i per davall d’eixa superfície aparent, s’hi amaguen fondàries encara més vitals i també més suggeridores

agosto

julio

junio

mayo

abril

literatura

Dràcula: de tenebres i de sang

Por  - 

Més de cent anys després de la seua publicació, la novel·la que donà naixement a la figura de Dràcula encara manté una potència simbòlica, estètica i literària més que envejable. L’obra de Bram Stoker és, entre moltes altres coses, la història d’un èxit que continua fonamentant-se en les nostres pors més arrelades

febrero

enero

diciembre

noviembre

LLETRAFERIT

Les mil vides d'Antoni Cruanyes

Por  - 

El protagonista de la novel·la 'El tinent anglés' pot disseccionar-se en qualsevol dels seus múltiples aspectes, com un exercici purament de tècnica literària o com un homenatge a la seua eternitat acabada d’estrenar. Un personatge destinat a perdurar en l’imaginari dels valencians i dels amants de la literatura molt més enllà dels atractius de la novetat estricta

octubre

septiembre

agosto

julio

LLETRAFERIT

Reivindicació de Blasco

Por  - 

Escriptor, periodista, polític, viatger, colonitzador, ídol de masses, bèstia negra per als ambients clericals, tradicionalista per als sectors progressistes, menyspreat per uns, exaltat per uns altres, admirat secretament per tots. Aprofitant la publicació de noves traduccions al valencià d’obres de Vicent Blasco Ibáñez (1867-1928), fem un recorregut no tant per la seua apassionant i coneguda vida, sinó per les raons últimes de certa actitud hostil cap a les seues novel·les per una part de la crítica, així com una nova valoració de les causes del seu abandonament del valencià en favor del castellà en la seua obra

junio

Glòria, esplendor i decadència de la nit valentina

El Carme, any zero

Por  - 

El barri del Carme de la ciutat de València, a banda del seu immens valor patrimonial, històric i sentimental, és un dels llocs més coneguts del Cap i Casal per la seua vida nocturna i d’oci. Però no tots coneixen les raons i els inicis d’eixa vida nocturna, d’eixa manera de viure i divertir-se pròpia del barri i que va arrancar a finals dels anys seixanta del passat segle de la mà d’uns quants pioners. Al ritme de músiques renovadores i contraculturals, amerats d’idealisme i d’utopies, plens de voluntat de transgressió, un grup de jóvens valencians inventaren des del no-res un Carme lúdic i obert, deixant marcat per a sempre als seus carrers un esperit que, desactivada bona part de la seua càrrega reivindicativa, pròpia d’aquells anys, encara perviu a hores d’ara. Esta és la seua història

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme

Acceso accionistas

 


Accionistas