Institució Alfons el Magnànim
Los Premios València y València Nova desvelan a sus ganadores de 2024
Por
VALÈNCIA. No cal dir que Ausiàs March és un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en general. Són tantes les seues traduccions que fins i tot els seus versos s'hi han acostat a llengües com el coreà, el grec o el rus. Tot i això, tant per a filòlegs com per a acadèmics, la seua lectura és prou complicada d'entendre i de seguir pel llenguatge medieval que el caracteritza. Des d'aquest mateix convenciment s'ha elaborat el nou volum Dictats. Obra completa, dintre de la colecció 'Letras Hispánicas' i des de la editorial Cátedra. Es tracta d'un llibre amb el que el professor Robert Archer i els traductors Marion Coderch i José María Micó han recuperat els versos originals del escriptor, alhora que els han traduït a prosa castellana. Però a més, els escrits van acompanyats d'un comentari previ, una anotació textual i referencial amb explicacions per a lectors no acostumats a llegir valencià del segle XV. "El que he fet ha sigut aplicar els meus criteris i interpretacions com a editor, assegurar la coherència entre el text original i la traducció i comprovar que aquestes versions serveixen verdaderament d'ajuda per comprendre els poemes", explica Archer.
No és la primera volta que Archer treballa sota les creacions d'Ausiàs March. En efecte, el llibre és més aviat una 'autorevisió' que l'autor fa sobre una peça seua publicada en el 1997. "El que volia era repassar les meues aportacions i corregir i canviar les que feren falta." També, en la mateixa Institució Alfons el Magnànim- responsable juntament amb Cátedra de la publicació- hi va escriure un text titulat Lo cor salvatge: indagacions sobre Ausiàs March. "Durant quatre dècades m'ha guiat la seua poètica arravatadora, inconfusible i potent. I es que la seua grandesa no sols s'encontra en la introspecció dels seus versos- impactants i lapidaris- també en les metàfores, les al·legories i la gran sotilesa amb les que ho utilitzava."
Tanmateix, per a l'acadèmic aquesta és l'obra "capital per al coneixement" del poeta i hi ha sostés que aquesta edició servirà per "obrir fronteres" e "internacionalitzar la nostra llengua" més enllà de les "separacions geopolítiques", però inclòs per a donar-li a l'autor "més que un nom" entre els valencians. "El que vull és que el lector no haja de fer un gran esforç per entendre les estructures sintàctiques i expressions de l'època. Per això, hi haurà també un extens document en la web de IVITRA, de la Universitat d'Alacant, amb estudis dels manuscrits i de l'anàlisi del 97".
Archer assegura a més haver passat hores i hores treballant per revisar "paraula per paraula i vers per vers" la composició. Afortunadament, no ho hauria fet tot sol, a més hi han col·laborat Vicent Martines, Elena Sánchez, Mª Àngeles Fuster i Jordi Antolí. Una tasca de la que el seu major desig és recuperar la lectura de l'autor. I també ho seria per al diputat de Cultura, Xavier Rius, qui considera que la "insuficient lectura" de March als col·legis valencians es deu a una explicació purament "política". Al seu parèixer, "els valencians hem nascut amb una amputació cultural molt forta", que es podria equiparar al fet que a les aules anglosaxones "no s'ensenyara a Shakespeare, o a les castellanes a El Quixot".