ALACANT. Ja estem ficats de ple en el “mes de les vacances”, a punt de tocar el seu cim, amb el ferragosto que els italians fan coincidir amb la Marededéu d’Agost, i que ací suposa el cènit de la desconnexió. Alicia Garijo Castelló es manté encara darrere de la seua taula del despatx d’administració del Teatre Arniches d’Alacant, des del qual exerceix les seus funcions de responsable de la unitat territorial d’Alacant de l’Institut Valencià de Cultura.
Sobre la taula restes de documentació, catàlegs, futllets, esborranys, com si el temps no es puguera deturar enmig de l’onada de calor. I és així, ja que Alicia encara treballa, pràcticament en la solitud que ofereix la tranquil·litat estival, en la nova programació que està previst presentar en societat en les primeries del mes d’octubre, la que serà la primera programació al seu càrrec.
Tot i que la porta d’aquest despatx no es tancarà definitivament en tot l’estiu –queden reunions amb dissenyadors, rebre material,…-, Alicante Plaza ha volgut mantenir amb Alicia un extensa conversa per a parlar de què es va trobar quan s’hi va incorporar al març d’enguany, quin ha estat el treball aquests mesos, quin és el perfil de la programació que es coneixerà a la tardor, probablement el 3 d’octubre.
“Agost és la vespra, la prèvia, l'antesala del que està per arribar. I nosaltres estem donant-ho tot, per a oferir-te els espectacles més atractius a la nostra sala, que no és la nostra, és de tots. Un nou Teatre Arniches està arribant”. Aquest és el missatge que des dels perfils de xarxes socials del Teatre Arniches s’està viralitzant durant agost, tot esperant la presentació de la nova programació i les noves línies de col·laboració, acompanyat de la imatge dels operaris netejant, pistola d’aigua en mà, el cartell amb el nom de la sala. Com diu la pròpia Alicia, “és que ni el cartell s’havia netejat en anys!”.
- La figura de coordinació territorial de l’IVC es pot dir que és de nova creació, amb les competències actuals...
El càrrec es trau en un moment determinat, per convocatòria pública i clar, està per una banda la coordinació territorial de les comarques del sud, i després la programació del Teatre Arniches, perquè este és l’únic espai que la Generalitat té en la ciutat d’Alacant, i com a presència física de l’IVC a les comarques d’Alacant. Sí que sé que en estos moments, per a l’equip actual del govern valencià, el tema de la territorialització és molt important, i l’espenta a esta figura del coordinador, o coordinadora com és el cas, territorial demostra que es vol que hi haja una presència real, no només en el paper, més enllà del cap-i-casal, que és la tendència habitual.
- I què s’hi troba Alicia Garijo quan aterra a l’Arniches?
Una de les primeres coses que he fet és parlar... o més bé, escoltar a la gent per veure quina era la percepció que es tenia de l’Arniches. I t’adones que un dels problemes és que s’havia diluït en la ciutat, que molta gent no el coneix, o que es pensa que estava tancat. Tot i que s’ha de dir que l’abans i el després no és la meua arribada, sinò fa un any quan anomenen el Director General de Cultura, i es comença a posar-se les bases del nou projecte, un pla estratègic.
- Com dissenyes la nova via de l’Arniches... i tota el que comporta ser la cara visible de l’IVC al sud
Jo tinc llibertat per a marcar la programació que estime en l’Arniches, tenint en compte que som una sala institucional de l’IVC i, per tant, les produccions pròpies hauran de passar. Si no ho fan per l’Arniches, ho faran pel Principal, si el format, el tamany de la producció, no els permet muntar ací. El que està clar és que els valencians paguem impostos igual, siguem de la comarca que siguem i tenim tot el dret a accedir a un espectacle que es produeix amb pressupost públic de l’IVC. Per ací hi ha tota una part de programació que ve coberta. Ara, la figura de la coordinadora és l’element de comunicació que poden tindre les companyies, la professió, qualsevol persona que necessite, per a facilitar el contacte amb l’estructura autonòmica.
- Per a iniciatives com ara la de les residències teatrals José Estruch que recentment s’ha posat en marxa al Teatre Principal d’Alacant?
Està molt bé esta iniciativa, però la Generalitat ja compta amb la seua línia d’ajudes a companyies. De fet, Criadero de Morsas –la companyia que ha rebut el premi d’esta primera convocatòria de les José Estruch- és una de les companyies que ha obtés una de les ajudes per a la producció d’enguany, junt amb Ferroviaria, Otra Danza, etc. Eixa possibilitat ja existeix dins de l’estructura actual de l’IVC. Ara, on entra la coordinadora en este procés? En el contacte directe amb les companyies que s’adrecen a mi per explicar-me el seu projecte i jo puc canalitzar-lo en funció de les seues característiques cap a un tipus d’ajudes, unes altres, uns usos. Què necessites, un espai? Puc mirar a veure si hi ha un espai disponible per oferir-los, al temps que avalue la qualitat d’allò que es presenta i trasllade al comú de l’IVC l’interés per produccions de rodalia. Com una última corretja de transmissió que feia falta per posar en contacte directe la gent de la professió amb l’administració.
