Neus Penalba (Tarragona, 1982) és especialista en Rodoreda i actualment és professora de literatura catalana i espanyola a la Universitat de Cambridge
7/04/2024 -
VALÈNCIA. Arriba a les llibreries Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de ‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda, de Neus Penalba (Tarragona, 1982). Es tracta del llibre guanyador del darrer Premi Joan Fuster d’Assaig, concedit en el marc dels 52 Premis Octubre. Tal com indica el subtítol, està dedicat a analitzar la novel·la La mort i la primavera, que va ser publicada pòstumament el 1986 i de la qual n’existeixen diverses versions. Penalba, que actualment és professora de literatura catalana i espanyola a la Universitat de Cambridge, defensa que es tracta de la seva obra central i n’encara l’anàlisi des d’una triple lectura que aprofundeix en els ressons històrics, antropològics i metafísics de la novel·la.
Així, en un exercici de crítica literària i de literatura comparada, Penalba posa en relació la societat autàrquica descrita a La mort i la primavera amb tot d’obres literàries, artístiques i cinematogràfiques de l’Europa del moment. En aquest sentit, assenyala que Rodoreda pretenia desenvolupar un primitivisme narratiu, traslladant mecanismes artístics que ja havia experimentat abans en la seva obra pictòrica. D’aquesta manera, fa una lectura aprofundida de la representació literària que Rodoreda va fer d’aquest poble imaginari sense nom que put a fems i a glicines. Tenint en compte la complexitat de la novel·la de Rodoreda, l’assaig de Penalba és enormement aclaridor i dona eines per encarar-ne la lectura. Fins i tot per aquells que encara no l’han llegida.
Per tot plegat, el jurat format per Margarida Casacuberta, Francesc Montero i Damià Pons, va considerar que, a banda d’oferir noves lectures sobre La mort i la primavera, Fam als ulls, ciment a la boca també trenca diversos estereotips que s’havien anat formant al voltant de Rodoreda i de la seva literatura. De fet, Penalba, que porta més d’una dècada estudiant Rodoreda i que ja va dedicar la seva tesi doctoral a La mort i la primavera, defensa que «aquesta novel·la no podia agradar a gaire gent a principis dels seixanta —quan n’escrigué la primera versió— ni a la Catalunya de la transició, quan Rodoreda assolí fama nacional; però, des del 2017, per fi ha trobat el públic que es mereix. Potser és que una novel·la fascinant sobre la mort estava destinada a convertir-se en una criatura que veuria la llum després del traspàs de la mare per assegurar-li la fama pòstuma, que ja s’havia guanyat amb les altres novel·les, però que aquesta actualitzava. És precisament la novel·la sobre la mort i de la mort la que la fa viure encara com una escriptora radicalment actual en les lletres catalanes».
Foto: PRATS I CAMPS