Frenar el canvi climàtic des de València

VALÈNCIA. El bon oratge li agrada a tot el món i viure en una primavera permanent, quasi tropical, podria ser un somni si no fóra perquè és una anomalia i el símptoma inequívoc que el canvi climàtic va molt més apressa del que ens pensàvem i el que ens havien dit. I que cada volta queda menys temps per a que les conseqüències no siguen irreversibles. O almenys massa dramàtiques. Una de les trampes de l’actual situació és que massa a sovint ciutadans i governs locals es mostren preocupats però expectants, a l’espera de les grans mesures que haurien de prendre les potencies econòmiques i industrials. I no obstant això individus i xicotets governs tenim molt a dir en la preservació de la casa de tots. 

La gran pregunta és: realment podem fer alguna cosa per canviar les coses des del nostre xicotet territori valencià? I des del nostre àmbit privat? L’ambientòleg i gurú autòcton Andreu Escrivà ens apunta quines haurien de ser les prioritats per a capgirar, de forma substancial, l’actual situació.

Què pot fer el govern valencià, segons Escrivà?

1. Disposar un pla d’informació, divulgació i alfabetització sobre la qüestió que aconseguisca que es parle del canvi climàtic i hi haja informació abundant, de qualitat i fàcilment accessible.

2. Transversalitzar l’acció climàtica entre els distints departaments, no només coordinant polítiques sectorials.

3. Incorporar el canvi climàtic i la sostenibilitat al currículum escolar i formatiu, també dels treballadors públics o de les empreses.

4). Apostar per la restauració ecològica d’ecosistemes valencians, especialment d’aquells amb altes capacitats per a funcionar com a embornals de carboni.

5. Apostar per una economia circular de veritat, amb el focus posat en reduir l’entrada de materials, és a dir, en comptes de “més reciclatge”, menys producció de plàstic, més i millor disseny, prohibició de plàstics d’un sol ús, etc.

Què pot fer cada valencià, segons Escrivà?

1. Parlar del canvi climàtic en tots els llocs i situacions, fins i tot quan puga paréixer incòmode.

2. Passar-se a una distribuïdora d’energia renovable (com Som Energia, per exemple) i estalviar llum i aigua al màxim.

3. Anar sempre que es puga a peu o en bicicleta i, si no, en transport públic.

4.Posar més vegetals (de temporada i proximitat) i menys animals en la cistella de la compra.

5. Exigir, cooperar, unir-se i pensar solucions col·lectives des de la base, des de la finca, el barri, l’escola, el districte, etc