VALÈNCIA. La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació ha presentat este divendres en el Centre Cultural La Beneficència la gala i les obres guanyadores, ja editades, dels premis literaris València i València Nova 2022. En l’acte han estat presents, a més de la presidenta del Magnànim i vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el director de la institució, Vicent Flor, els autors i autores guardonats i els llibres ja editats. Entre les novetats de l’edició d’enguany, destaquen l’increment de la quantia dels premis i l’ampliació de les possibilitats de participació en els premis València Nova, on s’han pogut presentar autors de qualsevol edat sense obres publicades.
La concessió dels guardons comporta la publicació de l'obra, un quadre original de l'artista Manuel Boix i un premi en metàl·lic de 13.000 euros en les modalitats de narrativa i assaig; de 9.000 euros en les de poesia; i de 12.000 euros en la de novel·la gràfica. Pel que fa a la categoria de València Nova, els premis, a més de la publicació de l'obra i l'obra de Boix, són de 7.000 euros en narrativa i assaig; i 5.000 euros en poesia.
Maria Josep Amigó ha felicitat els autors i les autores guanyadores, i ha destacat la qualitat de les obres i el prestigi que aporten a la “marca València”. També ha tingut paraules d’agraïment per als 24 membres dels sis diferents jurats de cada modalitat, ressaltant la seua independència i qualificació.
El Premi València de narrativa en valencià, ‘Pavana per a un infant difunt’, de Vicent Enric Belda (Agullent, 1962), escriptor amb una llarga trajectòria literària, és una novel·la policíaca ambientada en la València de començaments del segle XX. Al llibre, Eduard Ferragut, un rendista i cronista a la premsa, s’endinsa en una investigació policial al costat de l’inspector Carles Verdú, després de l’aparició del cadàver d’un xiquet a la vora d’una séquia. El lector trobarà una obra plena de referències literàries, que dóna a conéixer els costums de la societat de l’època i l’ambient de València en un temps marcat per les personalitats antagòniques de Teodor Llorente i de Blasco Ibáñez. Ha sigut editada per Bromera (Alzira).
Francisco López Serrano (Épila, Zaragoza, 1960), escriptor amb diverses obres publicades de narrativa, poesia i contes, és el guanyador del Premi València de narrativa en castellà amb ‘La piel muda’. El narrador del llibre, un galerista que es troba enclaustrat al llit després de patir un infart cerebral i que es sent convertit en una espècie d'objecte, aspira a redimir-se a través de l'art i concep el pla de convertir-se ell mateix en obra, en l'objecte d'una performance que ha de constituir la seua venjança contra si mateix i contra el món. La novel·la esdevé un relat sobre la banalitat de l'art, de les relacions i de la vida, i sobre el remordiment i la culpa. Ha sigut editada per Versátil (Barcelona).
El Premi València de poesia en valencià va atorgar-se a ‘L'illa de Henderson’ d’Albert Garcia Elena (Barcelona, 1970). En el poemari, editat per Bromera, l’autor reflexiona sobre la contemporaneïtat i les seues derivades des d’una perspectiva crítica: les experiències vicàries, la hiperdigitalització de les nostres vides i rutines o la superficialitat en què ha caigut la societat. El Premi València de poesia en castellà ‘Vida salvaje’, de l’escriptor i traductor Juan Ramón Santos (Plasencia, 1975), està editat per Hiperión (Madrid). El jurat va triar l’obra per la seua construcció formal i l’emoció que provoca, que condueix al lector a fer una reflexió metafísica sobre la pròpia existència.
L’assaig guanyador del Premi València ha sigut ‘De festa a patrimoni. La patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut (1959- 2020)’, de Toni Bellón Climent, un recorregut pels darrers seixanta anys de la festa algemesinenca, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i la seua configuració com a mecanisme aglutinador de la identitat col·lectiva valenciana. Està editat pel Magnànim, i és el número 184 de la col·lecció ‘Estudis Universitaris’.
Per últim, Candela Sierra (Ronda, 1990) guanya el Premi València de novel·la gràfica amb ‘Rotunda’ que publicarà Andana (Picassent). L’obra reflecteix la situació de precarietat laboral de les persones que intenten obrir-se camí en el món laboral i retrata la deriva d’una societat, segons l’autora, només preocupada pels diners.
Pel que fa als guardonats dels premis València Nova, dirigits a autors novells sense obres publicades amb l’objectiu de fomentar la creativitat literària i les noves veus, Pablo Alaña (Castelló de la Plana, 1991) ha sigut el guanyador de la modalitat de narrativa en castellà amb ‘La sospecha eterna’, editada per Versátil; una trepidant novel·la negra ambientada a Santander en l’època contemporània.
El premi València Nova de la modalitat de poesia en valencià recau sobre Tatiana Hidalgo-Marí (Almoines, 1985) pel ‘Mise in abyme’, editat per Bromera, un poemari sensible i sincer sobre el pas del temps, l’amor i el desamor que homenatja a autors clàssics com Vicent Andrés Estellés, Baudelaire i Miquel Martí i Pol. En poesia en castellà la granadina Mayte Gómez Molina (Madrid, 1993) va guanyar amb ‘Los trabajos sin Hércules’, editat per Hiperión, un llibre que recull la tradició dels mites clàssics, contrastant-la amb una mirada precisa del disbarat social resolta amb intenció poética.
Finalment, Carles Fenollosa és el guanyador de la modalitat d’assaig dels Premis València Nova amb ‘Víctor Iranzo, poeta de la Renaixença (1850-1890)’, que el Magnànim acull dins de la col·lecció ‘Estudis Universitaris’ amb el número 185 i que explica la història d’aquest autor d’origen aragonés que va esdevindre un dels més destacats de les lletres valencianes en el seu temps.
El director de la Institució Alfons el Magnànim, Enric Estrela, anuncia un creixement de l'assignació econòmica de 38.000 euros destinada als certàmens per a joves
