Mor als 89 anys el periodista i escriptor benisser Bernat Capó

BENISSA. El periodista i escriptor benisser Bernat Capó ha mort este dimarts als 89 anys. Capó feia molt de temps que estava delicat de salut i, per tant, retirat de la vida pública. El darrer 2 de març va rebre el Llorer d'Or de la Universitat d’Alacant, una distinció reservada a persones o entitats de prestigi internacional en el camp de les ciències, la investigació, la docència, la creació artística, l’esport o la solidaritat. El lliurament del guardó es va tindre que fer al domicili particular de l'escriptor degut al seu estat de salut. L'acte público es va fer a la seu universitària de La Marina a Benissa davant els seus amics, familiars i membres de la comunitat docent.

BENISSA. El periodista i escriptor benisser Bernat Capó ha mort este dimarts als 89 anys. Capó feia molt de temps que estava delicat de salut i, per tant, retirat de la vida pública. El darrer 2 de març va rebre el Llorer d'Or de la Universitat d’Alacant, una distinció reservada a persones o entitats de prestigi internacional en el camp de les ciències, la investigació, la docència, la creació artística, l’esport o la solidaritat. El lliurament del guardó es va tindre que fer al domicili particular de l'escriptor degut al seu estat de salut. L'acte público es va fer a la seu universitària de La Marina a Benissa davant els seus amics, familiars i membres de la comunitat docent.

Nascut en 1928 va començar les seues col·laboracions periodístiques en 1950 als diaris Jornada i Levante. El 1956 fou nomenat cronista oficial de Benissa. Posteriorment, entra al diari Información, considerat com l'inici d'una trajectòria que el porta a col·laborar amb nombrosos mitjans: Mediterráneo, Primera Pàgina, El Temps, Saó, entre altres. També treballa com a corresponsal de l'Agència Efe i de Radio Nacional. Més tard participa com a soci fundador en la sortida del Diario de Valencia i de Noticias al Día i  és director de periódic menusal El Poble de la Marina (1986-1991).

En l'àmbit literari, el situen en la vessant de l'etnologia, tradicions i costums populars de la seua gent. Una de les seues obres mésc conegudes es el Costumari Valencià (1992-1994; 2009-2012), on estudia la cultura popular amb el precedent a Estampes pobletanes (1978). Del camp de la narrativa, destaca Espigolant pel rostoll morisc (1980) i d'altres amb la ficció com a objectiu: com a la novel·la La criminala (1986) o al recull de contes Cronicó de Sisé (1987).  

Bernat també era militant del PSPV-PSOE i un republicà conveçut. Va ser regidor de l'Ajuntament de Benissa des de 1979 fins 1987, on va impolsar el projecte de la primera Casa de Culura. Ara, el nou edifici cultural, que compagina com a museu Salvador Soria, porta el seu nom.

Ha sigut reconegut pel Consell Valencia de Cultura, és Fill Predilecte de Benissa i Llorer d'Or de la Universitat d'Alacant, entre d'altres. L'editorial Bullent va crear l'any 1999 el Premi de Cultura Popular Bernat Capó.