VALÈNCIA. Els diners no donen la felicitat. Estem farts d’escoltar-ho, això. El que no sabíem és que un estudi s’ha encarregat de buscar l’element que ens fa assolir tan anhelat estat vital. I l’ha trobat. I són unes sabatilles esportives. Sorpresos? Probablement les peces ens encaixen en saber que el transcendental estudi l’ha realitzat una coneguda cadena de roba esportiva. I que la investigació s’ha fet entre els usuaris de la seua comunitat, dels quals el 82% ha declarat sentir-se més feliç en sabatilles. No ha transcendit el nivell de cunyadisme dels enquestats.
L’enquesta cau en el terreny abonat de la febre per les sneakers. En les últimes temporades este tipus de calcer ha passat d’estar associat a la pràctica d’esport i al diumengisme, a ser admés quasi en la totalitat dels estilismes. De fet, ara mateix és la peça que té la clau que obri tots els panys de l’èxit de qualsevol outfit. I, clar, alçada la veda per a prescindir dels tacons i els Compeed, la comoditat fashion no podia portar un altra cosa sinó la felicitat. Qui haja patit les inclemències d’uns stilettos queferosos ho sap.
Sense entrar a valorar la rigorositat de l’estudi, el ben cert és que en el fons un poc de raó té. Almenys en el poder que li atorga a la moda per a canviar-nos l’estat anímic i fer-nos sentir bé. Si són les esportives o no les impulsores de la moral, ja és més discutible. Per això hui preguntem a les que més saben de moda a València, les it girls autòctones, per la peça que a elles els apanya el dia.
“Com una bona addicta a les sabates que sóc, tinc especial predilecció per les sabates de taló alt, i especialment per les sandàlies ‘lace-up’ o amb tires entrecreuades lligades a la cama. Per això, quan em pose les meues sandàlies Lelie d’Isabel Marant, una de les meues dissenyadores favorites, em fan sentir molt feliç, ja que ajunten en una sola peça la major part de les meues passions fashionistes, i sent que puc transmetre a tot el món com m'agrada que em coneguen: molt femenina, elegant i amb una forta personalitat. Pot paréixer mentida, però veritablement quan em pose estes sabates em canvia l'estat anímic i em sent molt bé”.
“En el meu cas particular, la peça que més feliç em pot fer gastar és un complement absolutament indispensable per a mi: les ulleres de sol. No isc de casa sense elles, inclús els dies que amaneix nuvolat. Com dic sempre: mai se sap si eixirà un raig de sol en qualsevol moment. Crec que donen el toc definitiu i definitori a un look. Aporten un “no sé què-què sé jo” al qual em resulta impossible resistir-me i, en definitiva, m’encanten. M’agrada vore’m amb ulleres de sol. De fet, en tinc moltes perquè quasi podria dir-se que les col·leccione. M’animen i em divertixen; i si he passat un mal dia o si tinc una cara horrible, són perfectes per a dissimular-ho! Com més obscures i més grans, millor. Són el meu complement estrela, sense cap dubte”.
“Unes sabates de tacó em fan sentir molt feliç. En el meu dia a dia com a infermera i com a mamà vaig amb sabatilles o sabates planes perquè busque la comoditat per a eixir corrent davant d’urgències o darrere de la meua princesa en el parc. Per això posar-me unes sabates de tacó em fa sentir molt femenina i, a més, és un canvi en la meua rutina diària”.
“Portar un mocador de seda al cap fa que em senta més feliç i especial, probablement per ser un complement sofisticat, original i poc habitual del qual no podem abusar perquè semblaria que no variem en la nostra vestimenta. Però els dies que trie un dels meus mocadors estampats i el col·loque al meu cap, la seguretat es multiplica”.
"Estes sandàlies me les portaren d’Isla Mujeres, Mèxic. Són artesanals i em recorden molts aspectes familiars i personals prou importants per a mi. A més, advoque per l’ús de peces que estiguen cuidades en la seua elaboració, des de l’ètica i el respecte al procés, a les persones implicades i la qualitat. Podríem dir que són, en si mateixes, una declaració d’intencions. De fet, el millor de la moda és poder contar alguna cosa amb ella. I sempre, sempre, ho fa".
“Diria que els meus vaquers favorits, però en el fons mentiria… Són els anells en totes les seues formes. En el meu dia a dia vist de forma senzilla i tracte d’anar còmoda, però quan me’ls pose sent que el look es transforma, i isc al carrer a gust amb mi mateixa. Jugue molt amb ells, no sempre porte els mateixos, els vaig combinant, i inclús tinc els meus propis dissenys. Al portar-los a les mans els veig contínuament, i crec que sentir-se guapa és molt important per a estar feliç”.
“Curiosament, la peça que a mi més feliç em fa portar són unes sabates de tacó. Em fan més alta i estilitzen moltíssim les meues cames. Diguem que veig el món des de dalt quan les porte posades, amb un altra perspectiva. Quan estic un poc deprimida o tinc un d’eixos dies en què no em veig gens afavorida i sembla que res em para bé, em puge a uns tacons mitjans o alts i isc a menjar-me el món, xafant fort allà on vaja. I, per descomptat, no importa que siga estiu o hivern; per això el meu sabater està ple de botes, botines, sabates i sandàlies de tacó. Em donen confiança i em fan sentir guapa, decidida i capaç de qualsevol cosa”.
"La veritat és que no tinc una peça concreta que em faça sentir més còmoda que altres, sinó més prompte un estil. Els looks senzills però amb algun toc modern i original són els meus preferits. Cada dia m’allunye més de l’estil clàssic perquè no em veig molt identificada. Però sí que és veritat que l’estampat de ratlles i les peces amb esquena a l’aire són dos bàsics al meu armari i, cada vegada més, ho són també lessabatilles. Em criden l’atenció les peces diferents a les que solen vore’s en les tendes, però sempre que no siguen extravagants. Sembla una tonteria, però sol passar-me que quan porte un look amb el qual em sent còmoda i que reflectix el meu estil, em sent millor."
“La meua peça, o millor dit accessori, favorita són les sabates, especialment els salons. Per a mi són el complement més important que portem en el nostre outfit. Es pot transformar un look de dia i casual en un de nit, únicament canviant unes sabatilles per uns stilettos”.
Comptat i debatut sembla que, efectivament, la felicitat podem trobar-la al nostre armari. I, per majoria, pareix que és també veritat que entra pels peus. Això sí, no diuen que s’haja de lligar amb cordons...