Carlos Pérez da nombre a una sala del Centre del Carme

VALENCIA. El conseller Vicent Marzà ha inaugurat aquesta vesprada la Sala Carlos Pérez del Centre del Carme, amb la qual es pretén reconéixer la labor del pedagog valencià en l'àmbit de l'ensenyament artístic.

Marzà ha estat acompanyat pel director del Consorci de Museus i del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont; la directora general de Cultura, Carmen Amoraga; la viuda de Carlos Pérez, Margarita Soria, i la seua filla, Marta Pérez Soria. A més, hi han assistit nombroses personalitats del món de la cultura, que s'han desplaçat d'altres ciutats com ara Madrid o Barcelona per a estar en l'acte.

Segons el conseller de Cultura: “Carlos Pérez ha sigut una persona de gran influència en l'art, que va obrir camins inexplorats i va irradiar l'esperit innovador que ara volem que impregne el Centre del Carme. Era de justícia que les institucions valencianes, i sobretot la Generalitat, visualitzaren la seua aportació al món de l'art i a la cultura valenciana.”

Carlos Pérez és un referent imprescindible del panorama artístic valencià que va dedicar la seua trajectòria professional a fer que València deixara de ser el que ell va denominar “la capital de la Terra de la Modernitat Impossible”.

Pérez Pont ha explicat que “Carlos Pérez ha sigut i és un referent per a les institucions culturals que hui en dia treballem per fer que l'art i la cultura arriben a totes les persones. En un moment de transformació en què el Centre del Carme pretén ser el nucli de la cultura viva, volem que la inauguració d'aquesta sala servisca com a reconeixement públic i permanent als seus ensenyaments, els quals continuen presents en tots nosaltres i, sens dubte, han inspirat el nou projecte per a aquest centre de cultura contemporània”.

Amb aquest acte s'ha realitzat un homenatge institucional al pedagog, escriptor i expert en art valencià, amb el lliurament d'una placa commemorativa a la família, el muntatge d'un audiovisual que rescata algunes de les seues intervencions o la presentació del seu llibre objecte artístic 'Buffalo Bill Romance', editat per Media Vaca.

El documental inclou les entrevistes a nombrosos professionals de l'àmbit de la cultura que han volgut recordar-lo, com Juan Manuel Bonet, Carmen Alborch, Jorge García, Manuel Gómez Beneito, Joan Oleaque, Francesc Pérez i Moragon, Pep Monter, Vicente Ferrer i Begoña Lobo (Media Vaca), Salvador Almiñana, Miguel Doméneq y Miguel Calatayud.

Llicenciat en Ciències de l'Educació per la Universitat de València, va aprofundir en el diàleg entre l'art modern i els moviments pedagògics renovadors des dels anys setanta amb el disseny de materials didàctics, amb influències de Maria Montessori o la Bauhaus i el Taller de l’Infant. Es tracta d'un projecte col·lectiu, ubicat al carrer de Guillem de Castro, per a fabricar i comercialitzar aquests dissenys avantguardistes, que va ser també pioner en l'ocupació de persones amb diversitat funcional.

A mitjan anys huitanta va ser director general de Serveis Socials de la Generalitat Valenciana, i el 1989 va entrar en el Departament de Didàctica i Comunicació de l'IVAM, institució de la qual seria posteriorment conservador de material imprés i conservador cap de la col·lecció.

L'any 2000 es va incorporar com a conservador al Museu Reina Sofia, de Madrid, i el 2005 va tornar a València per a fer-se càrrec del programa expositiu del MUVIM, institució de la qual va definir les tres grans línies que la conformen: l'art gràfic, la fotografia i el llibre il·lustrat.

Al llarg de la seua trajectòria professional, va escriure textos sobre artistes com Picasso, Steinberg, Grosz, Torres García, Depero i Gómez de la Serna, entre d'altres. També va escriure literatura de ficció, de vegades amb pseudònim.

Reconegut internacionalment, el 2004 el president de la República de Xile li va concedir l'Orde de Bernardo O’Higgins en grau de comanador; el 2011 va rebre la medalla d'honor del Ministeri de Relacions Exteriors txec; el 2012, l'Ambaixada de França li va imposar la insígnia de Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres. I ara, per primera vegada també en la seua terra natal, se li ret homenatge donant el seu nom a una de les sales del Centre del Carme Cultura Contemporània.