ALICANTE. Les mesures de distanciament social no han pillat desprevingudes a les ciutats que ja havien ampliat l’espai i el transport públic. Hi ha alguns exemples d’això:
En octubre de l’any passat, un xiquet va faltar després de ser atropellat per un vehicle mentres esperava a la vorera a entrar a l’escola. Quatre mesos després, la vorera va duplicar la seua amplària i unes macetes i banquets separaven els vianants dels cotxes, la velocitat dels quals es va reduir a 20 quilòmetres per hora. Un tràgic accident va accelerar un pla que es va presentar en gener del 2020 per a pacificar un terç dels entorns dels centres educatius barcelonins d’ací al 2023, convertint cada entrada del col·legi en una plaça.
Però les mesures de distanciament físic provocades per la pandèmia han accelerat el pla Protegim les escoles. L’any acabarà amb 22 places noves davant els col·legis que garantiran la distància entre persones a l’entrada i l’eixida de les escoles i milloraran la respiració d’alumnes i famílies. Per a aplicar les mesures d’higiene, la ciutat comtal també ha oferit museus i parcs perquè amadrinen escoles i instituts. Una forma d’oferir espai addicional i generar sinèrgies entre equipaments de referència i centres educatius, tal i com ja s’apuntava a estes pàgines fa any i mig.
Este estrany estiu han destacat les primeres mobilitzacions de la plataforma veïnal que reivindica una línia de tramvia per connectar l’Hospital de Sant Joan i Mutxamel amb la xarxa ferroviària. A Conselleria no ho han descartat i este semestre es publicaran els primers treballs del Pla d’Acció Territorial de l’Alacantí, del Pla de Mobilitat Metropolitana Sostenible d'Alacant-Elx i de l’estratègia d’FGV.
Però probablement el tramvia no arribarà a curt termini a tindre estes ampliacions. És un transport molt car de gran capacitat; una inversió només justificada per a recórrer zones amb una densitat molt alta. Una morfologia urbana que no correspon a la de Sant Joan d’Alacant i Mutxamel, amb uns nuclis urbans que sumen 40.000 habitants però amb un trajecte fins a l’actual xarxa del Tram amb una densitat molt baixa.
Ciutats com Curitiba porten dècades provant com un autobús ben dissenyat pot ser eficaç i barat. La Rede Integrada de Transporte és el primer sistema d’autobusos ràpids implantat al món, amb 72 quilòmetres de vies reservades únicament al transport públic. Açò permet un viatge fluid com el del tramvia, però estalvia els costos de la catenària, els rails i l’electricitat del Tram.
Però no es tracta només d’un carril bus. Esta xarxa és més ràpida perquè té andanes com un tramvia, on es validen els bitllets abans de pujar, estalviant eixe temps de conducció com si fóra un metro. Per a una àrea metropolitana com la d’Alacant, és un sistema ideal i compatible amb les mesures de protecció pel coronavirus. Amb un menor cost i sense massa infraestructures, també el fa més flexible: les freqüències i els recorreguts es poden testar fàcilment.
La capital de La Rioja té la meitat de la població que Alacant i una densitat (habitants que viuen per quilòmetre quadrat) lleugerament superior. El seu Pla General també és dels anys 80 i el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible que van aprovar el 2013, va ser tímidament aplicat.
Un paral·lelisme que s’ha trencat ara. Per mantindre les distàncies de seguretat entre vianants, des de maig la campanya Carrers Oberts ha duplicat l’amplària de les voreres i les places de Logroño. Amb pintura i mobiliari urbà, ràpidament huit espais de la ciutat han ampliat espais per a les persones.
Amb unes temperatures menys amables que les del Mediterrani, a Nova York han obert tant els carrers que han deixat espai fins i tot als restaurants. Mentres a Alacant, els primers mesos de Nova Normalitat molts establiments van ser oberts -i sancionats-, a la ciutat dels gratacels els locals comencen a obrir els seus interiors a partir d’esta setmana.
Després de tot el mes d’agost amb un índex de contagis per davall de l’1%, Nova York va compensar alliberant temporalment asfalt per als locals d’oci. Una estratègia que la ciutat ja porta anys aplicant a espais concorreguts com Broadway o Times Square. Mentrestant a Alacant, els establiments de la Ruta de la Madera demanen mesures més especifiques per a uns pubs que -sense ser discoteques- enceten la nova temporada tancats.
L'arquitecta valenciana Amanda Ramón-Constantí investiga una metodologia per modelitzar el comportament climàtic d’edificis i ciutats
El col·lectiu alacantí la cuarta piel és un dels set estudis joves d'arquitectura d'Espanya i Portugal guardonats en els premis Arquia/Pròxima 2022-2024.
Amb conferències i exposicions, Alacant i Elx clausuren el certamen anual que pretén connectar l’arquitectura amb la societat
