projecte 'Impresas'

Cartes a la llibertat des de la presó de Picassent

9/01/2019 - 

VALÈNCIA. Impresas és un projecte posat en marxa per un equip de professionals del periodisme i de l'àmbit social que tenen l'objectiu de crear la primera revista editada exclusivament per dones en el Centre Penitenciari de Picassent.

La idea original és de la periodista Pilar Almenar que, després d'anys d'ofici, va decidir aprofundir en l'àmbit del periodisme social i l'activisme. Va ser en eixe moment quan va conéixer Javier Vilalta, de l'associació Àmbit de la presó de Picassent, i va traçar un projecte que oferira eines de comunicació a dones en situació de reclusió. Tanmateix, Almenar subratlla que es tracta d'un projecte comú amb la resta de professionals que en formen part: Laura Bellver, periodista; Estrella Jover, fotoperiodista; Patricia Blanco, gestió de projectes socials; Rus Martínez, psicòloga; i Cristina López, terapeuta ocupacional. I també horitzontal, tant amb les organizadores com amb les participants.

Així, Impresas naix com a una activitat amb un impacte social sobre la reinserció que fuig de l'entreteniment i de l'oci com a distracció. La iniciativa consisteix a impartir una sèrie de tallers teòrics i pràctics en els quals participen 15 dones, que seran les úniques encarregades de la publicació: des de definir el nom, fins a triar les temàtiques, passant per la redacció dels continguts i el disseny de la maqueta.

L'objectiu d'aquests tallers és, per tant, generar un entorn creatiu dins de la presó que reafirme les habilitats i òbriga una 'finestra' cap a la llibertat d'aquestes 15 dones. Segons explica Pilar Almenar, la iniciativa ha tingut una forta acollida tant per les recluses com per la direcció de la presó.

Llibertat creativa que trenca clixés

Impresas trenca estigmes des del punt de vista de la manca de participació dins l'entorn penitenciari: "l'oferta d'activitats culturals és tan limitada (i encara més les dirigides a les dones) que l'entorn creatiu dins de la presó és molt reduït. Una de les coses que més ens van sorprendre va ser que elles preguntaren il·lusionades i estranyades si anaven a poder escriure sobre allò que vulgueren. Perque això ens va donar idea que la llibertat d’expressió és molt reduïda i que hi ha dones a qui mai ningú els ha preguntat què opinen o què volen.", comenta Almenar. L'ús de la llengua tampoc ha tingut obstacles i encara que la major part de les publicacions estan escrites en castellà, hi ha una previsió de publicar articles en valencià i en caló. "Totes elles poden escriure en la llengua que vulguen però la majoria d'elles escriuen en castellà, la llengua vehicular de les classes", conta Almenar.

El resultat d'aquesta activitat, amb més de tres mesos de treball, serà el número 0 d'una revista impresa, de manera que tinguen una prova tangible del seu talent i se salve l'escletxa digital amb les seues famílies, amb qui agumenten la comunicació a través de la revista. La distribució en aquesta primera edició del projecte Impreses serà dins de l'àmbit penitenciari, tot i que esperen poder augmentar el tiratge de cara a pròximes edicions. 

Tal i com comenta Pilar Almenar, el projecte s'ha traduït en una millora de la convivència dins de la presó. "Hem de tenir en compte que les presons no són exactament com ens mostren les sèries americanes. La nostra vivència en classe és que les dones són amables i no hi ha cap diferència amb una escola d’adultes de l’exterior. Tanmateix, és interessant veure com a poc a poc van creant llaços entre elles durant les estones que treballen en el projecte, llaços que pot ser si no hagueren participat no s'hagueren donat", explica la periodista.

Co·laboracions que obrin una 'finestra' a l'exterior

Les fotografies i il·lustracions incloses en aquesta revista seran a càrrec de professionals, que seran “els seus ulls en l'exterior”, ja que col·laboraran per a transmetre gràficament les idees que les dones decidisquen presentar sobre si mateixes.

A més a més, el projecte s'ha creat colze a colze amb ex recluses per a contrastar l'estructura de les activitats i els enfocaments, amb l'associació Adonar, l'associació Àmbit, del Centre Penitenciari de Picassent i de la Obra Social “La Caixa”.

Els tallers van començar el mes d'octubre i s'estendran fins a finals gener amb la intenció que la revista puga estar publicada el 8 de març. La presó de Picassent és la més gran de l'Estat Espanyol i en ella viuen a prop de 2.400 persones, de les quals un dotze per cent són dones. 

El projecte d'Impresas aspira a compensar aquesta desigualtat en la mesura que siga possible mitjançant activitats que milloren la capacitat d'expressió de les participants, que poden aprofitar aquests coneixements tant dins de la presó, on realitzen tots els tràmits oficials per via escrita, com fora, de manera que la seua habilitat per a comunicar-se facilite la seua integració i, per tant, servisca de pont per al camí a la vida en l'exterior.

Impresas té vocació de continuïtat: després d'aquesta primera edició, el col·lectiu espera poder realitzar els tallers de forma anual. "Cal tenir en compte que el projecte porta un any en marxa i encara ens queda molt de treball per a fer. Preferim anar construint els ciments poc a poc per a no passar-nos de frenada. De moment, estem pensant en una col·laboració amb un col·lectiu de persones majors de l'Obra Social La Caixa perquè donen classes d'informàtica a les participants d'Impresas i fomentar la seual'autonomia", explica Almenar. 

La periodista conclou amb el desig que ella i el seu equip siguen cada vegada menys necessàries per a la creació d'Impresas: "Volem que les participants acaben creant la revista sense necessitar-nos i es consolide així i es mantinga durant molts anys". Que tingueu un camí ben llarg. 

Noticias relacionadas

SILLÓN OREJERO

El miedo como experiencia agradable: la revista de Historias para no dormir

Por  - 

El formato se repitió con diferentes versiones en todo el mundo. En Inglaterra, Alfred Hitchcock presentaba el programa que llevaba su nombre, siempre con humor, para desdramatizar las historias de terror, igual que hicieron en Estados Unidos Rod Serling o Boris Karloff. En España fue Chicho Ibáñez Serrador con Historias para no dormir, un programa que fue tan exitoso que llegó a tener una revista con relatos del género y hasta poesías

SILLÓN OREJERO

'Goma-4', 'El Jueves' facha: la revista de humor de la extrema derecha en los 80

Por  - 

A principios de los 80, la ultraderecha contaba con diversos medios en España. Su viaje a la irrelevancia tras el golpe de estado del 23F y los problemas económicos acabaron con ellos, pero tuvieron aspiraciones de influir mediáticamente. A sus intentos de establecer diarios, se sumó el de una revista satírica, calcada a El Papus o El Jueves, pero de un humor de extrema derecha de gracia muy relativa: Goma-4