GRUPO PLAZA

del 2 a l'11 de marzo

Aute o Víctor Manuel, protagonistes del cicle de documental musical a la Sala SGAE

El programa inclou els títols 'Aute Retrato' de Gaizka Urresti, 'Si me borrara el viento lo que yo canto' de David Trueba, 'Revelando a Mario' de Simó Mateu i 'El abuelo Víctor' d' Emilio J. Ruiz

24/02/2021 - 

VALÈNCIA. “Allí, allí on tu dius, no hi ha homes que manen, perquè no hi ha fantasmes, i estimar és la flor més perfecta que creix al teu jardí a Albanta”, cantava Luis Eduardo Aute en Albanta, cançó que va donar també títol a un dels seus àlbums més populars i que feia referència a un món imaginari i lliure en el qual tot era possible, i que, en paraules del propi cantautor, pretenia reflectir “un estat d'ànim que es movia entre la il·lusió d'allò nou i l'escepticisme davant el vertader canvi”. 

El disc es va publicar en 1978, però el seu esperit i el seu missatge podria sobrevolar perfectament sobre el present actual, que se'ns revela tan incert i volàtil. Aqueixa cançó és la que s'ha volgut evocar per a batejar un cicle de projecció de documentals protagonitzat per quatre noms propis fonamentals de la música popular espanyola que, cadascun a la seua manera, van donar forma als seus propis universos creatius. Tres cantautors (l'esmentat Aute, Víctor Manuel i Chicho Sánchez Ferlosio) i un productor discogràfic (Mario Pacheco) que ocupen ja un lloc destacat en les pàgines de la nostra història musical.


Organitzat per la Fundació SGAE, a través del seu Consell Territorial de la Comunitat Valenciana, el cicle de documentals musicals Albanta(s) tindrà lloc a la Sala SGAE Centre Cultural de València (Blanqueries, 6). El programa inclou els següents títols: Aute Retrato, de Gaizka Urresti (2 de març); Si me borrara el viento lo que yo canto, de David Trueba (4 de març); Revelando a Mario, de Simó Mateu (9 de març); i El abuelo Víctor, d' Emilio J. Ruiz (11 de març). Les projeccions, que començaran a les 18 hores, són gratuïtes, encara que, atés l'actual protocol contra la COVID-19, l'aforament de la sala s'ha reduït a 50 butaques i és imprescindible reservar entrada.

Dirigida per Gaizka Urresti, que signa també el guió al costat de Juan Moya Rentero i Nacho Cabana, Aute Retrato és una celebració de l'obra de qui va ser un dels creadors més polifacètics del nostre país: compositor i intèrpret, pintor, poeta, cineasta i dibuixant. La pel·lícula gira entorn del concert Ánimo animal, celebrat al desembre de 2018 i amb el qual un bon nombre d'artistes de diverses generacions (entre ells, Joaquín Sabina, Dani Martín, Jorge Drexler, Ismael Serrano o Rozalén) van voler retre homenatge a Luis Eduardo Aute, després de l'infart cerebral que va patir dos anys abans. També el madrileny Chicho Sánchez Ferlosio va ser un artista i personatge singular: fill de Rafael Sánchez Mazas (escriptor, ideòleg del feixisme espanyol i coautor de l'himne Cara al sol), va registrar en 1963 el que és considerat el primer disc de cançó protesta a Espanya. Es va titular Canciones de la resistencia española i “per raons de seguretat” no esmentava l'autor i intèrpret de les cançons, que van circular per tot el món, com si de peces populars i anònimes es tractara, fins pràcticament convertir-se en himnes antifranquistes. El documental Si me borrara el viento lo que yo canto, de David Trueba (direcció i guió) i Joan F. Losilla (guió), conta aqueixa “prodigiosa història de Chicho Sánchez Ferlosio i d'unes cançons que han vençut l'oblit per a convertir-se en himnes”.


El cicle Albanta(s) inclou també el llargmetratge Revelando a Mario, de Simó Mateu (direcció i guió), Javier Bizarro (guió) i Pau Cavaller (guió). Proposa una mirada íntima a la vida i l'obra de Mario Pacheco, impulsor al costat de la seua dona Cucha Salazar del fenomen del nou flamenc (abanderat per Ketama, Pata Negra o Ray Heredia) i introductor a Espanya, també a través del seu segell discogràfic Nuevos Medios, de bandes tan importants com Joy Division o The Smiths. La pel·lícula inclou testimonis de, entre altres, Joe Boyd, Antonio Carmona o Peter Hook. Finalment, El abuelo Víctor, d'Emilio J. Ruiz, aborda la figura del Víctor Manuel creador, compositor, escriptor o cineasta, però també la de l'home, l'espòs, el pare i l'avi, amb la finalitat d'ajudar l'espectador a comprendre el seu procés creatiu, entendre la seua manera de viure la vida, i d'estimar la creació i veure-la com una forma de llibertat.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme