El llibre com a arma de guerra

Estem en 1914, en plena Primera Guerra Mundial, a 30 quilòmetres del front. Un periodista ha d’abandonar la faena. Ha sigut citat pel president de la República Francesa. Ix de la entrevista amb un encàrrec que li canviarà la vida i capgirarà l’evolució del conflicte: ha d’escriure una novel·la per a alçar l’ànim de la tropa i aconseguir que uns altres països s’unisquen als francesos. El periodista és Vicent Blasco Ibáñez i el llibre Els quatre genets de l’Apocalipsi. Acaba de nàixer la novel·la com a arma de guerra.

En els fronts de batalla actuals, la propaganda circula de mòbil en mòbil, de grup de Whatsapp a fil de Twitter, de comunitat de Facebook a vídeo en TikTok. Però abans que el món digital s’apoderara de quasi tot el nostre temps i interés, la literatura actuava entre les trinxeres i els grups de partisans com a recordatori de per què la seua causa era la justa i de com la història estava esperant-los per a recordar les seues gestes. Fins i tot com a consol evasiu. Els aliats ho sabien i en la Primera Guerra Mundial va existir un Servici de Biblioteca de Guerra, amb els seus propis uniformes i jerarquies, que muntava i desmuntava biblioteques en el front, els campaments militars i els hospitals. Una novel·la podia ser millor que l’arenga d’un general. I una bona història era capaç d’aplegar al cor d’un soldat amb més força i més sentit que el xiulit de les bales sobre el seu casc.

Passem a la Segona Guerra Mundial. Els responsables de la Biblioteca Americana de París, que acaba de complir 103 anys, avisats pel govern dels Estats Units que han d’abandonar el país davant la imminent invasió nazi, no sols romanen amb la biblioteca oberta, sinó que burlen la prohibició que els jueus entren en ella portant-los els llibres per la nit, de manera clandestina. Alhora, en la neutral Lisboa, un exèrcit d’arxivistes i bibliotecaris conforma una xarxa de recuperació i captació de documents valuosíssima per als servicis d’informació dels aliats.

Quan ens pregunten per a què servixen els llibres, podem recordar que històricament foren poderoses armes de guerra i que encara hui, de fet, poden canviar el món. Per què, sinó, es buiden els estant de les biblioteques de l’estat de Florida? El governador censor Ron DeSantis coneix, sense dubte, la força dels llibres i les biblioteques. Potser coneix fins i tot la importància històrica que tingueren en les dos grans guerres.

Óscar Mora (Dolores, 1978) és crític literari, guionista, corrector editorial i contacontes. Col·labora en mitjans de comunicació en paper i digitals ressenyant llibres i fent entrevistes, que és una excusa com altra qualsevol per a dedicar tot el temps que pot a llegir.

@oscarmmora