VALÈNCIA. Mary Wings, Roberta Gregory, Howard Cruise, Tom of Finland i - a Espanya- Nazario i Rodrigo, serien alguns dels noms que segons Francesc Ruiz (Barcelona, 1971) hi han contribuït a empoderar la cultura LGTBIQ des del món del còmic. Precisament el mateix artista acostuma a teixir la seua proposta fent-se servir del còmic per a explorar nous llenguatges narratius i, especialment, per donar visibilitat a col·lectius o abusos del poder. El col·leccionisme, la pertinència, l'exclusió, la fantasia, la ciutat i les subcultures són els seus principals centres d'interés. Unes preocupacions que, des de la cultura popular fins a diferents moviments socials, utilitza per qüestionar el poder de la narració.

Amb tot aquest ideal Ruiz porta treballant des dels anys noranta quan va començar a centrar la seua obra plàstica en el dibuix. Una declinació artística que li ve en part de l'afició del seu germà major per col·leccionar còmics i que el van conduir a estudiar Belles Arts en la Universitat de Barcelona. Des d'aleshores, l'il·lustrador ha fet exposicions individuals en Gasworks en Londres, en el Museu Reina Sofia de Madrid o en la Fundació Miró de Barcelona. A més de participar en exposicions col·lectives en el Weserburg Museum (Bremen, Alamània) i altres ciutats espanyoles. Així mateix, el pròxim 30 de juny el seu imaginari recaurà a l'Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) per configurar una jornada ('Sexxxy! Crasssh! Boom!') sobre l'ampli espectre de representacions LGTB+ que s'expressen través del còmic.

"El còmic, la novel·la gràfica i la il·lustració tenen la capacitat de construir nous imaginaris que escapen de les representacions normatives. I la historieta és una eina que amb una relativa economia de mitjans pot permetre a alguns col·lectius expressar-se d'una manera poderosa. A més, el dibuix comunica ràpidament i visibilitza. I si parlem més concretament dels còmics, aquests viatgen de mà en mà capaços d'empoderar comunitats senceres", assenyala Ruiz.

En efecte, pel que fa al cas de la diversitat de gènere i sexual, el dibuixant manifesta que "dintre del còmic hi ha tota una tradició que empodera la cultura LGTBIQ". L'origen d'aquest tipus de representacions se situen en les creacions underground de finals dels anys 60 a nord-americà. "És precisament allí quan apareixen els primers còmics lèsbics de la mà d'autores com Mary Wings o Roberta Gregory i on comencen a circular els còmics de Howard Cruise o Tom of Finland i el seu imaginari al voltant de la subcultura leather". Pel que fa a Espanya, Ruiz recalca el treball de "poderoses figures com Nazario i Rodrigo que durant la transició van oferir un imaginari alliberador".

Tant de bo, serà als anys 90 quan comencen a popularitzar-se amb la irrupció de la novel·la gràfica de tota una sèrie d'autors que "s'aproparan a la diversitat afectiva-sexual des d'aproximacions més costumistes, reflectint el dia a dia de les vides d'unitats familiar LGTB, com en el cas d'Alison Bechdel amb la tira Dykes to Watch Out o la posterior novel·la gràfica Fun House de Ralph König que va gaudir de moltíssima popularitat entre públic no LGTB+. O en el context espanyol serà el paper de Sebas Martín deterimnant", afegeix l'il·lustrador.

Nous imaginaris i mitologies al voltant del gènere