GRUPO PLAZA

Página del periodista

Felip Bens

Felip Bens (El Cabanyal, València, 1969). Escriu en Lletraferit i Valencia Plaza. Els seus últims llibres publicats són: Històries del Llevant UD, Dones e altri, València al mar, El cas Forlati, La cuina del Cabanyal i Toronto. Twitter @FelipBens / www.felipbens.com

CULTURA » VORA MAR

L’emoció excepcional del desig

Por  - 

Arnal, Bagés i el desig, a través dels versos d’Estellés. L’emoció dels llibres i les cançons. I els límits de les coses. Vargas Llosa, l’agent Harris, Tony Soprano.

diciembre

abril

entrevista

Bárbara Blasco: “És mentira que escrius només per a tu” 

Por  - 

Quan entrevistem a Bárbara Blasco (València, 1972) està a punt d’entrar en màquines la tercera edició de Dicen los síntomas, novel·la amb què obtingué el premi Tusquets el passat mes de setembre. Autora de Suerte (2013) i La memoria del alambre (2018) en l’editorial valenciana Contrabando

planetari

Esperança entre llops

Por  - 

És indiferent la quantitat de veritat o ficció que puga haver en la novel·la de Bárbara Blasco que meresqué el Tusquets. Com en tantes altres obres literàries eixa informació, eixa busca del transsumpte del protagoniste, probablement només interessa a dotors de retreta i familiars, amics i saludats; un entremés que podria aplegar a distorsionar la lectura plaent d’una literatura d’altíssim voltatge. Algú buscarà això, segur. Sempre passa. I què? Virginia la protagonista, l’Estrany, el pare, la germana, la mare, els amants, podríem ser qualsevol. Qualsevol dels lectors, per ser més fidels a la realitat, podríem tindre una miqueta de cadascú d’ells

enero

noviembre

col·lecció Drassaneta

Bruna i Mimi, benvingudes a casa!

Por  - 

Els il·lustradors Aleksandar Zolotic, des de Belgrad, i Jem Maybank, des de Leeds, han donat vida a les dos primeres protagonistes dels àlbums gràfics de la col·lecció Drassaneta, un ambiciós projecte per a crear un imaginari propi i alhora universal destinat als valencians més menuts.

junio

50 años de retraso

El Museu de la Mar de València: la ilusión interrumpida

Por  - 

«Arrancades de cavall i parades de burro». El refrán resume perfectamente los varios intentos —el primero de 1972— de poner en marcha en València un museo marítimo que nunca llega. El último impulso iba a ser el definitivo. Eso parecía

diciembre

Tràcia, la nació del cavall

Por  - 

Els tracis amaven tres coses en el món: el vi, l’or i els cavalls. No necessàriament en este orde. No està massa clar què és Tràcia: un país, una cultura, un imperi, un agregat de tribus amb una llengua comuna, una nació, una civilització… Què va ser, hauríem de dir. Tràcia va ser esborrada del mapa. Trossejada primer i, en acabant, els tracis assimilats. Hui és el topònim, sense entitat política, de la part europea de Turquia: Tràcia oriental, un recurs semàntic, d’èpiques connotacions, per a referir-se a cinc províncies. També és el nom de la regió més al nord-est de Grècia.

noviembre

octubre

septiembre

agosto

junio

mayo

veles e vents

Taurons boreals i molt més en una mar que se’ns mor

Por  - 

El noruec Morten A. Strøksnes ha escrit un llibre tan colpidor com inclassificable. Pretén ser un assaig sense els corsets metodològics que exigix el gènere i per això li dona forma de novel·la, però potser està també massa llunt del concepte canònic de la novel·la. L’obra ens parla d’amistats refermades a bord, vora mar o en silenci, ens regala un calidoscopi d’escenaris àrtics, ens convida a reflexionar sobre qui són els monstres, marins o no, i al remat esdevé l’enèsim crit d’auxili dels oceans. Tot això des de l’obsessió malaltissa per capturar un tauró boreal. El còctel resultant és deliciós

abril

marzo

enero

diciembre

noviembre

octubre

septiembre

agosto

julio

mayo

LA VIDA CONCRETA

Frenar el canvi climàtic des de València

Por  - 

Tots sabem que en breu alguna entitat d’observació climatològica anunciarà que els valencians hem passat l’hivern més calorós de la història, sense a penes pluges, sense fred, amb solejats diumenges, quasi primaverals, i amb dies sospitosament estivals 

veles e bens

L'arc de del Moro Zeit: la via alternativa de la vella València, del Mercat al Tossal

Por  - 

Hi ha un vial en forma d’arc ben tensat que comença en el Mercat Central i acaba en el Tossal. Està format pels carrers Peu de la Creu, Santa Teresa i Moro Zeit, ben carregats d’història, i serpeja a cavall entre el Carme, el Mercat i el Pilar. El barri, abandonat pel franquisme, mai pogué superar la riuada del 57. Durant mig segle i fins al pla RIVA, la decadència –i la bohèmia consegüent– ha sigut una de les seues tristes senyes d’identitat, però el Carme mai perd la capacitat de seducció. L’obertura i consolidació, entorn de l’arc del Moro Zeit, d’alguns espais singulars és un símptoma inequívoc de la seua resurrecció 

abril

marzo

enero