literatura » el puntacorrent

Escola de subalterns

Amb la novel·la Jakob von Gunten, Walser retrata una inquietant societat sense esperit crític

22/06/2023 - 

“Ací s’aprén molt poc, falta personal docent i nosaltres, els xics de l’Institut Benjamenta, mai arribarem a res, és a dir, que el dia de demà serem tots gent molt modesta i subordinada”. Així comença una obra mestra de la literatura europea moderna, la novel·la Jakob von Gunten (1909), de l’autor suís Robert Walser. I continua descrivint un sistema educatiu concebut per a modelar subalterns. Perquè, com ens conta Jakob, el jove protagonista que va fascinar a Franz Kafka, “d’una cosa n’estic segur: el dia de demà seré un encantador zero a l’esquerra, redó com una bola”. L’ Institut Benjamenta és una fàbrica de sers acrítics, destinats a convertir-se en lacais del poder. I tota la novel·la és la descripció dels mecanismes utilitzats amb l’alumnat per a esborrar la seua capacitat de rebel·lia i lliurepensament. Queda prohibit tot allò que puga incitar-los a pensar per ells mateixos i a qüestionar el sistema.

Jakob exposa la seua rutina diària en l’escola: “Aprenem de memòria el reglament que regix ací dins”. Més avant, sosté: “Un dels postulats de la nostra escola és: ‘Poc, però a fons’”. O siga, l’escassa pedagogia es basa en una memorització absurda de normes de comportaments alienants. Jakob descriu el professorat com un conjunt de ninots sense vida incapaços d’oferir cap estímul: “Coneixements, no se’ns impartix cap ni un. Els senyors educadors i mestres dormen, o bé estan morts, o ho estan a soles en aparença”.

Cada jornada és a més d’un desert intel·lectual, un suplici físic, ja que s’obliga a l’alumnat a una rigidesa corporal semblant a la mental: “Els alumnes ens passem les hores de classe assentats, amb la mirada fixa, immòbils. A dir veritat, no hauríem de tindre ulls, puix els ulls són curiosos i descarats, i la curiositat i la descaradura són condemnables des de quasi qualsevol perspectiva sana”. Ser curiós i ser descarat, dos actituds ben rellevants per a desplegar la creativitat i la vivesa intel·lectual, queden prohibides. Per insanes. Per perilloses. “Tots tenim la impressió de no ser més que uns pobres nanos dependents, sotmesos a una obediència perpètua”: la veu de Jakob retrata un sistema que impossibilita l’aprenentatge en llibertat, el creixement personal i la conformació d’un criteri propi, alhora que imprimix un caràcter manipulable i domesticat entre els jóvens.

A voltes, massa voltes, tinc la sensació que ens movem dins d’un enorme Institut Benjamenta. I que cada vegada resulta més difícil mantindre una mirada irònica i distant com la de Jakob.

Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985) és autora de diverses obres literàries, com Cartilla de redención, Cavallers, Centre comercial l’Oblit o Mireia, Premi Lletraferit de Novel·la 2022. Ensenya Teoria de la Literatura, Literatura Comparada i Estudis Culturals a la Universitat de València.

@PuriMascarell

Noticias relacionadas