VALÈNCIA. La Universitat de València posa en marxa aquest curs un nou projecte cultural: l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives. Impulsada des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la participació d’altres actors de l’Administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, l’Ajuntament de València, Conselleria de Transparència i d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut Alfons el Magnànim, l’Escola Europea d’Humanitats i Caixa Popular, l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives naix amb la voluntat de convertir-se en un espai per a la reflexió i el debat obert, participatiu i crític sobre els assumptes més candents del món actual i de la societat valenciana.
Aquest dimarts, el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, acompanyat de representats de les entitats col·laboradores i de la directora tècnica, Ana Bonmatí, ha presentat el projecte en un desdejuni per a periodistes celebrat a la Sala Gonzalo Montiel de l’edifici històric de la Universitat. “En l’era de les dades massives, l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives esdevé un lloc per a la reflexió i l’argumentació pausada incorporant els especialistes i també la ciutadania perquè dialoguen”, ha dit.
Segons ha explicat Ariño, l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives (http://www.escoladepensamentlluisvives.com) tindrà fonamentalment tres línies de programació: conferències i presentacions de llibres, seminaris i un seminari permanent. La programació, que se celebrarà al Centre Cultural La Nau, s’iniciarà el proper 15 de novembre amb la conferència de l’escriptor i filòleg Santiago Posteguillo que porta per títol ‘La legión perdida, la novela encontrada: navegando entre la ficción y la historia’ i la seguirà els seminaris i conferència d’Amelia Valcárcel (16, 17 i 18 de novembre) sobre ‘La memoria y el perdón’ i ‘El derecho a no olvidar’. Pròximament hi participaran Josep Ramoneda, Joan Francesc Mira, Albert Hauf o Maribel Ripoll.
Les conferències i presentacions de llibres, que poden anar associades a debats o seminaris, acostaran a professionals de prestigi reconegut en diferents àmbits: ciència, cinema, literatura, feminisme, història... Aquestes sessions sempre seran obertes al públic amb l’única restricció de l’aforament de la sala.
Per als seminaris sí es requereix inscripció, amb un preu de 10 euros, i l’admissió seguirà un ordre temporal fins a completar el nombre de places. S’organitzaran en grups reduïts per promoure la rèplica, el debat i la interacció entre els participants. Aquestes sessions es gravaran i es podran consultar des del repositori Cultura de la Televisió de la Universitat de València, MediaUni (http://mediauni.uv.es/).
L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives també acull un seminari permanent que es convocarà una vegada al mes per tractar en els nous espais fronterers de la cultura contemporània. Aquest seminari, titulat ‘Cultures a la frontera’, està organitzat en diverses àrees temàtiques i està previst que s’aborden qüestions com el paper de les institucions culturals i les noves iniciatives que sorgeixen en l’entorn, l’impacte del desenvolupament tecnològic i la redefinició del paper de l’Estat i del mercat en l’àmbit de la producció i el consum cultural.
Com a membres del consell acadèmic formen part les professores i els professors de la Universitat de València de diferents campus i disciplines Isabel Fariñas, Elena Martínez, Federico Pallardó i Joan Romero. L’Escola compta amb el suport de la Fundació General de la Universitat de València.
Durant la presentació s’ha posat de manifest que l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte obert i pretén incorporar al projecte a més entitats i suggeriments que pugen arribar des de la ciutadania.