VALÈNIA. Amb 'Declaració d’intencions' comença el nou camí d’Àlex Blat, veu principal i compositor de Tardor, qui llança ara el seu primer projecte en solitari. Ho fa amb una cançó que reivindica la certesa més bàsica, potser l’única, a què s’arriba quan ja s’ha fregat certa maduresa personal i també dins de l’ofici. Ho esculpeix la tornada: «Només he vingut a fer cançons. Si són bones, millor». Així recull l’assumpció de tantes contradiccions i un esbós d’identitat, un lloc al món.
Eixe esperit no només està a la lletra. Un ritme fet exclusivament amb palmes i passos, i una melodia estreta d’una guitarra acústica, marquen l’inici del trajecte d’Àlex Blat. L’autor és recolza així en els instruments amb què un aprenent comença a convertir-se en artesà de cançons. Ha comptat, en este retorn al més essencial, amb un aliat a l’estudi. Es tracta de Guille Sanz, un productor que ha compartit la vocació orgànica per a un missatge nítid i directe.
De la mateixa manera, el videoclip se sincronitza amb l’esperit analògic de la cançó. Així, en analògic, ha estat gravada una peça que presenta una història senzilla i humana. Protagonitzada per María Maroto i realitzada per Plaga, l’argument posa en el centre a una dona i les emocions que tiren d’ella cap a extrems oposats cada dia. El seu és, com el de tantes i tants, un relat de misèries i alegries quotidianes.
Esta Declaració d’intencions és la primera peça d’un àlbum que vorà la llum el pròxim més de juny. El disc s’anomenarà La Veritat, un títol que reflecteix l’aposta pel so essencial dels instruments que l’autor, juntament al productor Guille Sanz, ha buscat siga en guitarres i mandolines, siga en un senzill xoc de mans. La Veritat serà un àlbum divers que viatge del pop i el folk nord-americans a la cançó d’autor banyada en sons mediterranis. Darrere d’un títol tan granític s’amaga en realitat una obra mestissa on s’albiren referents tan dispars com Ovidi i Ed Sheeran.