CASTELLÓN. La número tres en la llista de Compromís, Verònica Ruiz, fa balanç d'aquests últims quatre anys al capdavant de la regidoria de Cultura a l'Ajuntament de Castelló. Optimista de cara al futur de la ciutat, assenyala quins són aquells projectes que se'ls han escapat de les mans per la 'fugacitat' del temps, al mateix temps que reflexiona sobre el canvi que ha viscut la capital de La Plana. Una mutació que, com ella mateixa diu, ha passat "del zero al cent". "La mancança d'estructures que hi havia també ha sigut una oportunitat, perquè tens un llençol davant que aplanes i amb el que comences a treballar", considera. Així, qüestions com la creació del Museu de la ciutat de Castelló (MUCC) o el futur incert que li espera a l'antic acil abanderen aquest debat, però també d'altres com la falta de col·laboració que hi ha entre Diputació o Ajuntament i la complicada relació que la regidora té amb sales de concerts de la ciutat.
-¿Quins són els principals projectes que la regidoria de Cultura té previstos per a d'ací quatre anys?
-Ens han quedat moltes accions pendents perquè certament quan vam arribar a la regidoria de Cultura ens vam adonar que teníem un desert per davant que havíem d'omplir. Però, en aquest cas, vam fixar certs objectius claus com impulsar el patrimoni, tan artístic, històric i documental. Ja s'han creat les estructures, però ara falta vestir-les. En efecte, el que s'haurà de fer és adquirir obra i tindre una sala permanent per a poder exposar el patrimoni municipal. I pel que fa a la part documental, tenim l'arxiu històric municipal més important de totes les comarques del nord del país valencià, però no hi ha una difusió. D'aquesta manera, després de dotar-lo de personal i de mecanismes electrònics necessaris, ara s'està treballant en eixa digitalització per a poder compartir-ho. Igualment, estàvem farts de viure en un lloc on se'ns coneixia com 'Castellón, la ciudad donde nunca pasa nada'. Aleshores, vam ficar tots els sentits en la recuperació de la Vila Romana, que es va trobar en el 2007 i s'estava desfent, i ara ja té un centre d'interpretació que, de nou, haurem de dotar de contingut.
Amb tot això, cal seguir desenvolupant el pla cultural del Museu de la Ciutat de Castelló (MUCC) i trobar un lloc oficial on ubicar-lo. El més adient seria tindre-ho en l'antic asil. Ja parlarem amb qui s'haja de parlar per a fer-ho veritat, degut que suposa molta inversió.
-De moment, es manca també d’una direcció fixa. Com avança el futur de la xarxa?
-El que hi ha ara és una persona que ha aprovat una bossa de treball però que no té una plaça fixa. Caldrà crear doncs un negociat del MUCC amb el seu personal tècnic, el seu restaurador i amb persones que òbriguen i tanquen els centres d'interpretació. També volem una biblioteca d'investigació com tenen tots els museus. S'ha de desenvolupar en la següent legislatura necessàriament.
-Veu perillar el desenvolupament del MUCC si canvia l’equip de govern?
-Els tècnics del negociat de cultura tenen molt clar que és un projecte estrella. Tots veuen que és necessari per a la ciutat. A més, passe el que passe, seguiré sent un corcó i treballaré per a la meua ciutat, si cal des de l'oposició, perquè seguisca endavant i es faça gran.
-Com deia abans, a Castelló li falta, entre altres coses un espai expositiu propi. ¿Quins canvis proposa al respecte?
-L'Ajuntament de Castelló no ha invertit mai en un projecte cultural real. No hem tingut un pla estratègic de Cultura, és ara quan s'està escrivint, dissenyant i desenvolupant en ajuda de la Universitat Jaume I. I és fonamental per a trobar llocs expositius bons, no una sala qualsevol amb un so qualsevol. Volem llocs potents perquè els nostres professionals puguen exposar.
"L'antic asil hauria de transformar-se en l'espai artístic d'una capital cultural que vol ser-ho"
-Artistes locals demanaren un lloc de producció municipal durant el primer Congrés d’Arts Escèniques de Castelló. Es contempla la seua creació?
-Evidentment això és un projecte molt ambiciós que si haguera d'existir, que a mi m'encantaria, hauria d'estar en l'edifici adjacent del MUCC. És a dir, tot el que era l'antic asil hauria de ser un espai cultural real d'una capital cultural que vol ser-ho.
-Tampoc hi ha teatres privats, pel que el sector depén dels espais municipals i de la Generalitat. En aquest sentit, diversos professionals de les arts escèniques consideren que dedicar tot el Teatre del Raval per a pràctiques amateurs, els resta possibilitats.
