VALÈNCIA. “Dies després de la DANA, a l’Escola d’Arquitectura del Vallès es van organitzar grups de solidaritat activa. Una tasca era anar a traure fang, i altra va ser compartir reflexions entre la UPV i la UPC, que ja fa anys que realitzen seminaris i investigacions conjuntament”, explica Carles Llop, director del departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC.
Al costat valencià, la subdirectora de Cultura de la Escola d’Arquitectura de València és Maite Palomares: “tornàvem d’arreplegar fang i vam pensar que s’havia d’abordar el que havia passat també des del punt de vista de la identitat. Feia poc que havíem acabat una exposició sobre cartografies i vam aprofitar per analitzar com era l’Horta Sud abans i després de la riuada. Però necessitàvem abordar com es viu i com ha transformat la barrancada estes vides”.
Amb Javier Pérez Igualada —el director d’Urbanisme de l’ETSAV— i els arquitectes Pau Mendoza Muñoz i Nami Gradolí Giner van coordinar en un temps record una exposició sobre la relació entre el territori de l’Horta Sud i l’aigua. La mostra està conformada en tres blocs sobre la memòria, les cartografies i la recuperació de la comarca. “Tenim una visió de fotoperiodistes i artistes que recull l’impacte ambiental de la barrancada, però també a les infraestructures, les plantes baixes o fins i tot les textures del fang”, explica Gradolí Giner.
“Però també vam començar a buscar a arxius fotogràfics i entre el veïnat de Catarroja, que és on estic més vinculada. Ens va obrir les portes de sa casa Paco Costa, que porta des dels anys 70 retratant el barri de les Barraques. Vam recopilar mes i mig de fotos que reflecteixen com ha canviat l’estat del carrer i l’estat d’ànim de els veïnes. Es nota que ell coneix a la gent que fotografia”. El recull veïnal es completa amb el treball de Juan Artola, que té tota una investigació sobre les diferents inundacions que ha patit la comarca.
“Fer una comparació entre les fotos d’ara i les del 1957 és un exercici fort. Al carrer hi havia taules de fusta, màquines de cosir, cadires... Però no hi havia cotxes, els carrers no pareixien tan destrossats. Molts vehicles també van arrossegar les plantes baixes”, analitza Nami Gradolí. “Ara les cases tenen més objectes que cobreixen moltes necessitats que a aquella època ni existien. Juan ens contava que moltes cases també ho notaren menys perquè el paviment era directament terra compactada”.
“A Catarroja, al 57, van haver dos onades, i de la segona van aconseguir avisar a temps. Ara crec que ens oblidem de les coses. Hi ha barrancades que s’han oblidat, però és la naturalesa del nostre territori. Tenim rius, barrancs, l’Albufera i la mar. La bogeria dels anys 2000 ens ha fet oblidar que no som independents”, conta Gradolí Giner.
“Els pobles de l’Horta Sud fan molta vida al carrer: la vida a la planta baixa fa poble. Les plantes baixes són els llocs més accessibles per a la gent gran, però també són la part més vulnerable. La normativa ara ha quedat obsoleta: hi ha cases on els plans de la Generalitat preveien inundacions de 80 centímetres cada 600 anys i jo he mesurat fins a 1,30 metres”.
Estes fotografies es complementen al primer bloc amb fotografies del paisatge i dels moviments ciutadans en defensa del territori; junt amb l’anàlisi cartogràfic i alguns projectes de referència per a la reconstrucció. “Després del treball de camp que vam fer, ara ens agradaria fer-la itinerant per tots els pobles que han sigut afectats”, afegeix Maite Palomares. “També quan aterres allí podrem conèixer més coses i continuar col·laborant en ells, perquè açò continua i han de sentir que estem amb ells. Anar in situ facilitarà la implementació de casos que seran exemples per a estudiar”.
Junt amb l’exposició, la UPV i la UPC organitzaren un seminari per ordenar algunes d’estes idees emergents. “La reconstrucció és el més important a nivell ecosocial, però també hem de revaloritzar la identitat, la memòria i l’esforç de la gent que viu al territori. També vam atendre una visió holística, no pensada nomes des d’una disciplina o uns interessos”, puntualitza Carles Llop. “Hem de concertar anàlisis per a preveure millor el futur”.
Entre les propostes per a la prevenció, al seminari va destacar l’adaptació al risc. “S’ha de conèixer l’impacte i monitoritzar tot el que podria succeir. Per això s’ha de treballar a partir de diferents escenaris. Què cal fer si passa A, B o C”. Pel que fa a la recuperació, l’urbanista defensa les solucions basades en la natura. “Per això, cal saber com es comporten els rius i els barrancs. I s’ha d’aprofitar l’Horta per mitigar el risc, però també per augmentar la biodiversitat”.
Un dels majors canvis que ha patit el territori des del 1957 és que s’ha impermeabilitzat desmesuradament. “La permeabilització del sòl permet reduir la velocitat de l’aigua, que és un dels factors més potents de la catàstrofe”, explica Llop. “En definitiva, hi ha una fórmula que és: risc més impacte igual a prevenció més anticipació”.