Simplicitat, creativitat i interacció són tres de les característiques d’un àlbum il·lustrat que explica una història de bona nit
VALÈNCIA. Aquest llibre comença amb una casa buida. Un gat roig, però, és el primer a arribar, entrar i buscar una habitació per a descansar. A poc a poc, i un per un, molts altres gats de colors omplin totes les estances, perquè també estan cansats: el gat blau, el rosa, el taronja, el verd i, fins i tot, el negre. Quan hi arriba l’últim és, definitivament, el moment d’anar a dormir. Les finestres s’il·luminen, els ulls es tanquen i tots els gats es diuen alhora bona nit. A dormir gatets (Zahorí Books, 2018), de Bàrbara Castro Urío és, doncs, un conte infantil que pretén acompanyar els més menuts en el temps previ de relaxació en el llit, abans que arribe la son mitjançant una història breu i senzilla d’estètica minimalista que substitueix el clàssic recurs de contar ovelles de memòria per un conte colorista que es pot explicar una vegada i una altra i de moltes maneres diferents en cada ocasió.
Bàrbara Castro Urío es va iniciar en el món de la imatge a través del disseny gràfic. De fet, A dormir gatets és una part del treball de fi de grau que va presentar en Eina, Escola de Disseny i Art de Barcelona, en el qual plantejava un projecte editorial que es basava en la creació de llibres objecte per als més menuts. Es tractava així d’una col·lecció de tres contes on un o diversos animals, concretament gats, óssos i balenes, eren els personatges d’una seqüència d’accions que finalitzava amb l’escena d’anar a dormir. Certament, aquesta no és una proposta temàticament innovadora però Castro la presentava amb un llenguatge original i diferent on era el suport del llibre l’element que havia de construir el relat. Amb tot, el resultat final mostrava tres llibres que coordinaven deliciosament la imatge, el text i el suport.
A dormir gatets és, per tant, una proposta plàstica agosarada i francament atractiva que es presenta amb un format quadrat i de cartó amb unes il·lustracions poètiques que busquen la simplicitat i es representen directament sobre el blanc del paper per a ressaltar els pocs elements que hi apareixen, és a dir, una casa amb un traçat geomètric en negre i la resta dels personatges, que són els diferents gats de colors saturats. Així, l’esquema que es repeteix en cada doble pàgina és sempre el mateix: a l’esquerra hi apareix un gat i a la dreta la casa i les finestres que, a mesura que la història avança, mostren cada vegada més llums de colors, que coincideixen amb el color dels gats que van ocupant cada habitació mitjançant una cadència cromàtica encisadora.
Cal destacar sobretot que es tracta d’una obra que combina deliciosament el joc i la narració gràcies, d’una banda, al text, per descomptat, i, d’altra, a la interacció d’aquest amb la presència d’una porta i unes finestres encunyades que formen part de la il·lustració les quals permeten manipular el llibre i jugar amb els buits i els forats, un recurs sorprenent per als més menuts que ofereix una experiència tàctil, visual i discursiva força interessant. Precisament, aquest és un dels objectius principals de l’autora, aconseguir la implicació activa i la participació directa dels infants, i fer-ho d’una manera divertida, mentre l’adult explica el conte en veu alta a l’hora de dormir.
A dormir gatets és, en definitiva, molt més que un àlbum il·lustrat; es tracta d’un artefacte literari i visual que s’inspira i absorbeix el discurs de referents clàssics, com ara Katsumi Komagata i Hervé Tullet, de qui Bàrbara Castro se’n declara admiradora, i que s’adapta alhora a les noves tendències del mercat editorial. I ho fa amb eficàcia. Sortosament, una visita a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya va despertar la curiositat dels editors i va fer possible que ara, menuts i grans, puguem gaudir d’aquest conte abans d’anar a dormir. Perquè, bé ovelles, bé gats, hi ha nits en què llibres com aquest se’ns fan per a qualsevol realment imprescindibles.
Asegura sentirse afortunada, ya que siempre ha podido vivir de las palabras. Periodista, escritora y correctora literaria, Irene Genovés (Valencia, 1974) aprendió muy pronto a compaginar su carrera como reportera con la escritura para niños, con más de medio centenar de relatos publicados en los proyectos educativos de la editorial Santillana. Ahora acaba de salir a la luz su primer libro infantil en solitario, De Tutucán a Cantutú, un viaje al mundo de la imaginación «para todas las edades»