-Des de la municipalitat hem de donar cabuda tant a projectes professionals com amateurs. No es pot deixar de banda tot el teixit associatiu que té una ciutat, perquè la cultura no és una qüestió elitista, la cultura és de totes i de tots i està en permanent moviment. Tant de bo tinguérem més espais i poguérem tindre una programació de sala permanent des de la municipalitat orientada a la professionalitat. Però com no és així, la ciutadania ha de poder fer ús, ja que també paga impostos.
-Tot i això, Cultura ha vist reduïda la seua partida pressupostària per a aquesta legislatura, mentre que la quantia general ha augmentat.
-Per a tancar uns pressupostos ambiciosos urbanísticament parlant- com les obres que estem desenvolupant a l'Avinguda de Gimeno o al Camí de La Plana- altres regidories hem de fer l'esforç de tractar de fer el mateix però buscant patrocinis. S'han fet, per tant, uns pressupostos honestos. No sobrarà un cèntim i estaran invertits on han d'estar que és en la ciutadania de Castelló.
-Entra igualment en els plans de Cultura fer desaparéixer les llistes d’espera de l’Escola Municipal de Teatre, tal com es va dir fa un parell de mesos?
-S'han quedat molt poques persones fora, diria que en un 90% van ser tots admesos. Excepte al grup d'adults que es va apuntar més gent de la prevista. Però, sí, de cara als pròxims projectes o convenis caldrà ampliar encara més la partida.
-Castelló manca d’una persona encarregada plenament a la programació. ¿Continuarà així més temps?
-No hi ha ni la vull tampoc. Si poguera tindre un Alfonso Ribes a Castelló o a un Toni Valesa no tindria problemes en què foren ells els que programaren el teatre a la nostra ciutat, però igualment em nodrisc d'aquestes persones, els demane opinió i sensacions. Estic en completa coordinació també amb l'Avetid i amb tothom perquè ens assessoren. Falta personal evidentment però passa a totes les àrees, no sols a Cultura hi ha menys personal del que convindria per a tindre la regidoria que una volguera.
“Al diputat de Cultura li demanaria que hi haja la mateixa col·laboració que quan ambdués institucions eren del mateix color”
-Parlem de Diputació, s’ha aconseguit treballar amb sintonia i col·laboració durant aquests anys?
-No hi ha hagut col·laboració. Quan governava el mateix color, tant en la Diputació com en l'Ajuntament, hi havia programacions que es pagaven a mitges o a les que cada institució ficava uns diners, però quan va haver-hi un canvi de partits es va deixar de tenir interés. Per tant, tot el que fem nosaltres és amb col·laboracions amb nosaltres mateixos.
-Què li demanaria com a regidora de Cultura al qui fou també regidor de la mateixa àrea a aquesta ciutat, Vicent Sales?
-El que li demanaria és que de la mateixa manera que hi havia col·laboració quan les dues institucions tenien el mateix color, que ara també s'ajudarà a tirar endavant certs projectes que són molt potents per a la nostra ciutat i que són garantia de recurs turístic i cultural com, per exemple, el MUT o la Mostra d'Arts Escèniques.
-La seua relació ha sigut també complicada amb algunes sales de música de la ciutat que veuen com perilla la seua feina per, tal com consideren, fomentar “el tardeo, la cultura de la gratuïtat o promoure excessives exigències legals per a oferir música en directe”.
-Nosaltres ens vam assentar en diverses ocasions en els propietaris de les diferents sales de concerts que hi havia a la ciutat per a desenvolupar un projecte on ells digueren quina era la proposta artística que havien de fer en la seua pròpia sala i nosaltres seríem els patrocinadors. Doncs, com cada sala funciona d'una manera -alguns posen taquilla i altres no, uns programen en dies lectius altres en els caps de setmana- no va haver-hi un acord universal entre ells. Sempre hem tingut voluntat de col·laborar, no tenim gens d'interés en el fet que tanquen les propostes artístiques de la ciutat, tot el contrari. Per tant, des de la regidoria de Cultura hem tractat de no contraprogramar musicalment a les diferents sales de concerts. Sí que és cert que hi ha un canvi de paradigma que és el tardeo, però aquest no el programa l'Ajuntament. Al final pareix que quan hi ha una persona cantant dalt d'un escenari és cosa nostra, però no és cert. A més a més, hi ha una nova llei d'espectacles que a ells els permet tindre altres horaris, però també garanteix que altres llocs que no tenen llicència d'activitat per a fer concerts, puguen fer acústics a la vesprada. Lamente que algunes sales hi hagen hagut de traspassar els seus negocis, són necessàries i efectivament procurarem que no hagen de tancar cap més.
