L'ESPLET INFANTIL-JUVENIL

Els meus primers haikús: lectures per a compartir

Núria Albertí i Mercè Galí col·laboren en aquest llibre de composicions poètiques en forma de haiku pensat especialment per a convidar els més menuts a descobrir el gust per la lectura en companyia

2/05/2017 - 

 VALÈNCIA. Tot i que els japonesos els escriuen preferentment en vertical, en les llengües occidentals, en canvi, els haikus solen presentar-se en horitzontal i organitzats en tres línies paral·leles amb disset colps de veu. Aquesta és una variant de poesia tradicional japonesa estesa recentment en la nostra literatura que, juntament amb aquesta estructura dels versos i la brevetat compositiva, es distingeix també per la representació de dues imatges juxtaposades i relacionades entre elles i per una poètica basada, en essència, en la sorpresa i l’encís que provoca en el poeta la contemplació de la natura. Una mostra de la bona acollida d’aquesta tendència literària és Els meus primers haikús de Núria Albertí i Mercè Galí (El Cep i la Nansa, 2017), un recull il·lustrat de set composicions que es mouen entre l’endevinalla, la descoberta i l’emoció les quals adopten tant aquest format oriental com el gust per la descripció i la vinculació d’objectes i successos naturals i quotidians. Així, versos com ara «L’arc de Sant Martí s’ha trencat a bocinets per sobre del prat» i «Correm amunt i avall agafant-nos de les mans, com les onades» són un bon exemple d’aquesta proposta poètica que està especialment pensada per a convidar els més menuts a descobrir les petites meravelles de la vida i per a introduir-los alhora en l’art de la poesia.

L’editorial de Vilanova i la Geltrú ha iniciat, doncs, una col·lecció de poemes amb la intenció clara de publicar obres sensibles i poètiques però fàcilment manipulables, accessibles i atractives, ja que l’objectiu principal és oferir llibres perquè els més menuts, especialment els nadons, a qui va dirigida aquesta compilació, disposen d’una biblioteca amb obres de qualitat que contribuïsquen en la seua educació literària i visual. Amb aquest fi s’ha optat per una presentació en cartró, amb les puntes arredonides i una opció cromàtica sense excessos ni estridències per a presentar aquesta experiència inicial amb els haikus, tots ells relacionats amb hàbits familiars i habituals com són anar a la platja, jugar amb els cotxes i prendre un bany, unes activitats que es connecten amb diferents fenòmens meteorològics i naturals. Els meus primers haikús és, de fet, el primer d’aquesta sèrie, juntament amb Bona nit, lluna, dos títols en què participen també juntes aquestes dues autores que ja són veteranes d’aquest gènere literari.

Núria Albertí és una poetessa valenciana de sentiment i de professió que, després de deu anys fent tallers per les escoles per a ensenyar l’art d’escriure haikús i per a tractar d’inculcar la sensibilitat poètica als infants, ha vist ara els seus haikus publicats. Aquesta autora es defineix com una persona curiosa i observadora i com una apassionada de la natura i dels animals, dues propietats que trasllada als seus escrits i que particularitzen, evidentment, els poemes d’aquest llibre. Amb tot, malgrat que aquestes composicions poètiques puguen semblar arriscades per al públic infantil, Albertí es refugia en el caràcter innovador i en la musicalitat i el ritme d’aquestes per a captivar els nous lectors i involucrar els adults i, en concret, els pares, en la complicada tasca de motivar els infants a llegir. Consegüentment, la finalitat d’aquesta publicació ha estat oferir uns poemes per a escoltar, per a dir de memòria, per a mirar i remirar i per a llegir i rellegir en companyia, que és com els xiquets vertaderament s’introdueixen en la lectura.

Pel que fa a Mercè Galí, la seua passió per la il·lustració és conseqüència d’haver crescut envoltada de llibres a la llibreria que els seus pares regentaven al barri barceloní de Gràcia, on es va endinsar en el món de la imaginació gairebé sense adonar-se’n. Així que, juntament amb la música i la dansa, altres dues de les seues passions, ha fet del dibuix el mitjà d’expressió per excel·lència com demostra el vast currículum de publicacions il·lustrades per aquesta autora, que ha il·lustrat textos de Lola Casas, Miquel Desclot i Joana Raspall, entre d’altres. Certament, aquest bagatge professional i aquesta experiència artística l’ha portat a la creació i consolidació d’un univers il·lustrat propi i particular que es caracteritza per l’espontaneïtat del traç i la cerca de la simplicitat visual, uns trets que l’aproximen al llenguatge del còmic, que conjuga amb d’altres com ara el sentit de l’humor, la fotografia i el collage i que, tots ells, es complementen a la perfecció amb els textos que acompanyen.

Aquests signes estilístics són, per tant, els que caracteritzen les il·lustracions de Els meus primers haikús, unes imatges suggeridores que contenen tanta poesia com els versos, reforcen la interpretació dels poemes amb la presentació de tot un seguit de detalls que en clarifiquen el sentit i participen d’aquesta finalitat de promoció lectora. A més, aquest desig d’encomanar el goig per llegir i per la delectança de la lectura en companyia s’anuncia ja des d’una portada amb un dibuix que, amb un subtil i original punt de vista, deixa entreveure els braços d’un adult envoltant un infant i subjectant un llibre obert que, com una taca roja, és, sense dubte, l’element més destacat; una imatge aclaridora que anima a acostar-s’hi i que converteix l’objecte, és a dir, el llibre, en el reclam únic i indispensable envers l’activitat lectora com a forma d’esplai i, sobretot, d’ampliació de la visió del món.