Diferents projectes proposen les pròximes setmanes al Mas del Potro de la Serra de Mariola i el Secadero del CC Las Cigarreras construir nous espais i moments per a persones LGTBI
VALÈNCIA. L’hivern astronòmic començarà el proper 22 de desembre. Concretament, a les 04:27 tindrà lloc el solstici (sol quiet, en llatí), el moment exacte en el que el pol nord del planeta estarà més allunyat del sol. A partir d’ací, anirem recuperant hores de llum solar a l’hemisferi nord fins a Sant Joan.
Però en realitat l’hivern meteorològic va començar el passat 1 de desembre i acabarà només en febrer. Són les setmanes que concentren les temperatures més fredes de l’any. I encara que a la vora del Mediterrani les temperatures són més suaus, l’oratge i la obscuritat canvien què fem al temps lliure.
Rojales no és només el municipi valencià amb més persones estrangeres vivint. A mitjan segle XVIII un grup de miners murcians es va mudar per a treballar al camp i van acabar construint les seues cases picant pedra, literalment. La seua experiència com a picapedrers a La Unión els va servir per construir estes cases-cova, que començaven amb unes rampes de cinc metres d’altura.
Ara l’associació Rodearte organitza unes jornades d’activitats i artesanies un diumenge al mes i cuida algunes de les coves com a espai d’exposicions, tallers i produccions artístiques. Visites guiades, cursos, fires i exposicions integrades a les quinze coves-casa amb una visita que es pot complementar amb la Casa de las Conchas.
És probablement la paleta cromàtica més tardorenca que tenim a 200 quilòmetres a la redona. El naixement del riu Vinalopó rega un paisatge que enceta ara els seus temps més hostils. Amb molts arbres de fulla caduca, si a la temporada de neu fa més goig visitar la Carrasqueta, ara és l’etapa idònia per fer una ruta amb punt de partida a Banyeres de Mariola, Onil, Agres, Bocairent o Alcoi.
Des del Centre d’Interpretació del Parc Natural es poden recórrer alguns dels tolls fins arribar a la font del riu, però també es pot optar per pujar a alguna de les caves que guardaven la neu per a fer gel durant tot l’any, com la Cava d’Agres o la d’en Miquel. Acabar el dia al Pou Clar d’Ontinyent sempre és una bona idea: la temperatura extremadament freda de l’aigua fa augmentar l’efecte mirall al seu reflex, ideal per a observar els colors de la posta de sol sobre el cel.
El sistema Bètic arranca a l’estret de Gibraltar i va surfejant les valls del Guadalquivir o del Segura. Abans d’arribar al Mediterrrani, fa créixer la Mariola, l’Aitana, Bèrnia o fins i tot el penyal d’Ifach. La serra de Tramontana, a Mallorca, és el seu vestigi més oriental. Però abans ens deixa tots els caps, cales i penya-segats entre Dénia i Teulada-Moreira.
Una hora de passeig pel millor balcó del Mediterrani sona complicat, però és una de les rutes més fàcils i belles del litoral valencià. La costa del Poble Nou de Benitatxell és molt abrupta, amb penya-segats de més de cent metres. Entre els penya-segats, el desguàs del barranc de l’Infern i del barranc de la Cala han format la cala dels Testos i la cala de Llebeig. La coneguda com a Ruta dels Penya-segats transcorre entre aquestes dues cales.
Si les circumstàncies no ho permeten, quedar-se a casa sempre és una opció. Però prou de ficcions distòpiques que deprimeixen i paralitzen la imaginació. El público de la arquitectura de Giancarlo de Carlo, Tras la geoingeniería de Holly Jean Buck o Futuros Mejores són alguns dels últims llançaments de l’editorial gallega Bartlebooth, especialitzada en l’encreuament entre arquitectura i pensament crític.
Para toda la humanidad a Apple TV o Spaceship Earth a Filmin ens ajuden a imaginar altres futurs on no és Elon Musk i altres rics acràtes els que abandonen el planeta abans del col·lapse. I si apostem per màgia futurista de casa, sempre és un bon moment per vore Espíritu Sagrado de Chema García Ibarra i El Agua de Elena López Riera són alguns dels títols més recents del cinema de casa més apegat a la terra.