VALÈNCIA. Joan Enric Lluna ha publicat el disc Un viatge a Nàpols, que inclou els ballets La bella Arsene i El rapte de les savines de Vicent Martín i Soler, amb el segell ÀRIA classics. El músic valencià, clarinet solista de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, formació titular del Palau de les Arts, director i fundador de l'agrupació Moonwinds Simfònic i professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i del Trinity College de Londres, impulsa des de fa anys un projecte de recuperació i reivindicació de l'obra d'aquest reconegut compositor, coetani de Beethoven, Haydn i Mozart i el predilecte del públic europeu de l'època, segons els experts.
El treball discogràfic, que estarà publicat en les principals plataformes digitals del món a partir del 7 de gener, posa en valor l'obra d'una de les figures més rellevants de la música i recull un concert en directe en el qual Lluna, al capdavant de Moonwinds Simfònic, va oferir el programa homònim en el que va suposar l'estrena mundial, molt celebrada pel públic, de la versió simfònica d'aquestes obres interpretades a l'Auditori de Castelló, en col·laboració amb el Institut Valencià de Cultura (IVC) de la Generalitat Valenciana, el 16 de maig passat.
Lluna ha manifestat que “aquest àlbum forma part d'un treball de recerca i musicològic que persegueix rescatar de l'oblit l'obra i la figura de Martín i Soler, i difondre les seues composicions inèdites, especialment dels seus ballets”. El músic subratlla que “és molt emocionant poder presentar aquest disc per a donar a conéixer, 242 anys després de ser creades, dos grans obres que formen part del nostre patrimoni musical i d'un compositor de referència”; i posa en relleu la col·laboració del musicòleg Robin Sansen, “la magnífica labor de producció de Fernando Arias”, director d'ÀRIA classics i enginyer de so, i “el meu agraïment a Javier Briongos i Miotta & Molière per l'edició de les partitures”.
El projecte que desenvolupa Lluna té com a objectiu dignificar i potenciar el coneixement de la música de Martín i Soler tant en la seua publicació com en la seua interpretació, perquè “forme part de les programacions de teatre i sales de concert nacionals i internacionals”. Les accions i iniciatives en les quals treballa són la realització d'edicions crítiques sobre la base dels manuscrits originals, prendre decisions sobre l'orquestració, correcció d'errors i altres assumptes purament musicològics; presentar en concert les obres; gravar les composicions i portar els ballets als teatres.
Nieves Pascual, catedràtica de Musicologia del Conservatori Superior de Música de València, exposa en el llibret del disc que “la complexitat i extensió d'aquests ballets planteja hui un repte per a la seua posada en escena”, i considera que Lluna “resol brillantment aquesta qüestió, presentant una recopilació a manera de suite dels principals motius i elements de cada ball i permetent que, per fi, puguen tornar a sonar aquestes dos precioses obres del nostre músic més il·lustre”.
La bella Arsene es va representar “el 4 de novembre de 1781” i El rapte de les savines podria haver-se interpretat durant eixe mateix any o a principis del següent, “si bé la font corresponent no indica la data concreta”. La musicòloga apunta que les fonts dels dos ballets, sengles volums manuscrits, de les quals parteix l'àlbum Un viatge a Nàpols es troben a la Biblioteca del Conservatori Sant Pietro a Majella de Nàpols.
Martín i Soler es va formar com infantillo de la Catedral de València (1760-1764), va ser nomenat mosso de capella a l'octubre de 1766 i va renunciar a l'abril de 1769, encara que la seua biografia s'ha nodrit històricament de “unes dades parcialment difuses”. Aquesta etapa valenciana connecta amb la de la cort a Madrid, “a través del seu ingrés com a instrumentista en la companyia dels Reales Sitios”, i amb els espectacles operístics que se celebraven en el teatre del Palau dels Ducs de Gandia de València.
El músic s'instal·la definitivament a Madrid en 1769 i elabora un repertori propi amb el qual es va presentar com a compositor davant la cort en 1775/1776 amb dos obres recentment documentades per Pascual: el “dramma giocoso per musica” Li due avari, i el “bayle en pantomima” La força del natural. La seua representació en els Reales Sitios, en el cercle de Carles de Borbó, “permeten datar en 1776 els inicis de la seua relació amb el futur rei”; dades que reforcen la hipòtesi que “el llavors Príncep d'Astúries facilitara el trasllat del compositor a la cort napolitana”.
Pascual assenyala que “l'activitat a Nàpols del compositor valencià està datada entre novembre de 1777 i l'estiu de 1782, i és en aquest període quan té lloc sobre el real escenari del Sant Carles la representació dels dos ballets”.
