GRUPO PLAZA

cada eslavó del far de nules dóna una imatge diferent

Un far dissenyat per a recrear un passeig vertical

Actualment tancat al públic, els veïns de Nules demanen la seua obertura i "culturitzar" l'edifici amb visites guiades

7/09/2021 - 

CASTELLÓ. El naixement del far de Nules no va ser un esdeveniment aïllat en el temps. Fou en 1988 quan l'arquitecta Blanca Lleó va escollir aquest municipi de Castelló en mig d'una campanya nacional que demanava construir fars per tot el país. L'entrada a la Unió Europea obligava la costa espanyola a tenir més senyals marítims i per primera volta es va deixar que els i les arquitectes es posaren al capdavant d'aquest requeriment.

D'entre totes les costes, aquesta arquitecta madrilenya va escollir la de Nules. El perquè, Lleó explica que el que li va cridar molt l'atenció va ser que fora un poble amb 300 metres de costa i amb un nucli de població molt estacional a l'estiu. Tant de bo, segons l'arquitecta, "li faltava eixe punt referencial d'un espai públic", que el far molt bé podia cobrir. Més enllà d'una solució tècnica per a la navegació, es volia doncs que aquesta construcció fora un punt de referència per als pobladors allotjats en les casetes de la mar.

La construcció del far de Nules va ser especialment ràpida. En 15 dies i 15 nits es va tirar endavant. I tot i que, en un primer moment es va pensar en col·locar un ascensor per recórrer la torre de dalt a baix, aquest finalment no es va construir, però en el seu lloc es van instal·lar unes escales amb rampes que van aconseguir crear un recorregut paregut. També, es va crear un xicotet balcó que permetia arrimar-se a la mar. "Volíem aconseguir una visió 360º de la costa i els tarongers. Treure el cap és un moment emocionant en cada eslavó de la seqüència. A més, construir un far no és com construir un edifici en mig d'una avinguda o una plaça. Ací tots els punts de vista són interessants i importants. No podia haver-hi una façana principal, aquesta va en totes les direccions", assegura Lleó.

L'arquitecta va concebre el far de Nules com si fos un passeig vertical. Com més alt pujares més bé podies apreciar la brisa i les vistes del litoral mediterrani, amb la seua marjaleria, la seua citricultura i la seua Serra Espadà. Una espècie de passeig marítim en altura que podia servir com a mirador. "La idea era poder apreciar el paisatge com si fórem aus", explica Lleó qui volia que el seu projecte no quedara limitat a uns plànols, sinó que anara molt més enllà, creant tota una vida a partir de l'edifici.

Un somni frustrat que el poble espera recuperar

Tant de bo, aquest desig d'aconseguir una arquitectura que siga part directa del paisatge, va quedar ràpidament frustrada. Actualment, el far de Nules no està obert al públic. "Tot i que vam posar baranes, hi havia un cert rebuig a fer els fars visitables. Mentre que ara, precisament el que es vol és dotar-los de contingut, convertir-los en restaurants o en hotels rurals. Açò és així, perquè els fars ja no tenen el mateix sentit que abans, no tenen eixe component tan tècnic perquè hi ha llanternes amb molta autonomia. Per això es busca dotar-los de contingut", exposa l'arquitecta, que remarca que aquest "ja en tenia".

 

En molt poques ocasions s'ha pogut recórrer el far, per això des del movimient Platges de Nules han sol·licitat al Port de Castelló i a l'Ajuntament de Nules que es puguen fer visites guiades i didàctiques, que es "culturitze l'edifici". "Esperem que puga ser aquest setembre, ja que la voluntat del Port és reobrir-lo i la nostra és dotar-lo d'un contingut", explica Manel Alagarda, membre de l'associació.

L'objectiu és doncs poder reobrir el far almenys uns dies a l'any, però també donar continuïtat a la part de baix, integrant-lo, com Blanca Lleó va projectar, en el seu paisatge. "Tenim una costa que ha quedat verge. És un descampat on romanen les casetes de la mar i la seua arquitectura dels anys vint, però res més", afegeix Alargada, qui defensa un model sostenible per a les casetes de Nules. "No volem grans edificacions, sinó un model integrat en el seu paisatge".

La zona del far, que es va projectar com una plaça pública, així ho volia ser. Tant de bo, tampoc aquesta es va construir i és per això que ara es vol recuperar. "Ens agradaria que es repensarà i que fora una plaça cultural per al poble", afirma Alargarda, qui a més explica que en aquesta zona, en plena Guerra Civil, va haver-hi un camp de concentració. "Reclamem una excavació arqueològica que permeta saber què hi ha, així com fer una plaça amb el seu memorial".

Foto: Platges de Nules 

L'alteració de la costa

Des de fa molt de temps Nules demana la regeneració de la seua costa, així com la protecció de la seua platja i del conjunt del litoral sud de Castelló, és a dir, de les costes també de Moncofa, Xilxes i Almenara. Ho fa perquè des de fa 90 anys totes aquestes localitats estan sofrint l'avançament del mar. Un depassament que en Nules ha provocat que desapareguen 150 metres de terra entre les cases i la costa.

"En el futur algun investigador contarà que a finals del segle XX es va construir a Nules un far projectat per l'arquitecta Blanca Lleó. El meu desig és que quan aquest investigador del futur alce la mirada enfront del mar i la contemple, que el temps no ens condemne. Com en el cas de la Torre de Beniesma, que ja són ruïnes nostàlgiques baix del mar", sentenciava a principis d'agost Miguel Ángel Sanz Julià, tècnic de Turisme i investigador del patrimoni. Els i les veïnes Nules demanen, per això, canvis i actuacions que recuperen i protegisquen la seua costa. Que la memòria no acabe devorada per 'la ciutat ficció'.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email