Cremar un arbre de deu metres per a construir un restaurant

ALICANTE. "Des del primer moment em vaig proposar integrar-me a la cultura i conèixer i adaptar-me a les lògiques del país. En aquest cas —per a una persona creativa— obrien un ventall de possibilitats de desenvolupament impressionant. Vaig aprendre que qualsevol cosa que poguera imaginar, es podia acabar aconseguint d'una manera o altra. Aquesta va ser la gran dificultat quan finalment vaig decidir tornar a Alacant".

Iván Valero havia acabat la carrera d’Arquitectura presentant una completa proposta com a projecte final de carrera que tancava la bretxa ferroviària d’Alacant i retranquejava la futura Estació Central uns metres per guanyar en temps, verd i diners. Un win-win que va signar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona mentres es preparava per a viatjar a Méxic sense bitllet de tornada.

"Mai no ho vaig plantejar com d'anada i tornada. Mentres vivia allà, l'enfocament era com si només fóra d'anada. I va estar a punt de ser-ho", comenta Valero. "Gran part d'aquesta llibertat amb què m'havia acostumat a treballar va desaparèixer quan vaig començar a treballar a Espanya novament i necessite molts mesos per assumir la rigidesa de les normatives i processos".

Del Parc Central d’Alacant va passar a construir places i mercats a Mèxic. Una etapa estimulant amb projectes de tot tipus, on fins i tot un client li va proposar plantar un arbre de deu metres. Davant la prevista mort de l’arbre, Valero li va proposar construir un arbre de fusta... i cremar-lo per decorar la sala.

"M'agrada aplicar un mètode de treball similar a qualsevol tipus de feina que m'arriba i que anomene ‘estudi d'alternatives’. Escric totes les limitants —normatives, pressupost, dimensions...— i pense totes les diferents alternatives que sóc capaç d'imaginar —algunes estúpides i d'altres més assenyades—, però el fet de pensar-les i dibuixar-les genera altres idees".

"Finalment tinc un repertori d'alternatives de com enfocar el projecte, entre la qual sempre apareix la que els clients em recomanen d'inici, i amb totes vaig argumentant quin és el millor enfocament, que poques vegades és la del client. El mètode té un doble sentit, per una banda és un mètode per produir i millorar idees sense conformar-se", raona Valero. "Per l'altra, demostres al teu interlocutor que de totes les opcions possibles, la que els presente és clarament la millor per al seu cas particular".

"Però cap dels meus projectes no s'assemblen a la resta dels meus projectes i això és perquè intente no casar-me gaire amb referents, però també perquè m’agraden moltes coses diferents. A cada projecte, després d'aprofundir-hi, acabe prenent un camí amb un referent concret, color o neutralitat, geomètriques anguloses o corbes suaus, cridar l'atenció o camuflar-se...".

Valero ara té la seua pròpia pràctica, però ha treballat en format col·lectiu a oficines com Bandada a Mèxic i Rodes a Alacant. "Bandada va sorgir precisament amb la idea de treball en equip, sempre em va fascinar aquest moviment col·lectiu dels ocells per aconseguir un objectiu comú i és una cosa que he intentat fer sempre a la meua vida professional, envoltant-me de gent que m'aporta i donant-los tota la confiança perquè puguen aportar bones idees".