Comiat de Paco Jarque

Ara fa uns minuts, una trucada perduda i degudament retornada, i l'Andrés quan d'ell esperava altres afers, m'ho diu ben clar, que el Paco Jarque ens ha deixat. Feia temps que esperava la seua cridada, "sóc l'altre Paco: d'un Paco a altre" com ell em deia. La nostra coneixença amical i professional des dels temps, de la impremta Fermar de Ferrer Pastor del Publipress d'Andreu Alfaro, Vicent Ventura i tantes altres amigues i amics. Dic, humana, clara, feréstegament sincera: "Açò, hem de fer-ho bé, perfecte, com cal". Deia que els colors no feien política i així ho va concebre amb l'altre Francesc que el vocabulari dels finals del 60 seria "blanc i blau", als dos els ho devem. El pantone corporatiu valencià d'unes dècades d'il.lusió, lluita i sementera. El poble valencià, els ho ha reconegut, qui millor que Francesc Jarque Bayo l'ha retratat i com el poble ha gaudit de les seues imatges en uns casos descrites per tantes col.laboradores i col.laboradors.

De les institucions, les docents, les professionals, les socials i tantes altres amb les quals col.laborava desinteressadament. Però amb la irrenunciable sinceritat de la qual feia sempre bona mostra. Les altres tard com sempre, ja ho faran.

Destaquem hui abans de dir-te el darrer adéu corporal, el teu "Espillet i el drac" llibrer primer d'una "trilogia d'Espills i dracs"; el tu llegat imaginari com tu deies, però compromés fins la medul.la i cru com la realitat.

Els daurats, platejats i  metàl.lics dels quals tant gojaves, impossibles registres iconogràfics, de complexitat senzilla i saturadament lluenta.

Encara queden textos originals que coneixerem i altres vindran que amb les teues imatges coneixeran i intentaran comprendre un País que ja anem fent.

Fins ara, Paco.

Francesc Ferrer Escrivà