Mor la mestra i l'escriptora Carme Miquel

ALACANT. L'escriptora i mestra Carme Miquel, qui va dedicar la seua carrera al món de l'educació i de la promoció del valencià, ha mort als 74 anys, segons han confirmat diverses entitats culturals i cíviques.
Miquel era actualment integrant de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i al llarg de la seua trajectòria va estar al capdavant d'entitats com Escola Valenciana.

Precisament, aquesta organització ha expressat públicament les seues condolences per la mort de la mestra i autora: "Hui Escola Valenciana està trista. Ens ha deixat Carme Miquel, presidenta de la nostra entitat entre 1990 i 1994, mestra i escriptora. Expressem les nostres condolences a la família. Gràcies per tot el que ens has donat, descansa en pau". 

També s'ha manifestat, entre altres, Acció Cultural del País Valencià en un missatge en xarxes: "Ha mort Carme Miquel, mestra, escriptora i sòcia de ACPV, membre de STEPV-Iv, presidenta de Escola Valenciana i acadèmica de l'AVL, amiga i bona persona. Les nostres condolences a familiars i amistats. Gràcies pel teu treball per la llengua, l'escola i el país. Ens queda el teu exemple".

Igualment, des de l'esfera política s'estan llançant paraules en record de la intel·lectual. Així, la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, subratlla la "immensa tristesa" per la defunció de Miquel però també "amb el tresor del llegat que deixa".

En termes similars, el conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà, es refereix a Miquel com a "mestra de mestres". "Dir Carme Miquel és a dir escola inclusiva, en valencià i arrelada a l'entorn. Renovació pedagògica i foment de la lectura. Activisme educatiu, literari i mediambiental. Dir Carme Miquel és a dir amiga".

Carme Miquel Diego (La Nucia, Alacant, 1944) va ser mestra durant 39 anys i la seua activitat professional ha girat entorn de l'educació i la promoció del valencià. Ha sigut coordinadora i professora de la Didàctica dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica de la ICE sota la direcció del professor Sanchis Guarner (1974-1977). Membre de l'equip tècnic del Pla Experimental de Ensenyament del Valencià en el primer Consell Preautonòmic (1978-1980), coordinadora per a l'ensenyament del valencià i cap de la Secció de Programacions i Estudis de la Conselleria d'Educació (1983-1986), segons figura en el currículum de l'AVL.

Va ser així mateix cofundadora de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat (1964) i membre de diversos moviments de renovació pedagògica, a més de coorganitzadora de les primeres Escoles d'Estiu del País Valencià (1975-1979), cofundadora de la CAPPEPV (1985) i de la Federació Escola Valenciana (1990), així com presidenta de totes dues entitats de 1989 a 1993.

Des de Escola Valenciana va impulsar les Trobades d'Escoles en Valencià i els cinc congressos que l'esmentada entitat ha organitzat, exercint de coordinadora del primer d'ells, celebrat en 1993, i del quart, en 2006.
És autora de materials didàctics i coautora de llibres de text per a l'ensenyament del valencià i va publicar més d'una trentena de llibres de literatura infantil, juvenil i d'adults en les modalitats de narrativa i assaig.
Entre els guardons rebuts, figuren el Premi Samaruc 1997 dels Bibliotecaris valencians; el de novel·la Ciutat d'Alzira de 1998 per 'Aigua en cistella', i la distinció a la Trajectòria de la Crítica dels Escriptors Valencians en 2016.

El seu llegat també deixa més de 1.500 articles, generalment de temàtica educativa, lingüística i mediambiental punt en revistes pedagògiques com d'informació general i des de 1998 publicava un article setmanal en la pàgina 'Panorama' del diari Levante-EMV.