VALÈNCIA. Absència, presència en l'habitar contemporani, és el títol de l'exposició itinerant que des del passat mes d'Octubre i fins Abril, recorrerà diversos pobles de les comarques de la Ribera Alta i la Costera.
A les 20 hores del pròxim 7 de Març a la Sala Municipal d'exposicions del Casino Lliberal d'Algemesí, s'inaugura l'exposició que te una part de contextualització documental sobre el punt d'origen del discurs i una part de treball artístic que el reinterpreta dins del paraigües de l'habitar contemporani. La proposta és el resultat d'una recerca i reflexió, que naix a la catàstrofe succeïda fa més de 36 anys amb conseqüències devastadores, sobretot a les comarques de La Canal de Navarrés, la Ribera Alta i la Ribera Baixa.
La itinerància expositiva començà a Beneixida en Octubre i visità la Llosa de Ranes en Gener, l’Alcúdia en Febrer i Algemesí en Març i Abril. Aquests municipis impulsen i produeixen aquest esdeveniment cultural subvencionat per l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, en una nova línia d'ajudes per a Projectes Intermunicipals d'Arts Plàstiques. Son les primeres localitats que participen al projecte comissariat i coordinat per Miguel Mallol, Rafael Tormo i Cuenca, Adrián Ripoll i Elena Llácer. És un treball que accentua i posa en comú el caràcter multidisciplinar dels seus organitzadors amb l'objectiu d'escometre aquest fet des de la multiplicitat. La idea convergeix al voltant de la noció de dispositiu expositiu como un reposador de les diverses experiències provinents de l'entorn, la gent i allò succeït.
El projecte a mig termini prevé una segona fase estudiant alguns casos rellevants de la zona, per a després exportar la seva itinerància a València i altres ciutats.
El 20 d'Octubre de 1982, és una data marcada per a nombrosos municipis i persones de la conca del Xúquer, la Canal de Navarrés i la Ribera Baixa. La pantanada de Tous fou un esdeveniment que va colpejar totes les esferes de la realitat: la natural, la física, l'econòmica i l'emocional. En aquell moment i encara ara, va quedar una profunda sensació de pèrdua.
En cadascuna de les localitats que visita l'exposició hem fet un treball de recerca específic de la casuística que, a partir de la pantanada i el que va passar específicament al poble, ens porta a reportar el fet i les conseqüències a l'actualitat dins del que és el concepte d'habitar i de quotidianitat en la societat que vivim. A Beneixida la temàtica va girar al voltant de la idea de 'retorn' i a la Llosa se va centrar en 'el dia després', en canvi a l’Alcúdia i Algemesí el títol és 'profanar la logística'. A Algemesí se tractarà des d'un punt de vista de la relació entre l'ésser humà i l'entorn arquitectònic i d'espais.
En aquesta exposició d’Absència, presència en l’habitar contemporani, seguim profanant la logística però volem posar en valor la comunicació habitant-espai. La reformulació del usos propis dels espais urbans. Assenyalar les dinàmiques socials que escapen del plànol. Les activitats donades trencant amb la lògica projectual dels espais. Usos reinventats propis de les necessitats contínuament canviants dels usuaris. La festa, la muixeranga, o la necessitat de jugar dels xiquets són fenòmens culturals contínuament en contacte amb l’urbanisme. Places, carrers o els objectes urbans són llegits i reinterpretats per tal de satisfer nous usos. Significats subjectius i simbòlics que recauen en els espais d’Algemesí seran mostrats en cartografies amb forta component artística, per tal d’assenyalar aquelles activitats que suposen la comunicació directa entre habitant i espai sense atendre a criteris tècnics o administratius.
Aquest succés catastròfic de la pantanada va servir, partint d'aquest buit, per a fer una reflexió sobre l'habitar contemporani, es a dir, cóm ha canviat la manera de viure en les localitats que se varen veure afectades d'una manera o altra. Amb aquest treball se pretén traslladar al present aquest fet i portar-lo més enllà de la memòria, per a diluir-lo entre les problemàtiques sorgides en aquests temps convulsos.
La proposta expositiva pretén aprofundir sobre tot el que va generar aquest succés en l'àmbit social, econòmic i d'identitat dels pobles. A més a més d'enllaçar aquesta reflexió amb realitats que actualment poden parèixer llunyanes, però que estan molt relacionades com son els refugiats, el contrast del poble i les metròpolis, l'adaptació a les noves tecnologies i la construcció dels espais en l'arquitectura contemporània.
L'exposició ha contat amb el suport per a la investigació i documentació de la Universitat de Geografia i Història de València.