GRUPO PLAZA

Página del periodista

Kristin Suleng

Kristin Suleng es periodista especializada en Ciencia

noviembre

ENTREVISTA

E. Gracián: “Molts descobriments matemàtics i físics van ser somiats” - K. Suleng 

Por  - 

La realitat es construïx a base de números i aparences. Cada teoria i cada teorema guarda una multitud de vivències i somnis. A contracorrent de la freda utilitat dels algorismes, la visió artística i filosòfica de les matemàtiques nodrix la manera de transmetre del divulgador i matemàtic Enrique Gracián (Barcelona, 1945), autor de Construir el mundo (Arpa, 2020), el títol més recent de la seua collita divulgativa, un relat que va nàixer en plena pandèmia amb la vocació de bastir ponts davant el vertigen que sempre desperta la impossibilitat d’abastar els confins de l’univers i el nostre inconscient intangible. Un viatge des de la matèria que ens unix a tots fins a allò desconegut que ens fa únics.

ENTREVISTA

Evelyn Mesquida: “Cada 8 de maig hauria de commemorar-se la participació espanyola en la Segona Guerra Mundial” 

Por  - 

Si el tinent borrianenc Amado Granell és considerat hui el primer oficial que va entrar a París per a alliberar-la del domini alemany, això en bona part es deu al treball d’una periodista alacantina establida a la capital francesa que va començar fa més de vint anys a investigar la història dels espanyols que havien participat en la Segona Guerra Mundial. La publicació de La Nueve (Ediciones B, 2008), una investigació que la va portar a viatjar per tot el país a la busca dels espanyols silenciats per la memòria oficial, va permetre a Evelyn Mesquida (Alacant, 1945) vore acomplit el somni de retre honors a aquells lluitadors per la llibertat. Ara ha publicat un nou títol que reivindica el paper fonamental dels espanyols en la Resistànce

junio

LITERATURA

Sigrid Undset: l’autora recuperada

Por  - 

És la veu per excel·lència de la dona medieval escandinava. La seua obra mestra, la trilogia Cristina, filla de Lavrans (1920-1922), que fa ara cent anys, la va portar a guanyar el Premi Nobel de Literatura en 1928. Esta gran novel·la, de més de mil pàgines, retrata l’edat mitjana dels països nòrdics com cap altre títol. Autora noruega de referència, la projecció de Sigrid Undset (Kalundborg, 1882 – Lillehammer, 1949) ha fluctuat al llarg de les dècades per la seua conversió al catolicisme i el seu cultiu del tradicionalisme. Però ara la celebració d’eixe centenari en plena pandèmia reivindica sobretot els seus darrers anys, viscuts als Estats Units com a refugiada de la Noruega ocupada i compromesa amb la democràcia.