Lourdes Toledo guanya en assaig, Alba Fluixà en poesia i David González Jara en divulgació científica
VALÈNCIA. L’escriptora i artista plàstica Anna Moner és la guanyadora del XXX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb La mirada de vidre. El XXIV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha sigut per a David González Jara per Las moléculas de la vida, presentat originalment en castellà; el XX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta l’ha guanyat Lourdes Toledo per Amèrica endins, i el XIII Premi de Poesia Ibn Hafaja ha distingit Alba Fluixà per Galeria d’incerteses. Tal com ja es va fer públic, el guardonat amb el XIII Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca ha sigut Toni Cabré, per Okupes particulars; Vicent Dasí ha merescut el XXIII Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per Doc Doggie. Unitat de Medicina Estrambòtica; Martín Piñol, autor de Superbaguet, ha estat guardonat amb el XXIII Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre i, per últim, el III Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat Enric Solbes Consorci Ribera i Valldigna ha estat per a la il·lustradora Seta Gimeno, amb Nina. Cal destacar que, per primera vegada en la història del certamen, enguany hi ha paritat entre el número d’homes i dones guardonats als Premis Ciutat d’Alzira.
Els guanyadors de les diverses modalitats van recollir la nit del divendres 9 de novembre el trofeu dissenyat per Manuel Boix durant el transcurs del sopar dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. L’acte va ser conduït per la periodista Maria Fuster i va comptar amb l’actuació del grup valencià Urbàlia Rurana. Hi van assistir vora 800 persones, entre les quals cal destacar el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; el delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Fulgencio; el conseller d’Educació, Vicent Marzà; el conseller d’Hisenda, Vicent Soler; nombrosos representants polítics de diversos municipis del nostre territori i representants del Consell i la Diputació, membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i del Consell Valencià de Cultura, a més d’altres líders polítics i representants dels principals sindicats i entitats com Escola Valenciana. A aquesta edició s’havien presentat un total de 242 originals -xifra que marca un rècord històric de participació-, que optaven a una dotació global de 72.000 euros.
El XXX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, que l’ajuntament d’aquesta localitat dota amb 16.000 euros, ha sigut per a La mirada de vidre d’Anna Moner. Es tracta d’un relat ambientat en la Barcelona dels inicis del segle XX en què s’entremesclen l’ocultisme i les investigacions científiques poc ortodoxes, i que revela l’interés de l’autora per temes com la fotografia clínica i la fotografia espiritista, el devastador món de les addiccions, l’ús terapèutic i artístic de l’electricitat, l’anàlisi de l’expressió facial, la sensibilitat tàctil o el poder de la mirada, entre d’altres. La novel·la, a més a més, està amerada d’atmosferes tèrboles i seductores que voregen l’abisme.
Anna Moner (Vila-real, la Plana Baixa) és artista i escriptora. Des del 1987, forma equip artístic amb Sebastià Carratalà. Ha publicat una dotzena de relats en reculls diversos, les novel·les Les mans de la deixebla (Premi Enric Valor 2010), El retorn de l’Hongarès (Premi Alfons el Magnànim 2014, Premi Túria 2015 i Drac de Sant Jordi 2015 de Catalunya Ràdio i del diari cultural Núvol) i Gabinet de curiositats (Premi de la Crítica al millor assaig 2016). És col·laboradora del Diari la Veu, la Cartelera Turia, la revista Lletraferit i el magazín radiofònic Al ras, d’À Punt Mèdia, on ha conduït l’espai de literatura «La biblioteca d’Hipàtia» i en el qual actualment duu a terme «La llanterna màgica». A més, ha estat l’Ambaixadora de la Lectura 2017.
Las moléculas de la vida, de David González Jara, presentada originalment en castellà, és l’obra guanyadora del XXIV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 12.000 euros per la Universitat de València. Es tracta d’un llibre dedicat a la bellesa i la complexitat d’allò minúscul: els àtoms i les molècules engendradores de vida. No debades, la complexitat de la vida al nostre planeta depén d’aquests elements microscòpics, als quals, sovint, despullem de la seua importància. A Las moléculas de la vida descobrirem la meravellosa complexitat de la vida al nostre planeta a través de les partícules que la formen.
David González Jara (Àvila, 1974) és llicenciat en Ciències Químiques i doctorat en Bioquímica. A més a més, també té estudis de Ciències Ambientals. Actualment, exerceix com a professor d’ESO en l’especialitat de Biologia i Geologia al CEO El Mirador de la Sierra de Villacastín, encara que també ha treballat com a professor universitari i com a director del Departament de Ciències Experimentals de la Universitat Internacional de La Rioja. Des de fa més de cinc anys, dedica part del seu temps a la divulgació científica. Fruit d’aquest treball ha publicat diversos articles científics en revistes especialitzades i periòdics d’informació general com El País o Diario de Ávila, així com diversos manuals universitaris sobre didàctica de les ciències experimentals. Amb el llibre de divulgació El encantador de saltamontes va guanyar el Premi Prisma de Bronce al millor text original i inèdit de divulgació científica.
El jurat del XX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que aquesta entitat dota amb 8.000 euros– ha distingit Amèrica endins, de Lourdes Toledo. Cal destacar que es tracta de la primera vegada en la història del certamen en què una dona aconsegueix aquest guardó. Amèrica endins és un dietari de viatge i alhora un exercici d’indagació personal. Un assaig que transporta a l’Amèrica profunda, als Estats Units de l’era Trump, abans i després de l’accés d’aquest a la presidència. És la narració de la trobada de l’autora, com a professora bilingüe, amb la realitat quotidiana i els grans espais d’un país de contrastos i ple de sorpreses. Tot plegat, l’obra constitueix un mosaic ple de revelacions enmig d’un xoc cultural viscut amb serenitat i, sobretot, amb humor. Així doncs, és un relat que reivindica la superació davant els tràngols que ens depara la vida, l’obertura de mires, l’optimisme i una curiositat sense límits.
