L’ESPLET

Carson McCullers reviu al catàleg de L’Altra

L’editorial ja ha publicat ‘La balada del cafè trist’ i ‘Frankie Addams’ en una iniciativa que pretén recuperar l’obra de l’autora estatunidenca

14/03/2017 - 

ALCOI. La protagonista de La balada del cafè trist (L’Altra, 2016), un dels títols més coneguts de Carson McCullers (Columbus, 1917 – Nyack, 1967), és Amelia Evans, una dona que regenta una cafeteria al sud dels Estats Units. La novel·la curta, que s’acompanya de sis relats, narra com Amelia, una persona impetuosa i fornida, es veu sotmesa al cruel escrutini dels seus veïns per l’arribada d’un estrany a la seua vida i, posteriorment, és víctima d’una traïció que la submergeix en la soledat. També se sent sola Frankie, el personatge principal de Frankie Addams (L’Altra, 2017), una adolescent esquiva, desplaçada i de maneres homenenques, òrfena de mare i amb un relació complicada amb son pare. Pocs dies abans del casament del seu germà, la jove inicia una particular aventura amb la complicitat de la criada de la casa i un cosí de sis anys, un periple que serveix com a exploració de la psicologia dels personatges i que ens mostra les seues angoixes i insatisfaccions.

Quin és el fil que uneix Amelia Evans i Frankie Addams? El de la incomprensió i la desesperació. Un terreny pel qual també transiten els protagonistes d’El cor és un caçador solitari (un home sord el millor amic del qual és internat en un psiquiàtric) i Reflexos en un ull daurat (un militar que viu la seua homosexualitat de manera encoberta), els dos títols de McCullers que L’Altra encara té a la recambra i que prompte passaran a formar part del seu catàleg. El turment i la tristesa, de fet, eren sentiments ben coneguts per l’escriptora, que des de ben jove va patir diverses malalties que a la trentena li van paralitzar el costat esquerre del cos i als cinquanta anys acabarien per llevar-li la vida. McCullers va ser una dona desairosa que feia gala d’uns hàbits i uns costums difícils de fer encaixar en el model de feminitat de l’època, un tret que es reflecteix en els personatges femenins que va crear.

Enguany es compleixen 100 anys des del naixement de Carson McCullers i 50 des de la seua mort, però des de L’Altra asseguren que eixa doble efemèride no és el motiu que ha impulsat la recuperació de la seua obra, tot i que és una coincidència que han rebut amb alegria perquè en facilita la difusió. La reedició de les quatre novel·les de l’autora respon exclusivament a una raó: hi creuen. Així ho afirma Eugènia Broggi, responsable de l’editorial: «Penso que està molt de moda la mitologia de les escriptores maleïdes i oblidades. McCullers no ho va ser, no diria que està arraconada, encara que pel fet de ser dona la seva projecció és menor. Estic encantada de reivindicar-la, però no em sembla una desconeguda. Per mi és una escriptora de capçalera».

La fascinació de Broggi pels textos de McCullers en la seua joventut, de fet, va ser un dels elements que va aplanar el terreny perquè després d’una dècada treballant a Empúries acabara fundant L’Altra, un projecte que ja ha complit tres anys i que indiscutiblement ha ocupat una posició determinant en el nostre panorama literari. «McCullers té uns títols increïbles, tot és molt intens. Una de les meues primeres lectures adultes va ser La balada del cafè trist i em va impactar molt, hi havia molta càrrega emocional. Em va atraure aquesta mirada molt càlida cap a una part de la societat que està sempre al marge. Mostra una passió per la deformitat física, quasi tots els seus personatges o tenen defectes o no estan còmodes amb el seu cos. Tota aquesta mena de gent que no està còmoda en la seua pell sempre m’ha resultat molt atractiva», explica l’editora.

 D’acord, McCullers és l’escriptora dels inadaptats, dels que habiten els marges. La solitud i el retraïment són característiques que marquen el caràcter dels seus personatges. Però què en podem aprendre, de les vivències que narra? «A mi d’adolescent em va ajudar molt la romantització de les persones que no són convencionals. Aquesta romantització del fet de sentir-se diferent va molt bé, perquè tots a la vida hi ha un moment en què ens sentim molt sols i no encaixem en el nostre entorn, ja siga a l’adolescència o en altres èpoques de la vida adulta en què de cop et trobes a la intempèrie. Aprendre que la vida també és això i que estar fora tampoc és un drama està bé. La seua empatia fa que els marges no siguen tan dolorosos», afirma Broggi.

La recuperació de l’obra de McCullers per part de L’Altra pretén posar-la a l’abast de qualsevol lector inquiet, una aposta que demostra la confiança que diposita l’editorial en les seues novel·les. Per a Broggi, l’escriptora «té ambició literària i això, independentment dels temes que tracte, ja és un al·licient. I, a més, té una mirada molt càlida i empàtica cap a tots els personatges que no troben el seu lloc al món, que no estan còmodes mai allà on són, ni tan sols dins del seu propi cos. En totes les novel·les, malgrat la incomunicació i solitud, hi ha una amistat o amor que fan de contrapunt. És una mica el mirall de la seua pròpia vida. Va tenir gent a prop que la va estimar molt, malgrat els seus problemes de salut. No és una escriptora sòrdida, ni dura, ni angoixant. Les seves novel·les no parlen de les coses maques, però tenen calidesa. Això també fa que arribi a molta gent».

Per tal d’arredonir la proposta, a L’Altra han decidit tornar a traduir les novel·les de McCullers (a excepció de Frankie Addams, que manté l’adaptació de Jordi Martín Lloret que ja havia publicat Empúries). «No és que cregués que les traduccions al català que ja hi havia no eren bones, sinó que em va semblar que havien envellit», explica Broggi, «en totes les llengües del món els clàssics es van retraduint de tant en tant, cada 20 o 30 anys. La llengua canvia, evoluciona. Els parlants han canviat. Per tant, sempre es fan repassos per renovar les traduccions o adaptar-les als registres actuals». Una mostra del compromís de l’editorial amb la qualitat i de la consistència de la seua missió per a convertir Carson McCullers en una autora encara més atraient i accessible.