De Dahl a baix

Tots hem sentit allò de Roald Dahl; que Puffin, segell de Penguin, ha reescrit les seues obres infantils de dalt a baix. (Imagine que els seus llibres per a adults –en especial Oncle Oswald i Del diari de l’Oncle Oswald–, Penguin els cremarà directament en la plaça de la vila).

El que ningú no ha desvetlat fins ara és que, sense dir res a ningú, ja s’està repintant la Capella Sixtina, no sense gran controvèrsia sobre la reassignació de banyes, trompetes i tapadores; aprimant les figures de Rubens i engrossint les de Modigliani –en el camp de l’escultura, llevant a Botero el que li falta a Giacometti–; reescrivint les obres d’Agatha Christie –l’Orient Express, per exemple, ara és un autocar amb plaques solars i hort interurbà en el sostre–; de la Bíblia han salvat les tapes, però sense el llom, en considerar-lo carni; a Austen li han deixat l’orgull, però li han tret el prejuí, i la criatura de Frankenstein està feta íntegrament amb parts de donants voluntaris amants del patchwork.

Per la seua banda, el guardià ja no és entre el ségol, per tal d’evitar-li l’exposició al gluten; el Quixot ja no és eixut ni Sancho gros, i ara comença així: “En un lloc del planeta Terra, el nom del qual no cal consignar per no marginar la resta, no fa molt de temps que vivia una persona humana de les de mòbil reciclat, empatia en rastre, amor pel transport públic i fotos de gatets. Un putxero amb prou més de verdura que de carn, tofu les més de les nits, formatge sense lactosa els dissabtes, quinoa els divendres i alguna kombutxa els diumenges consumien les tres parts del seu loft ideal per a fadrins”.

El casalot, de Dickens, ha passat a anomenar-se Solució habitacional amb càrregues; Les mil i una nits han quedat reduïdes a 280 caràcters amb espais; la famosa novel·la de Stendhal s’ha rebatejat com El roig i el negre o el color que més t’agrade; a Virginia Woolf li han donat Un ‘casoplón’ propi amb hipoteca variable; naturalment, Moby Dick és ara Moby Penis i Ahab és una biòloga marina que viu una història d’amor no binària interspecies i ecoabismal però impossible amb la balena i al final la torna a la mar sana i estàlvia (però ella –la biòloga– contrau una gonorrea crònica de magnitud cetàcia que li impedix per a sempre més enfundar-se en el vestit de neopré biodegradable). Ai, quin Dahltabaix!

Jean Murdock (Reus, 1972) és llicenciada en Filologia Anglesa i postgrau en Tècniques editorials. Es dedica a la traducció i l’edició professional i és autora del blog literari Huellas.

@jeanmurdock_