Lourdes Toledo (València, 1970) va estudiar Ciències de la Informació al CEU San Pablo (Universitat Politècnica) i Magisteri de llengua anglesa a la Universitat de Saragossa. Actualment, treballa com a assessora del British Council en una escola púbica de Terol, tasca que compagina amb el periodisme i l’escriptura. A més, col·labora en les revistes Caràcters i Túria. En el camp de la literatura, ha publicat poemes i relats breus en diverses antologies de La Forest d’Arana i de l’editorial Germania.
El XIII Premi de Poesia Ibn Hafaja –patrocinat amb 5.000 euros per la UNED– ha recaigut en Alba Fluixà per Galeria d’incerteses, un recorregut vital i poètic protagonitzat per l’art i el color. A través d’una galeria d’instants poètics de gran plasticitat, s’intenta transmetre una visió particular del món on les paraules i les imatges es fusionen i estan constantment connectades.
Alba Fluixà Pelufo (Alzira, 1988) és artista plàstica, gestora cultural i poetessa. És llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Sant Carles de València i té un màster en Gestió cultural de la Universitat Politècnica de València. Ha publicat els llibres de poesia En el camí de l’alba i Geografies de l’atzar. A més a més, ha participat en les antologies Màtria, Mare Omnium, Miradas para compartir la luz, Huellas de mujer i Dones amb veu. Els seus relats han aparegut en diverses publicacions i mitjans de comunicació, així com també en els llibres Il·lusions i Microrelats per la Igualtat.
D’altra banda, durant la gala literària també s’han entregat els premis de les tres categories dels Ciutat d’Alzira 2018 que es van donar a conéixer fa uns dies. L’autor teatral Toni Cabré va recollir el XIII Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, amb una dotació de 6.000 euros, per Okupes particulars, una obra amb diàlegs ràpids i irònics, esquitxada amb tocs d’humor i que fa evolucionar els seus protagonistes per tal que descobrisquen els racons amagats de la seua realitat.
Toni Cabré (Mataró, 1957) és dramaturg, enginyer, guionista i gestor cultural. La seua producció teatral és molt variada, però manté dues constants: la realista (centrada en les relacions interpersonals) i la paradoxal (teatre dins del teatre). La seua prolífica obra teatral ha estat reconeguda amb guardons com el Premi de Teatre Ciutat de Manacor, el Premi de Teatre Crèdit Andorrà, el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre, el Premi Ciutat d’Alcoi o el Premi Josep Ametller. D’entre els seus textos publicats i estrenats destaquen títols com Estrips, Històries d’amor, Viatge a Califòrnia, Navegants, Teoria de catàstrofes, Iglú, Les verges virtuals i Silencis. També ha escrit guions de sèries de televisió com Poble Nou, Secrets de família, Nissaga de poder, Laberint d’ombres, La Riera i Olor de colònia.
Doc Doggie. Unitat de Medicina Estrambòtica, de Vicent Dasí, va obtindre el guardó del XXIII Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, que aquesta entitat dota amb 16.000 euros. Es tracta d’una obra que s’escapa de les convencions de gènere –tant en la forma com en els diàlegs i en la construcció de personatges– i que inclou nombrosos homenatges a sèries de televisió i pel·lícules de terror que formen part de l’imaginari popular. Tot comença una nit de tempesta, quan un grup de joves es transformen, poc a poc i involuntàriament, en monstres del cinema clàssic.
Vicent Dasí (València, 1972) és llicenciat en Dret i ha escrit diversos títols per al públic més jove. A Bromera ha publicat amb èxit El millor dels 22, per a lectors a partir de 12 anys, i Loly Ferrer i l’enigma Gulliver, novel·la amb la qual va consolidar el seu nom com a escriptor juvenil de gran projecció.
D’altra banda, Martín Piñol va obtindre el XXIII Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 3.000 €. L’obra, Superbaguet, presenta de manera molt original una història de superherois que lluiten per defendre una alimentació saludable. La història, a més a més, destaca per la seua trama trepidant i plena d’humor i fantasia que farà riure de valent els lectors i lectores.
J. A. Martín Piñol (Barcelona, 1979) és llicenciat en Comunicació Audiovisual i ha treballat com a guionista en sèries com Gran Nord i El cor de la ciutat a TV3, i programes emblemàtics com Club Super3 i Saber y ganar. A més a més, també ha col·laborat com a columnista a El País i ha sigut director de programes de televisió i professor de guió. És un dels referents de la literatura infantil i juvenil en la nostra llengua, amb vora una trentena de llibres publicats i amb premis tan emblemàtics com el Joaquim Ruyra i el Ramon Muntaner. La seua sèrie d’humor i zombis La cocina de los monstruos s’ha publicat també a la Xina, el Brasil, Mèxic, l’Argentina i Portugal.
Per últim, el III Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna ˗dotat amb 12.000 € en acumular l’import de l’any passat, quan va quedar desert˗ ha estat per a Seta Gimeno per Nina, un llibre tendre que reflexiona sobre l’estima pels animals.
Seta Gimeno (Barcelona, 1967) va estudiar Belles Arts i Disseny Gràfic i, des d’aleshores, no ha deixat d’aprendre, d’experimentar i de gaudir amb la il·lustració digital. Professionalment, ha treballat en diversos àmbits, encara que aquest serà el seu primer llibre. Com a curiositat, la seua gosseta li va servir de font d’inspiració per a escriure i il·lustrar l’obra guanyadora.
