CARTOGRAFIES DOMESTICADES

Cercles i panells per a colonitzar la costa de l'estiueig

Un pla dissenyat des de Madrid per fer entrar divises estrangeres a l'economia espanyola va provocar l'urbanització de la Devesa de Campoamor. 

7/08/2022 - 

ORIHUELA. Entre el 100 a.C. i el 500 d.C. els pobles indis de Nord Amèrica realitzaren desenes de moviments de terra geomètrics. Envoltats de sèquies, amb composició de diferents terres de colors i seguint formes geomètriques —encara que la majoria eren cercles—, estos túmuls monumentals van sorprendre als colons europeus.

Complexos cerimonials entre els rius Mississipi i Ohio que van alçar totes les especulacions. Alguns apareixien del no res, especialment en camps de blat i panís, i durant el segle XX alguns aficionats els van atribuir a l'aterratge d'objectes voladors no identificats, com els de la pel·lícula Señales (2022).

Són coneguts com agroglifs o ‘crop circles’ en anglés. I probablement  algun passatger despistat de l'Altet es confonga quan sobrevole la Devesa de Campoamor. Uns cent vint bungalows caben dins dels tres grans cercles que composen la segona línia de platja d'esta urbanització d'Oriola.

El cercle no és la trama urbana més eficient —consumeix molt sòl i els carrers a canvi no donen més accessibilitat o més amplària—, però sí segueix un patró de les urbanitzacions del Baix Segura. La sensació d’estar desubicat, perdut, desorientat, que facilita l'amagatall, el refugi, l'anonimat.

La Devesa de Campoamor va ser un dels centres de vacances que va nàixer dissenyat per una llei espanyola dels anys 60, que va apuntar la construcció d’una desena de centres turístics a la costa mediterrània que obririen l’economia espanyola a l'exterior. Dissenyat per l'arquitecte Antonio Orts, el sector de la Glea es va desenvolupar en la costa entre el 1963 i el 67, amb blocs de quinze altures articulats al voltant del port esportiu.

En canvi, Diez Picos es va construir entre el 68 i el 73 en segona línia. És on es troba el gran cercle, que amaga al seu interior un xiringuito amb piscina i pistes de tennis. Tot el conjunt segueix al peu de la lletra els principis de l'urbanisme que es va inventar abans de la I Guerra Mundial i es va estendre per tota Nord Amèrica en poques dècades. La zona residencial per un costat, les zones verdes segregades, una zona cívica compartida per església, hotels, cinemes i discoteques i el port esportiu al costat de la platja.

El 1969 José Luis Fernández del Amo va signar el projecte de port a la Devesa per augmentar el poder adquisitiu de la promoció immobiliària. "Es va implantar a la Morra, una punta de terra elevada sobre la platja, i es despenja penya-segat avall fins a la mar", s'apunta al llibre L'Arquitectura del Sol. Té quatre plantes però des de l'accés només es veu l'última, que no interromp l'horitzó de la mar.

Per això s'accedeix des de la part superior a les sales més públiques com les de reunions, cafeteria i administració, mentres que la planta baixa està destinada a hangar per a embarcacions. "L'edifici es genera com una malla de triangles que van conformant dos enormes hexàgons que s'expandeixen com si foren les cel·les d'un panell d'abelles".

 

Carlos Pastor

@carlospastor__

Noticias relacionadas