Maria Bravo – “En Ambra pots viure moltes vides”

Maria Bravo ens rep en la seua llibreria Ambra, que en octubre complirà trenta anys oberta a Gandia sense interrupció, des que la fundà Pepa Ferrando en 1993. Parlem, entre altres coses, de com el seu iaio li va transmetre l’amor per la lectura, de com és el treball de llibretera en el segle XXI i quines són les tendències de lectura en valencià.

Com decidires fer-te llibretera? En acabar la carrera, en el 2001, estava fent un màster i buscava faena. Vaig entrar en Ambra a comprar-me una novel·la per a perfeccionar el meu valencià. Pepa Ferrando em va oferir treball, ja que casualment buscaven una persona. Sempre he estat envoltada de llibres perquè el meu iaio era un gran lector que em va transmetre la seua passió.

Trenta anys oberts. Quin és el secret d’Ambra? Trenta anys des que Pepa, una dona mamprenedora i una llibretera magnífica, va decidir obrir llibreria a Gandia. No hi han secrets. Sí que hi ha molt d’esforç i de treball de totes les persones que hem format i formem la família d’Ambra. La llibreria s’ha fet lloc en l’imaginari dels saforencs, amb una oferta de llibres i de cultura semblant a les llibreries de les grans ciutats. Ens sentim molt volgudes.

Ambra ven llibres i també és lloc de trobada de lletraferits i gent del món de la cultura. Què oferiu? Per una banda, un fons de títols molt ampli. Per una altra, novetats editorials de l’interés del nostre públic i que, a més, puguen captar lectores i lectors que s’acosten a la llibreria per primera vegada. També cuidem molt les publicacions en valencià, en tots els gèneres literaris. I a banda, com dius, tenim una programació cultural rica i diversa, en les dos llengües, en tots els gèneres literaris i per a totes les edats: contacontes, presentacions, recitals poètics, club de lectura, cursos literaris… Ambra és un espai on disfrutar moltes sensacions i poder viure moltes vides.

»Raquel Ricart, Joan Deusa i Puri Mascarell m’han encisat”

Com veus la salut de la lectura en valencià? Ha evolucionat en positiu durant els últims anys, primer perquè des de l’escola es treballa molt més que abans i el públic infantil i juvenil llig molt més del que pareix. També per una oferta més àmplia. Des de fa uns deu anys han sorgit editorials que publiquen en la nostra llengua i que han posat a l’abast títols que abans no podies llegir en valencià. A més, gèneres com la novel·la gràfica o la literatura fantàstica viuen un moment dolç perquè n’hi ha més oferta. Però evidentment no hem de conformar-nos. Queda molt per fer i els índexs de lectura en valencià han de millorar. És una assignatura pendent, sobretot de les institucions públiques.

Quin és l’últim autor o autora en valencià que t’ha sorprés? Raquel Ricart m’ha encisat amb El dit de Déu (Proa, 2022), també Joan Deusa amb la novel·la El bosc de la vampira (Adia, 2022) i una sorpresa ha sigut Mireia de Purificació Mascarell (Drassana, 2022).

Com es combat la tirania de les novetats, eixa quantitat ingent de llibres nous que fan que cada vegada els títols duren menys en l’aparador? Les novetats són necessàries. Fan que el públic s’acoste a la llibreria i, una vegada dins, pot ser que la motivació inicial de compra canvie o que, a més d’adquirir aquell llibre, es deixe seduir per algun altre títol. La qüestió és que la quantitat de novetats diàries que entren ha augmentat en tal proporció que a sovint les novetats no poden estar en la taula el temps suficient per a que el públic puga encisar-se o, simplement, adonar-se’n.

Moltes voltes es romantitza el treball de llibreter. Hi ha qui pensa que esteu tot el dia llegint al taulell. Sí, gran part del temps que passem en la llibreria estem llegint, però no llibres, sinó albarans de compra, de devolució, factures, servicis de novetats, correus electrònics… És una faena meravellosa, però sí que està molt idealitzada. Recorde els primers dies de treballar de llibretera que vaig tindre punxades en els braços durant una setmana. Sí que llegim, però fora del treball.

Des de les novel·les de vampirs a llibres de youtubers, l’accés dels jóvens a la literatura és molt canviant. Quines són hui en dia les preferències dels qui s’acosten per primera volta a la literatura per a adults? La literatura fantàstica i la ciència-ficció són de les preferides. També la novel·la romàntica o el còmic manga.

Quina és la cosa més estranya que t’han demanat? Llibres de decoració… per a utilitzar-los com a elements decoratius. Uf, el meu llenguatge no verbal em va trair [riu].

Óscar Mora (Dolores, 1978) és crític literari, guionista, corrector editorial i contacontes. Col·labora en mitjans de comunicació en paper i digitals ressenyant llibres i fent entrevistes, que és una excusa com altra qualsevol per a dedicar tot el temps que pot a llegir.

@oscarmmora