La salut sí que importa

Arriba el sorteig de la grossa de Nadal i la majoria dels ciutadans, després de conèixer les combinacions guanyadores, ens consolem amb la salut. Arriba la Nit de cap d’Any i expressem en veu alta els nostres desitjos de futur i sempre, sempre, acabem demanant salut. És per això que crida tant l’atenció el poc impacte social que han tingut les informacions que han posat de relleu els casos de mala gestió sanitària que els valencians hem patit durant anys.

Una gestió marcada per la falta de control, tant en l’àmbit públic com en el de les concessions privades. Una falta de control que ha acabat en els jutjats que ara investiguen el que ha succeït a l’Hospital Provincial de Castelló,  i també el sistema de funcionament de Ribera Salut, la concessionària de l’hospital d’Alzira i vàries àrees sanitàries de la Comunitat Valenciana.

Les irregularitats a l’Hospital de Castelló, denunciades per la Conselleria de Sanitat que dirigeix Carmen Montón, es produïren durant més d’una dècada, del 2006 al 2015. Un període de temps en el que es pagaren més de 25 milions d’euros per treballs i serveis que, suposadament, no es feren o no valien el que es va facturar. El botó de mostra d’aquestes pràctiques, que tenien lloc al mateix temps que el plenipotenciari Carlos Fabra feia i desfeia en la província de Castelló, són els 90.000 euros pagats pel muntatge i restauració del betlem del Nadal del 2006. Una quantitat fraccionada en 35 factures que podria haver-se destinat, per exemple, a comprar desenes de marcapassos o a fer milers de radiografies.

L’obscenitat d’aquestes pràctiques –sense entrar en les raons per les quals una instal·lació sanitària pública ha de gastar diners en una qüestió ornamental i religiosa- és ofensiva perquè eixos fons econòmics estaven, a més a més, restant-se dels destinats a cuidar la salut de les persones.

Es podria pensar que el descontrol de l’anterior Administració sanitària afectava només a la gestió pública, però no és així. La inexistència d’una supervisió adequada  també afectava les concessions sanitàries privades. De les investigacions que realitza el jutjat número 4 de València sobre el sistema de funcionament de Ribera Salut, responsable de la gestió de cinc centres hospitalaris,  es desprén que la concessionària, mitjançant la seua central de compres, va cobrar de les empreses proveïdores a canvi d’escollir els seus productes i no d’altres. Uns diners que es cobraren sense que ho sabera la Conselleria de Sanitat i que no podien demanar, d’acord amb les condicions de les concessions atorgades per la Generalitat.

Els dos exemples evidencien la laxitud amb la qual va actuar la inspecció sanitària. No es tractava de situacions sobrevingudes, sinó de pràctiques dubtoses que no tingueren una  supervisió eficient per part de la Conselleria de Sanitat durant llargs períodes de temps. Unes pràctiques que permeteren a persones i empreses concretes obtindre uns guanys extraordinaris a costa dels ciutadans. En alguns casos mentre simultàniament es retallaven les prestacions sanitàries existents i s’introduïen copagaments als usuaris.

És cert que durant els pitjors anys de crisi econòmica, la mateixa Administració autonòmica del PP va prendre mesures per a racionalitzar i millorar la seua gestió, però aquestes mesures no inclogueren el reforç de les tasques d’inspecció per a conèixer què estava passant realment amb les concessions i amb el funcionament de determinats hospitals i àrees de salut.

Aquesta hauria de ser una de les principals preocupacions de qualsevol Administració que gestione la sanitat: controlar l’eficiència en la prestació d’un servei bàsic que no pot estar supeditat a la generació de guanys, sinó a la millora d’una cartera de serveis que, com tothom sap, sempre tindrà una demanda creixent a la qual cal fer-li front establint prioritats i col·locant al pacient en primer pla.