VALÈNCIA. Any 2020, apareixen dos personatges entre els bancals de xufes d’Alboraia ressuscitats d’entre els morts, són Nelo i Tico, dos germans que 1990 anaren un cap de setmana de ruta discotequera, i en l’after, després de fer-se l’última pastilla, demanaren orxata. Però no era orxata normal, la xufa venia d’Egipte, l’havien trobat a la tomba d’un faraó, i incomprensiblement havia acabat exportant-se cap a la nostra terra. Eixe paquet de xufes d’importació mil·lenàries va acabar sent orxata i barrejada amb les amfetamines va convertir-se en una poció letal. Els germans Sanchis, Nelo i Tico, moriren, però 30 anys després han tornat convertits en zombis.
Així podria començar la versió valenciana de The Walking Dead (els caminants morts), la sèrie que té enganxada a milions de teleespectadors per tot arreu, i que va ser protagonista de les falles. Tot va començar per la inesperada visita de Norman Reedus i Jeffrey Dean, els actors que encarnen a Daryl i Negan, que visqueren en primera persona una mascletà, conegueren a l’Alcalde Joan Ribó, i es fotografiaren amb tota la Cort d’Honor i mitja Junta Central Fallera. Segurament venien en moto, perquè estaven gravant escenes del programa Ride with Norman Reedus, on este supervivent als zombis parla de ciutats i de motocicletes amb algun amic seu. En este cas el convidat a València va ser el seu company de sèrie, el gran protagonista, Jeffrey Dean.
Segurament no es quedaren molt de temps, i agafaren la moto, o l’avió, per a cremar roda rumb als Estats Units, tan prompte veieren que València en falles, s’assembla molt a l’Atlanta apocalíptica que dibuixen en The Walking Dead. Perquè si passejares el diumenge dia 19 a les 5 del matí pels carrers de la ciutat, caminants que semblaven morts, hi havia una caterva.
Ells gravaren algunes escenes en la Ciutat de les Arts i les Ciències, per l’Ajuntament i la zona de la Malva-rosa per al seu show moter. Però estic convençut que han desaprofitat una gran ocasió en la seua visita llamp, per a inspirar-se amb escenes molt nostres de cara a les pròximes temporades de la seua sèrie de morts vivents.
En el moment on Eduard Forés està cantant en l’Orquestra Montecarlo i diu: “fem 15 minuts de pausa i continuem el concert”, apareix la riuà. Automàticament milers de persones són atacades pel virus zombi i senten la necessitat imperiosa d’anar a fer-se un cubata tots al mateix temps. En eixe moment els pobres fallers que estan darrere de la barra veuen com una riuà de gent s’apropa alterada cara a ells, pegant-se colzades, cridant, i balancejant-se a la recerca de menjar cervells, o de que l’alcohol els menge el cervell. L’ànsia viva que experimenten els zombis amb l’olor de sang, l’experimenta la multitud alterada a l’hora d’anar a buscar alcohol econòmic a la barra fallera.
Si heu vist imatges de zombis en eixa sèrie o en una altra, quan van en grup, estan condidors i agressius; en canvi si estan a soles, estan com endormiscats. Com eixes persones que deambulen sense rumb fixe pel carrer ja entrada la matinada, i que tenen el centre de gravetat alterat. Els reconeixes pel moviment oscil·lant, per emetre una olor pareguda a la mort, tindre els ulls mig tancats, i estar incapacitats per a pronunciar cap paraula. A més tenen un únic pensament al cap “llit, llit, llit”, el que és coneix com “gitar-se cap i tot”, per tornar a ser persona l’endemà.
Però sens dubte la gran inspiració que hagueren pogut trobar és conéixer el fabulós joc de cartes de la Fallera Calavera, i recrear una escena zombi fallera en la seua sèrie:
Imagineu-vos que un grup de fallers s’haguera quedat atrapat al casal el dia de l’ofrena abans de convertir-se en zombis, tots vestits per a l’ocasió. I que buscant menjar, armes, o qualsevol cosa que busquen els supervivents, obrin el casal i... sorpresa!!! Un exèrcit de zombis fallers apareix per a intentar xuplar la seua sang d’orxata. Com que no tenen armes intenten salvar-se amb el material pirotècnic que emmagatzemaven per a la mascletà de la comissió, i carcassa a carcassa van desfent-se dels famolencs fallers zombis en una disparà on els cervells dels morts vivents esclaten com a magranes. Una escena fallero-sagnant, que passaria a la història de la televisió mundial.
Tornant al principi del relat, les històries quan les conten els americans donen més joc. No perquè València no puga ser l’escenari ideal per a una apocalipsi zombi, que ho seria, ni tampoc perquè ací no tinga’m bons guionistes ni imaginació per a narrar històries genials, que en tenim. Si no perquè ací a banda de menys pressupost, no tenim armes amagades en cada casa i el més important: els valencians convertits en zombis no ens alteraríem amb l’olor de la sang. Els zombis valencians aniríem buscant el perfum de la paella i del putxero. No podem evitar-ho, està al nostre ADN, i seria un gran argument per a una sèrie humorística de zombis “a la valenciana” que anirien “com ànima en pena” buscant cassalla i mistela, i per a matar-los caldria donar-los a menjar paella mixta i calçots. Alguna cosa així com “Els morts vivents de l’Horta Nord, plens de sang d’orxata faraònica que volen saciar la seua addicció a la bajoqueta i el garrofó”. Ja que els americans no han vist el potencial, À vore si a À, li Àgrada l’Àrgument.