Estiu de granotes i sexe

A la seua edat jo només ho havia fet amb els amics. No és fàcil per a cap de les parts, ho sé, però he d’intentar-ho.

Els pares i mares d’ara, els que conec, ens preparem per a certs moments de la vida: parlar de desig, de respecte o d’allò que és privat, amb fills i filles. El meu no vol que traga el tema, i l’estiu ja ha arribat.

L’estiu és eixa temporada que potser es fa curta i, a la que et descuides, has arribat tard. A la seua edat, els meus dies d’estiu eren llargs com la vida de qualsevol planeta. Anàvem a les séquies i a les basses dels horts a per granotes. La nostra sexualitat s’adobava parlant de xiques i mirant les revistes eròtiques que els ampràvem d’amagat als nostres pares (ací les mares quedaven fora). Féiem el boca-orella d’allò que un cosí major havia comptat o fet. Tot era bo com a combustible per a la imaginació. Fins que un dia, a més de caçar granotes, ens tréiem la pilila darrere d’un taronger. Obríem els ulls. Ens acaloràvem. Algú, allí mateix, començava a cascar-se-la. Alguns acostàvem la mà per a tocar-li-la. Però sempre acabàvem parlant de xiques. Semblava que la qüestió crucial en el sexe eren les xiques, follar-se-les. Vam créixer, ens vam fer majors i tots ens casàrem.

Les meues altres classes de sexe foren les jornades amb els hòmens del camp. A l’estiu m’agradava anar amb mon pare i la quadrilla a collir albercocs corbatons a l’Alcúdia o peres ercolines a Moncofa. Estic parlant de fa quaranta anys. Estos hòmens parlaven de quan ho havien fet amb les seues dones o dels pits d’alguna artista –llavors s’anomenava així a les famoses, artista–.

Contemplant este panorama u s’adona de la càrrega de masclisme que rebérem: clavar-la i mirar revistes de dones nuetes. A vegades pense en la sort que hem tingut molts hòmens de la meua generació d’haver superat açò, però a vegades pense que no, que no ha ocorregut. No hi ha més que vore com és la pornografia mainstream, o que hi haja partits que volen carregar-se les classes de sexualitat o diguen que no, que la violència masclista no existix… “Bonico, vinga, parlarem de sexe”.

Kike Parra Veïnat (Alzira, 1971) és professor d’escriptura creativa i escriptor. Codirigix l’escola literària Selecta, a València. Els seus últims llibres de relats són Me pillas en mal momento i Ninguna mujer ha pisado la luna.

@kikeparraveinat