Vicent Martín i Soler (València 1754 - Sant Petersburg 1806), conegut popularment com Martini el Spagnolo, Martini il Valenziano o el Mozart valencià, va gaudir d'un gran prestigi internacional per les seues òperes i ballets. A Madrid, Nàpols, Viena, Sant Petersburg i Londres va tindre molt d'èxit, va compondre òperes sobre textos de Lorenzo da Ponte, un reconegut poeta i el libretista italià de Mozart amb qui va entaular una gran amistat; la seua òpera Una cosa rara es va reposar 55 vegades en pocs anys i va ser un dels seus majors triomfs, a més, una melodia del primer acte va ser utilitzada pel genial compositor austríac en Don Giovanni.
La seua música, amb més de 30 òperes i més de 16 ballets, va ser molt apreciada pel públic contemporani i monarques com Carles IV d'Espanya, Ferran IV de Nàpols, Josep II de l'Imperi Germànic i Catalina II de Rússia, que el va nomenar director de la seua Òpera. Leonardo J. Waisman, investigador del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques de l'Argentina, explica que “encara que Haydn, Mozart i Beethoven estaven vius i en plena producció, el predilecte de la majoria dels oients era el valencià Vicent Martín i Soler”. Va morir a Sant Petersburg sent tan conegut i popular com Mozart però la seua música va ser postergada fins a finals del segle XX.
Waisman destaca que “des de fa unes décadas, ha començat a emergir de l'oblit: diverses de les seues óperes han sigut publicades, representades en els més distingits teatres del món i gravades en discos i DVD. Així ha començat una revaloració del compositor espanyol que major fama europea va conquistar durant la seua vida”.
La investigadora Vera Fouter (Universitat d'Oviedo) assenyala que “la seua abundant obra continúa plantejant nombroses incògnites”, principalment les composicions del període sanpetersburgués: “la dificultat de recuperar les fonts primàries i secundàries, les confusions que apareixen en la bibliografia russa, així com les traves burocráticas i polítiques han constituït grans obstacles en el camí dels musicòlegs” per a aprofundir en aquesta etapa de la seua carrera. Fouter exposa que “el llegat compositiu del valencià engloba, a més d'una destacada producció lírica que està sent revalorada i redescoberta, més de 16 ballets”, la majoria compostos a Itàlia i Rússia, però que “no formen part actualment del repertori internacional”.
Joan Enric Lluna, en la seua faceta de director i solista-director, s'ha posat al capdavant de prestigioses orquestres com la Luzerne Festival Strings, Manchester Camerata, l'Orquestra de la Comunitat Valenciana (OCV) del Palau de les Arts, la Covent Garden Chamber Orchestra, la Kensington Chamber Orchestra de Londres, l'Orquestra de València, la Real Filharmonia de Galícia o la Filharmònica de Màlaga i ADDA Simfònica d'Alacant, entre altres.
Com a solista ha actuat en els principals escenaris europeus, baix la direcció dels mestres Zubin Mehta, Gianandrea Noseda, Juanjo Mena, Neville Marriner... i en grups de cambra com els quartets Brodsky, Tokio i Alexander o solistes com Lluís Claret, Tasmin Little i Josep Colom. És el primer clarinet de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana i de l'Orquestra de Cadaqués, de la qual és cofundador, ho va ser de la Bournemouth Sinfonietta entre els anys 1996 i 1999, i ha actuat amb formacions com la London Philarmonic i la Royal Philharmonic Orchestra, la Academy of St. Martin in the Fields i la Chamber Orchestra of Europe com primer clarinet convidat.
Lluna va ser nomenat recentment Insigne de la Música Valenciana per la seua contribució a la difusió de la música i els valors artístics, així com per la seua trajectòria i projecció internacional. El músic va rebre “per unanimitat” aquesta distinció de l'Acadèmia de la Música Valenciana, una institució reconeguda per la Generalitat Valenciana que té com a objectiu preservar i fomentar el patrimoni musical.
Moonwinds Simfònic és una iniciativa artística de Joan Enric Lluna amb la voluntat de reunir prestigiosos intèrprets d'instruments de vent per a formar un grup estable de música de cambra. Els integrants del grup compten amb una rellevant trajectòria professional en les més destacades orquestres i centres docents d'Europa i Amèrica.
La formació es va presentar al públic en 2006, i compta amb quatre treballs discogràfics, un dedicat a la transcripció de l'òpera Una cosa rara de Martín i Soler, presentat en el Cadogan Hall de Londres; dos a Mozart, Serenates i Gran Partita, una de les millors versions gravades, segons la premsa especialitzada; i Le jour de l’an a compositors espanyols exiliats.
Moonwinds va protagonitzar en el Victòria and Albert Museum de Londres l'obertura de la presidència espanyola de la Comunitat Europea al gener de 2010 convidat per l'Ambaixada d'Espanya en la capital britànica. També ha actuat amb èxit en auditoris internacionals i nacionals com el Palau de la Música Catalana de Barcelona i el Palau de la Música de València, entre altres; i va ser grup resident en el Auditori de Barcelona en la temporada 2012-2013.