Cuentos Valencianos de Blasco Ibáñez es tradueix per fi al valencià

VALENCIA. "De Cullera a Sagunto, en toda la valenciana vega, no había ni pueblo ni poblado donde no fuese conocido", va escriure Vicente Blasco Ibáñez sobre el jove i fictici Dimoni, avui també ell. Escriptor i polític valencià, va morir un dia abans de complir els 64 anys, però sí que tingué temps de retratar amb detall una dona en molts dels seus contes. Petita, sempre a la vora del mar i capaç de representar la misèria i la noblesa a la vegada. Ella és València i una de les seues millors imatges literàries s’amaga a Cuentos Valencianos,que van ser publicats inicialment al diari republicà El Pueblo i posteriorment reunits en un sol volum. La productora Arriers Media ha emprés un projecte que vol traduir per primera vegada aquest recull a la llengua materna de la ciutat que va veure créixer al seu escriptor. 

L’exemplar és part d’una iniciativa innovadora, crear la primera Ciutat-Museu mitjançant una aplicació mòbil. L’obra comentada i altres contes del valencià seran el fil conductor per a presentar els distints barris que vertebren la capital del Túria. 31 espais als barris i les pedanies seran presentats amb curtmetratges ambientats amb la narració d'un conte, tots seran traduïts al valencià i a més seran adaptats per tal que la lectura puga ser exemple de la societat actual però mantinga l’essència de l’època. JoséCamarillas, un dels que ha materialitzat la idea, explica que han adaptat, subtilment, les obres per mostrar que “allò que passava al segle XIX, també pot ocórrer al XXI”. L’aplicació es convertirà en una literatura viva que vol dinamitzar el comerç local i el turisme cultural de tota la ciutat, no només del centre.

Arriers Media és una productora encapçalada per Camerillas i Raúl Pérez, especialitzada en la memòria oral, l’antropologia i el turisme cultural. El projecte va nàixer com a treball de final de màster de Camerillas, llicenciat en Comunicació Audiovisual i expert en gestió cultural. El van presentar a diferents empreses i decidiren portar-lo a terme, també a la Fundació Blasco Ibáñez, la qual ha donat suport a la idea des de la seua gènesi. La iniciativa s’ha finançat gràcies a un crowdfunding, i aquest s'ha tancat el passat 25 de juliol amb un donatiu de mil euros. Ja han superat la xifra demandada, 4.000, i 100 llibres han sigut reservats. Es pot participar des dels 6€ i, per menys de vint, el mecenes és obsequiat amb l’edició limitada traduïda de CuentosValencianos. S’espera que el 2017, coincidint amb el 150 aniversari del seu naixement, el projecte editorial i l’aplicació Ciutat-Museu vegen la llum. En un principi, el llibre sols està disponible per als participants del crowdfunding, però si hi ha demanda, l’empresa no descarta comercialitzar-lo. L’aplicació serà de descàrrega gratuïta i podrà trobar-se en els markets dels smartphones.

Un capítol, un racó

El sapo, que representa Natzaret, Guapeza Valenciana, Marxalenes, o En el mar, el Cabanyal, són algunes narracions que es presenten en aquest treball. Guapeza Valenciana dibuixa la màfia valenciana de principis del segle XX. La història s’ambienta en un local del barri, reconegut per Blasco Ibáñez, així com altres com Vicent Andrés Estellés, com el millor restaurant per a tastar la paella. L’antiga carretera de Burjassot serà l’escenari escollit per dues bandes per enfrontar-se. El conte mariner és un discurs de classe, sobre les injustícies que sofrixen els veïns d’un barri pescador. L’àrdua labor dels pescadors es contraposa amb la tranquil·litat del casino replet de burgesos. La història trista d’un pare que pagarà massa per fer una bona captura.

La traducció al valencià de les seues obres és una faceta complexa. Blasco Ibáñez va escriure peces en valencià durant la seua joventut literària, de les quals no se sentia massa orgullós, i també algunes en almanacs com Lo Rat Penat. No obstant el seu origen i el seu domini de la llengua, la seua obra completa no ha sigut traduïda. El poeta Miquel Durán Tortajada volgué traduir Cuentos Valencianos als anys 20, però l’empresa on treballava, Editorial Mentora, va fer fallida i després va ser impossible per la Guerra Civil i el Franquisme. Obres com La Barraca o La Flor de Maig sí que van poder ser traduïdes per Durán. L’absència pot trobar el seu motiu en el fet que el valencià era un personatge incòmode, va haver de fugir per les seues conviccions polítiques, fou un fervent republicà federal.

Un museu a la butxaca

La campanya comença a recuperar el patrimoni immaterial que és la cultura valenciana pel Palmar, “per tot allò que representa pel blasquisme”. El curt rodat es titula, com el conte homònim, Colp doble. És un relat sobre l’extorsió dels cacics als camperols humils i la duresa de la vida a l’horta de l’època. S’ha adaptat a l’actualitat i als llenguatges audiovisuals i introdueix un conflicte molt present al territori, l’especulació immobiliària. També es museïtzarà la pesca a l’Albufera; la construcció tradicional de barques; el guisat d’all i pebre dins de l'aigua; receptes d’arròs i la recent tornada d'espècies vegetals i animals gràcies a la depuració de l'aigua. L’aplicació funcionarà com una guia turística i permetrà l’accés als continguts quan l’usuari es trobe pròxim als punts d’interès en qüestió. Es reproduirà el relat vinculat i durarà entre 4 i 6 minuts “per mantenir l’atenció de l’espectador”. A més del vídeo, s’oferirà realitzar una ruta guiada per la zona on conèixer detalls de la vida de Blasco Ibáñez i de la història de la ciutat; visualitzar al seu lloc tots els fragments de memòria oral del barri; descarregar obres i material de l'escriptor i participar en gimcanes on les pistes seran la informació donada. A cada veïnat s’immortalitzen històries populars, llegendes, acudits, gastronomia o vivències personals. La participació ciutadana, així, és imprescindible, és “la base fonamental d’un museu que vol mantindre els seus tresors vius, no descontextualitzats”. 

La recerca de l’autofinançament respon al fet que no volen limitar el projecte a les bases d’un concurs o una beca. Desconeixen si hi ha subvencions públiques per a iniciatives d’aquest tipus, i per tant, no n’han sol·licitat cap. No rebutjarien el patrocini d’administracions o societats privades, però no volen condicionar els textos de Blasco Ibáñez. Si bé han presentat la idea a l’Ajuntament de València, al qual li ha agradat i li ha paregut molt interessant.