- Ja hi ha alguna cosa concretada?
El 18 de setembre començarà la producció pròpia de l’IVC que es farà amb un text d’un autor alacantí, Juan Luís Mira, una companyia d’Alacant, un iluminador d’ací, a l’Arniches, segona producció de l’IVC feta integrament des d’Alacant, després de "La Armonía del Silencio", de Lola Blasco, en 2016. El dia 3 de novembre està previst que la Muestra de Autores Contemporáneos s’inaugure amb esta nova producció. De fet, la propera serà la primera programació en què la Muestra estarà incorporada dins del propi llibre, dins del cronograma general de la programació de l’Arniches.
- I les sinèrgies amb altres pols importants de les comarques, com Elx, Orihuela, Torrevieja, Alcoi,...
Fa només tres setmanes, Roberto García, el responsable d’Arts Escèniques, i jo vam estar a Elx. Una de les coses més importants que s’ha fet, i que des de l’IVC ha hagut un interés especial en revifar-ho, és la recuperació del Circuit Cultural Valencià, que s’havia enderrocat, perquè si tu a un projecte no li dónes diners o li poses tantes dificultats per aconseguir-los i te carregues una organització de xarxa horitzontal que ja hi havia, on tenies pràcticament tots els espais públics de les comarques d’Alacant, Castelló i València, col·laborant, mai no podrem valora de manera clara el que hem perdut tots estos anys de gestió negativa cap a la cultura. Ara se li ha donat una injecció de diners al Circuit i, per eixemple, hi ha 18 localitats amb els seus espais, junt amb el Teatre Principal d’Alacant, i l’Arniches, que no en forma part, col·laborant de manera estreta. Jo en vaig ser fundadora del Circuit, des de la meua gestió al cap del Palau Altea, i puc dir que és l’exemple perfecte del que es vol fer respecte de la territorialitat.
- Continuem en crisi... com es preveu l’augment de pressupost “ordinari” de l’Arniches? L’endèmica falta de personal, per exemple.
Bé, de moment ja està previst que s’incorpore una persona per a tasques administratives i de gestió. S’han convocat concursos per a la contrata provisió de serveis tècnics –il·luminació, llum-, cosa que fins ara no hi havia, mentre que per a personal de sala, dissenyadors, s’haurà de fer per servicis, de manera puntual, tot negociant al mateix temps un augment de pressupost per a visibilitzar la programació, que és una de les coses més importants, la inversió en publicitat. En altres àmbits, per primera vegada hi ha una aportació al Festival de l’Alcúdia, a Elx, o al Festival de Teatre Clàssic d’Alacant, s’ha estat present en les Fogueres Culturals, s’ha estat al costat del Teatre Principal, quan ha necessitat ajuda per als premis José Estruch... sempre es pot aconseguir més, però anem per bon camí.
- En tant que avaluació de la gestió pública, com veus la crítica als “números” presentats pel Teatre Principal d’Alacant i la direcció de Paco Sanguino?
Ací hi ha un element, no totes les coses es poden valorar en termes econòmics, o només en termes econòmics. No es poden valorar així ni la cultura, ni l’educació, ni la sanitat. Perquè si no, tancaríem el xiringuito i au. Jo sóc una partidària fèrria del sentit públic de les coses. L’administració pública ha de vetllar perquè tot el món tinga les mateixes possibilitat d’accedir a la sanitat, la cultura, un lloc de treball. La rasera no pot ser l’econòmica. Ara, això no vol dir que jo, com a gestor públic, no haja de ser fèrria en el control pressupostari. Si a mi em diuen que he de posar en marxa un projecte, jo li he de dir clarament a qui m’ho demana, al polític o el directiu que m’ho demana, que això costa tant, i la puc fer viable o no. Paco aposta per un projecte i segur que va deixar clar que amb els diners que hi havia (i el dèficit acumulat) no es podria portar a terme. El que està clar és que en el cas concret del Principal, els amos, un de públic i un de privat, s’hauran d’implicar més econòmicament. Ser una sala comercial és relativament fàcil, programant grans produccions a taquilla. Però Alacant no és València, per exemple, que compta amb un circuit de sales privades que poden apostar per este model.
- Per acabar, la sinèrgia entre totes les administracions que gestionen cultura arribarà a donar algun resultat? I ja que amb les administracions locals sembla que està clara, ens referim, està clar, a la Diputació d’Alacant i la seua aposta per l’ADDA i l’Institut Juan Gil-Albert.
Les sinèrgies són importants, però respecte de la potenciació de les indústries culturals, potser que l’objectiu de tots no estiga tan compartit. L’aposta de l’Arniches, de l’IVC, és més de ser proper, volem ser fins i tot, i remarque el fins i tot, a més d’estar a prop de les comarques, a prop de la professió, a prop del barri, volem ser el teatre del barri, ens hem reunit amb l’Associació de veïns de Benalua, per expressar-los la nostra intenció de ser el seu referent.