VALÈNCIA. Amb motiu de la distinció de València com a capital verda europea 2024, la 38ª edició de Cinema Jove ha programat el documental francés Green City Life. Aquesta projecció especial tindrà lloc el dissabte 24 de juny a les 17.30 hores a la Filmoteca amb la presència dels directors, Manon Turina i François Marques, que mantindran posteriorment una trobada oberta al públic.
Estrenada aquest mateix any en el Festival Internacional de Cinema Documental de Copenhaguen, la cinta segueix dos joves urbanites que viatgen a la recerca d’iniciatives revolucionàries capaces de retornar la naturalesa al cor de les ciutats. Com construïm la ciutat del demà? Com podem combinar les bondats del camp amb els avantatges del món urbà? Manon i François van viatjar a Mèxic, a Europa i als Estats Units a la recerca de respostes. En la ruta que van fer van visitar ciutats que s’enfronten a problemes específics com la calor, la contaminació, el soroll o l’escassetat d’aigua.
Secundant-se en l’opinió d’experts, associacions i empresaris locals, van analitzar els avantatges i els inconvenients de solucions com la revegetació, l’agricultura urbana i la gestió del compostatge. L’objectiu, segons conten els impulsors d’aquest documental, és crear consciència i desencadenar noves solucions imaginatives per a dur a terme aquesta transició necessària cap a un futur més sostenible. “Hui en dia el 75 % de la població mundial viu en ciutats. Demà serà el 85 %. És una qüestió urgent”.
Green City Life es divideix en tres capítols. El primer ens porta a Mèxic, ciutat que ha aconseguit reduir la contaminació amb una iniciativa experimental: revegetar els pilons que voregen l’anell perifèric. “El que vam viure durant les dues setmanes que vam passar a Mèxic va superar amb escreix les nostres expectatives. Descobrírem una població que vivia a un altre ritme, amb una manera d’entendre la transició de les ciutats completament diferent de la nostra. Mèxic no només està provant, a la seua pròpia escala, un espectre molt ampli de solucions, sinó que també involucra en aquestes filòsofs, investigadors i ciutadans”.
Una altra de les parades del documental és Chicago, una de les ciutats del món amb més quantitat de terrasses verdes en els edificis. Allí es posen en contacte amb la responsable d’una de les empreses especialitzades en aquest sector, que explica com és possible cobrir amb vegetació un sostre sense córrer el risc de clivellar l’edifici. La seua tècnica, que no utilitza cap tecnologia, fa possible que cresquen boscos reals en teulades que tenen 100 anys d’antiguitat.
L’últim capítol de la pel·lícula tracta sobre el compostatge. “Un dels objectius de la pel·lícula és mostrar que és inútil esperar que els ajuntaments posen a la nostra disposició contenidors per a començar a gestionar i reutilitzar els nostres residus orgànics, que ocupen un terç dels nostres poals de fem -assenyalen els directors-. Hi ha mètodes relativament senzills per a fer-ho nosaltres mateixos”.
