VALÈNCIA. És agost i fa calor, la qual cosa sembla que és una sorpresa enorme, tant com per a obrir informatius amb imatges de termòmetres a Sevilla. Perquè que faça calor a Sevilla és tan estrany com que hi haja mosquits, turistes, meduses i que les cerveses es calfen ràpidament a les terrasses de Benidorm. I quan fa calor, hi ha una màxima que els valencians complim per damunt de tot, cal estar a remulla. Ja siga en una basa, al riu, a la font, a la platja, a la piscina del veí o en una de plàstic en el terrat, si estàs a remulla, com un cigronet, la calor no afecta tant.
Per això els valencians omplim les nostres pròpies platges, i també les de Formentera o Eivissa a la menor ocasió. Tenim un litoral fabulós per a disfrutar de l'estiu i l'aprofitem de maneres molt diferents, que resumiré en tres models que he batejat amb nom de platja.
El model Malva-rosa és anar a fer-se un bany ràpid a la platja perquè la tenim a prop. Consistix a posar la tovallola prop de la mar, torrar-se per davant, torrar-se per darrere, bany, una altra torradeta, bany, dutxa de peus per a netejar l'arena i a casa.
És una manera de gaudir ràpidament de la platja, no cal ni plantar el para-sol i no has de dur quasi parafernàlia. Els que tenim la sort de viure prop de la platja ho fem amb molta freqüència, perquè un banyet et reconcilia amb l'estiu, i ja pot fer calor que a vora mar s'està de categoria.
Este model ja és més elaborat, i consistix a alçar-se ben prompte per plantificar el para-sol o les tovalloles en primera línia. És estiu i el teu objectiu és descansar, però fas un esforç i t'alces a les 7 per a ser el primer en la platja. Pretens passar tota la jornada en banyador, així que no vols que ningú et tape la visió entre la mar i la teua posició privilegiada. Per superar tantes hores sense separar-te de la tovallola més que per a anar de tant en tant a remullar-te, et dus bona cosa de protector solar, unes pales, un nevereta portàtil amb bona cosa de beguda, papes, cacaus, alguna empanadilla del forn del poble i un llibre o revista per a tindre ocupada la vista. Si vas amb xiquets, este model implica dur material de construcció suficient per a fer un castell en el qual puguen habitar els dragons de Daenerys Targaryen.
És molt habitual que els valencians planifiquen la jornada de platja d'esta manera: anar prompte per no pillar trànsit i poder aparcar, passar al voltant de 5 hores mirant la desfilada de banyadors de l’Oysho, fer poc de gasto, i a hora de dinar, a casa.
Este és el nivell més avançat, com si fóra Son Goku en la transformació en què té més monyo que la perruqueria del teu barri. Sí, eixa perruqueria on passen la granera una vegada a la setmana. I consistix a anar a la platja preparat per a qualsevol cosa, des d'un tsunami a una invasió extraterrestre.
Per començar cal dur bona cosa d'ombra, una tenda de campanya, una haima, sis para-sols o un hivernacle capaç d'albergar mitjà fanecà de tomaques. Una volta plantada la casa portàtil, cal muntar el saló: amb taula, cadires, diverses neveres portàtils, mantell, coberts, radiocasset, ventilador... el que siga menester. I a partir d'ahí, fartar. Perquè tu no has anat a la platja a prendre el sol, has anat a la platja a menjar fins esclatar. Passes la major part del temps menjant-te l'ensaladilla russa, l'entrepà de pernil, la lasanya a la bolonyesa, l'ensalada de pasta i el meló d'Alger. Perquè, senyors, si no hi ha meló d'Alger, no paga la pena anar a la platja a passar el dia. Dus tantes carneres (tuppers) que podries alimentar tota la platja, però com que la mar obri la fam, tu i els teus familiars feu un sacrifici i acabeu menjant-vos una truita de 20 ous, 18 llonganisses i 9 pans de quart farcits d'allioli per a esmorzar.
Després, com que passareu 12 hores "non stop" ocupant terreny públic, has de buscar alternatives d'oci. Així que t'endús el dòmino, les cartes, flotadors d'animals, raquetes per a muntar un club de tenis i material de construcció suficient per a obrir un Leroy Merlin. Encara que algun dels familiars que han acudit a la platja no s’hagen de moure de la cadira en tot el dia.
Perquè en esta modalitat de visita a la platja cal anar en família, com més millor, i en eixa família sempre hi ha un cunyat. És eixe personatge que es passa el dia a l'ombra assegut cara a la mar, amb la camisa desbotonada el suficient per a mostrar la panxa i una pelambrera com la King Kong. Mentre es passa el dia xamant fum d'un caliquenyo i mirant indiscretament totes les dones que passen per davant seu.
-El xiquet que es passa el dia "mira papà, mira mamà" vinga el crit.
-El senyor que passa hores furgant en l'arena a la recerca de tellines.
-La xica siliconada fent topless a la qual mira tota la platja, elles i ells.
-Les amigues que fan una marató caminant vora mar mentre raonen de "coses nostres".
-El vigorèxic amb "fardaous" que passa de jugar al volei a pegar giravolts, mentre ensenya orgullós els seus músculs.
-La iaia vestida de dol que vigila la família baix del para-sol.
-El xiquet que es pensa que és Paco Alcàcer i li pega pilotades a mitja platja (té especial punteria perquè la pilota caiga enmig del menjar).
-El "campió olímpic" que se'n va mar endins i té al socorrista tot el dia preocupat.
-El caçador de meduses, que sempre en troba alguna i la deixa a la voreta perquè tots observen la seua captura.
-L'anglés “gamba”, que ja es pot posar tota la protecció solar del món que en eixir de la platja pareixerà una tomaca del Perelló.
En fi, que potser algunes d'estes coses no siguen exclusives de les platges valencianes. Potser els que munten la tenda de campanya al vostre poble siguen els madrilenys. I tal volta sou més d'anar a una caleta deserta, a una platja de pedres o a la platja d'un riu. Però si passegeu per les platges valencianes més turístiques, segur que reconeixeu personatges i situacions que a les platges del nord d'Espanya, d'Itàlia o inclús de les Balears no passen mai.