ALCOI. Quan les dificultats truquen a la porta i tot enfosqueix sense sortida aparent, un instint natural tracta d’imaginar. D’imaginar un lloc, un moment, un estat millor i, alhora, inabastable. És allò que algú, un dia, anomenà “utopia”. L’art, en canvi, té la capacitat de fer-la real, tot i que siga per trobar un refugi temporal. D’alguna manera, aquesta recerca d’un món segur per a deixar enrere les batalles externes o aquelles que es lliuren a dins és el que ha vinculat les obres d’Olga Diego (Alacant), Nelo Vinuesa (València) i Pau Pascual Galbis (Alcoi). Des d’aquest divendres, 3 de setembre, i fins al 31 d’octubre, l’exposició multidisciplinar Territoris de la utopia mostrarà les creacions autòctones de tots tres a la Capella de l’antic asil d’Alcoi.
L’any 2017, la conselleria de Cultura va iniciar un procés d’adquisició d’obres d’artistes locals per tal de dinamitzar el mercat contemporani valencià i, al mateix temps, ampliar la col·lecció de la Generalitat. Així doncs, el de la ciutat alcoiana esdevé ara el segon cicle expositiu del projecte, una iniciativa que els tres afortunats agraeixen en nom propi i en el del sector. “És una posada en valor del talent, la creativitat i els artistes de la Comunitat. A banda, és una forma d’apropar al públic i de fer conscient a la ciutadania del que s’està fent a nivell artístic i intel·lectual”, estima Vinuesa. De la mateixa manera ho entén Pascual Galbis: “És molt necessari per a donar oxigen als artistes que comencen, als qui estan a mig camí i als qui estan consolidant-se”.
En Territoris de la utopia, apunta Nelo Vinuesa, poden trobar-se “conceptes diferents i discursos plàstics totalment contraris”, atés que hi conflueixen alhora pintura, escultura, instal·lacions i vídeo. Precisament això, com el fet que s’haja comptat amb gent jove i amb altra amb més trajectòria, confereix a la mostra més “valor i rigor”, assegura el valencià. “Els comissaris que configuren les exposicions busquen establir connexions conceptuals, no sols formals”, conclou. Pau Pascual, al seu torn, també fa les seues deduccions al respecte: “D’Olga estaria més prop en el treball dels materials i en les proporcions, però també de Nelo en l’abstracció més enllà de la figuració, en un aspecte més sensorial. En territoris diferents, estem transmetent idees de distinta manera. En el meu cas, d’una forma més realista”.
Concretament, l’obra adquirida a Olga Diego ha estat Aeronau de rescat, una instal·lació de grans dimensions en què l’element protagonista és, com el seu títol indica, un aeròstat pensat per a volar lluny en una situació de risc o dificultat. Tal com explica l’artífex, la construcció s’ha dut a terme “d’una manera molt artesanal i amb materials naturals, senzills i accessibles”. Junt a la nau —autònoma i sostenible—, pengen de la paret 24 dibuixos amb 24 possibilitats de viatge. La utopia reflectida, segons revela l’autora, és la de “construir allò que desitges que puga existir precisament quan és urgent que existisca”. No obstant això, a diferència de moltes de les seues obres, en què la intervenció del públic és fonamental perquè acabe de cobrar sentit, la del somni del vehicle aeri no és una creació performativa. “Aquesta obra fou construïda com a regal pòstum, en solitari i davant una necessitat imperiosa”, confessa Diego.
En la disciplina d’arts plàstiques, Nelo Vinuesa exposarà Atles, una sèrie de mòduls geomètrics i intercanviables que bé podrien formar “un joc de reordenació de l’espai”. Segons conta, en un moment en què romania estudiant el concepte de “ciutat”, va partir d’elements de geometria molt concrets que recordaven a l’arquitectura i la configuració espacial: “És com un gabinet de referències que, en combinar-les, evoquen una idea vinculada al mapa, al recorregut...”. En l’obra de Vinuesa, línies, colors i formes superposades absorbeixen l’espectador amb un rerefons inquietant.
L’alcoià i artista amfitrió —tot i que, des de fa sis anys, imparteix classes a Madeira (Portugal)— posarà la guinda del pastís en el seu format, l’audiovisual. “AUH2631z són les dates de naixement dels meus fills i les inicials de la meua família. En primera instància, sembla que no volen dir res, però si veus l’obra, ho acabes entenent. És un vídeo molt íntim, però això no vol dir que siga un vídeo per a mi”, esclareix Pascual Galbis. Sens dubte, el títol és l’element més abstracte de la peça, atés que es tracta d’un film gravat a Mèxic, el Japó i Espanya “sobre el que està esdevenint fora”. El vídeo, matisa l’autor, “té utopies, però també un aspecte amenaçador i turbulent”. Ho avança sense més detalls perquè, assegura, és millor veure’l que explicar-lo.
Com a creadors, garanteixen els tres, aquesta exposició conjunta els servirà per a apropar postures i enriquir-se mútuament. “Sempre és important veure què estan fent els teus col·legues, que controlen altres processos i altres tècniques. En aquests encontres, les obres dialoguen amb les d’altres artistes i sempre connecten en algun punt”, declara l’alacantina. En la mateixa línia, es pronuncia Vinuesa: “De vegades, parlem del públic com una cosa aliena, però nosaltres, com a artistes, també ho som”.
A més, el valencià subratlla com a clau la itinerància de Territoris de la utopia: “Tot està massa centralitzat, tant a Espanya com a València, i hi ha molts espais en la Comunitat que s’han d’omplir de continguts”. Potser, per al públic, la fusió de disciplines també tindrà un significat especial. Tant de bo servisca, al mateix temps, perquè comencen a ressonar amb força els noms de l’art contemporani valencià. Pau Pascual Galbis, com Olga Diego i Nelo Vinuesa, confia que així siga: “Ningú és profeta en la seua terra, però, poc a poc, anem fent forat. Hi ha molts artistes importants que contribueixen a valoritzar l’art local, tant bo o millor que l’art estranger”.