-¿No hi ha doncs cap acord comú sobre la modificació de la Llei d’Espectacles?
-No ens hem assegut a parlar-ho junts.
-D’altra banda, en declaracions passades sostenia que Castelló sí que està en el circuit de grans concerts nacionals i internacionals. Però, el dècim ‘Anuari de la música en viu’ de l’Associació de Promotors de Música contraposa aquesta afirmació, no sols en aquesta província, sinó en tota la comunitat.
-Va haver-hi unes declaracions anteriors a les meues que deien que feia falta posar a Castelló en el circuit nacional de concerts i em van denotar a mi com que sols programàvem música local. A la ciutat han vingut propostes nacionals i internacionals subvencionades per la municipalitat. Una altra cosa és que hauria d'haver-hi un lloc on poder programar concerts d'aquesta escala. Altres propostes que no es deuen programar des de l'Ajuntament, ja que els promotors també han de fer el seu propi negoci com a empresaris que són. Evidentment ací no estem i tal volta Castelló no tinga tampoc eixos espais com el Palau de la Música de València, perquè vinguen propostes com a AC/DC. Quan algú m'ha preguntat si pot utilitzar la Pèrgola, eixa persona ha pagat els 600 euros que exigeix l'ordenança i ha posat la seua taquilla, però la Pèrgola no té tècnicament totes les instal·lacions que calen.
"és inconstitucional i una barbaritat preguntar a un possible director de música per la seua ideologia"
-Quines són les ambicions que es volen cobrir amb la nova Banda Municipal?
-Estem desenvolupant un projecte molt bonic on s'haurà de tenir una interactuació normalitzada i continuada en el temps amb els IES i les escoles. També volem que es faça un 'Amigos de la banda', on comptem amb el mestre Signes com a president d'eixe grup per a apropar-nos a la ciutadania. Així com tenir, evidentment, una programació no sols de passos dobles, sinó de més música clàssica i moderna. D'aquesta manera, l'aproparem a llocs més llunyans.
-Què opina sobre que fet que el PP vetarà l'elecció del nou director, Marcel Ortega i Martí, per poder ser-hi"independentista"?
-Això simplement és inconstitucional. A una persona quan es presenta a una oposició per a l'administració pública, no se li pot preguntar per la seua raça, religió i ideologia. És una barbaritat. El que m'interessa és la seua versant artística. La resta pertany a la seua esfera personal.
-Quins plans hi ha per al Planetari?
-El Planetari estava agonitzant durant aquests anys perquè no s'havia invertit un cèntim en ell. Sols es va comprar un nou projector en 2015 que és insuficient. L'antic govern es va voler rentar la cara dient que s'estaven fent coses, però és mentida, no li van donar cap tipus d'estima pel simple fet que qui va projectar i definir el planetari era un partir d'un altre color. Nosaltres hem aconseguit empoderar-lo, però li falta molta trajectòria per a ser el punt de referència estatal científic, perquè aquest és coqueto com ell sol, té la mida perfecta. No hi ha altre planetari, excepte el de Canàries, en tot l'Estat.
-Està a favor o en contra dels concursos per a cartells municipal front a les cridades de disseny per a professionals?
-Des de Cultura utilitzem els dos mètodes. Per al MUCC s'ha fet una cridada a projecte perquè els professionals ens presenten una proposta no fent-los fer així més feina. Després, sí que és cert que hi ha altres cartells com el de la Corona d'Aragó que tenim un conveni amb l'Escola d'Art i Superior de Disseny per a fer-lo mitjançant concurs. La resta son de professionals, perquè és la seua feina. Entenem que s’ha d'incentivar l’economia.
-Donen les institucions suficient suport al teixit cultural privat, especialment de galeristes?
-Aquest és un problema seriós, perquè les persones ja no van a les galeries a veure obra de professionals. Per això mateix, l'Ajuntament hauria de tenir un pla amb el qual adquirir obra local de les mateixes galeries, a fi de servir com un recurs econòmic més.
-I és la gent de Castelló suficientment proactiva?
-Venim d'un Castelló en el qual no s'havia fet una aposta per la Cultura i en quatre anys, siguem honestos, no podem revertir al cent per cent aquesta situació. El que hem de fer és crear l'estructura necessària perquè hi haja propostes interessants i diverses a la nostra ciutat i intentar crear nous públics. Perquè el problema ha sigut que les persones s'han acostumat a no consumir cultura, a no anar a un museu o a una galeria, per la falta d'estructures. S'ha de convertir així en una cosa normal i bàsica el fet de consumir cultura. Aquesta és la base d'una societat crítica i democràtica, però tal volta la societat castellonenca no ho tinga tan clar.