VALENCIA. Un espai no és un lloc qualsevol, en molts casos ha estat habitat i hem de seguir habitant-lo. En aquest sentit, podríem dir que els espais tenen memòria i no els podem abandonar sense que la nostra identitat i la de les pròximes generacions es veja afectada per ells. Alguns exemples són els camps d’extermini, com ara Auschwitz o Treblinka, però també amb les fosses comunes de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme.
La Càtedra de Filosofia i Ciutadania Josep Lluís Blasco Estellés dedica l’onzena edició de les seues conferències anuals a aquesta temàtica. Sota el títol ‘La memòria moral dels espais’ la nova edició començarà demà, dimecres 17 de febrer, al Centre Cultural La Nau. Totes les conferències se celebren a les 19 hores i tenen entrada lliure.
El professor de la Universitat de Barcelona Antoni Martí inaugura el cicle amb la conferència ‘Memòria moral i ciutat: entre material i immaterial’. Durant la seua intervenció, el professor i escriptor analitzarà com les ciutats s’han
Antoni Martí és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i escriptor. Director del Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu, ha publicat ‘Poètica del Café, (2007) i Qui acusa? Figures de l’intel·lectual europeu’, (2015). A Publicacions de la Universitat de València ha publicat ‘Un somni europeu. Història intel·lectual de la Literatura Comparada (2011) i ‘El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais’ (2015), premi Càtedra Blasco 2013.
El cicle continuarà el dimecres 24 de febrer, amb el professor Carlos Thiebaut, de la Universitat Carlos III de Madrid, que parlarà d’’Els no-llocs de l’experiència del dany’ i conclourà el dimecres 2 de març, amb la conferència ‘Infància i memòria en Walter Benjamin’, del catedràtic de la Universitat de València, Julián Marrades.
La Càtedra de Filosofia i Ciutadania ‘Josep Lluís Blasco Estellés’ té com a propòsit constituir un fòrum en el qual les dues màximes vocacions de Josep Lluís Blasco, la vocació filosòfica i la vocació cívica i ciutadana, troben un espai de confluència. Es tracta d’acostar la filosofia als ciutadans tot sotmetent els problemes socials més urgents a la reflexió dels filòsofs i pensadors i fer arribar aquesta reflexió a la societat. Al llarg de l’any es programen activitats com ara conferències, taules redones, cursos monogràfics amb la participació de personalitats destacades en l’àmbit de la reflexió filosòfica i social.