VALÈNCIA. El blavero no és blau, així que no hi ha cap constància de cap relació directa amb els barrufets, o pitufets que dirien ells perquè barrufet sona massa català. De fet tot el que sone català els provoca al·lèrgia: no mengen fuet, mai es demanen un entrepà a la catalana, al seu forn no entren les pizzes de Casa Tarradellas i deixen d’anar als bars que oferixen crema catalana de postres. És la seua obsessió, la seua mania, i ja se sap que les manies no les curen els metges.
Els blaveros són els defensors de la llengua.
- Del castellà?
- No, encara que ho parega.
- Aleshores de quina?
- De la llengua del cap i casal, ja que la majoria d’ells viuen en València i rodalia, la del sainet i l'apitxat, l’autèntica llengua valenciana, la que no ensenyen en les escoles, la de les Normes del Puig. Eixa és la seua bíblia, unes Normes del Puig de les quals, com passa amb la bíblia, quasi cap dels seus seguidors en fa cas. De fet la mateixa web de la RACV gasta com a llengua vehicular el castellà i les conferències són també quasi totes en castellà. Però no hi ha cap contradicció en defensar el valencià parlant en castellà, això són proclames catalanistes. Perquè com diuen alguns d’ells “yo el valenciano lo entenc, pero no lo hable”, i això és suficient per a ser experts lingüistes.
Els blaveros són gent de pau i de diàleg, per això tenen molts amics, especialment en Madrid i contornà. Són amants de la “ch”, del blau, de la monarquia, dels jocs florals, de les falles, dels polos amb la bandera d’Espanya, de lo Rat Penat, del castellà, de llegir Ok Diario i del terme Lo Regne. Els agrada molt parlar dels “lazis”, que no tenen res a vore en la gosseta collie de la televisió, és una paraula que prové d’unir “lazo i nazi”. I també simpatitzen amb els ciutadans espontanis d’España 2000 que apareixen en manifestacions a repartir... amor i bon rotllo.
El seu amor desbordant provoca que no tinguen pràcticament enemics, no saben odiar, els costa odiar, a excepció feta d’alguns anti-valencians que es passen la vida provocant i són odiosos i perniciosos per als interessos dels vertaders valencians. Però en són pocs, només odien a mort un poquet a: Pompeu Fabra, Joan Fuster, Estellés, Valor, Sanchis-Guarner, Puigdemont i qualsevol català; qualsevol que parle català i qualsevol que escriga en valencià normatiu; els llaços grocs i la quadribarrada; les paraules llavors, doncs, maduixa i aleshores; els rojos, els independentistes i els republicans; Raimon, Llach i tots els cantants en valencià, a més d’aquells que acudixen a concerts de cantants en valencià; les Trobades d’Escola Valenciana; qualsevol podemita perquè són mig cupaires i això és el dimoni; tots els de Compromís en menció especial a Oltra, Ribó, Marzà i Grezzi per ser italià i parlar valencià; l’escut de Sagunt, Gàtova, Muro d’Alcoi, Almoradí i en general qualsevol escut sense blau; els filòlegs i l’Octubre; l’accent obert i la x; els noms dels pobles escrits en valencià com Crevillent, Benifaió o Carcaixent; el cava de Sant Sadurní d’Anoia; l’accent de Fortaleny, Morella o Cocentaina; els carrils bici; la muixeranga mig catalana d’Algemesí; els historiadors que donen per bo el llibre del repartiment; el terme País Valencià; a À Punt, la sucursal de TV3 en València; el barri de Benimaclet; a Piqué i per tant també un poc a Shakira… i igual quatre o cinc coses més sense importància.
Entre les aficions del /nunquam catalanus/ està escoltar discos de Francisco, bufar-se en el casal, crear molts perfils de twitter per a odiar convèncer a la gent què el valencià i el català són llengües diferents, acudir a manifestacions a protestar o a increpar als que protesten, esborrar murals, el photoshop, qualificar a tot el món de “panca” i el teatre faller. Per desgràcia ja han deixat d’agarrar autobusos patrocinats per a anar a demanar “agua para todos” als insolidaris catalans, ni tampoc es poden clavar amb la pancatalanista Canal 9.
Una espècie nombrosa al cap i casal i l’Horta, molt sorollosa, més valenciana que la paella de conill i pollastre (sense pimentó que això no és típic de la capital) i defensora a ultrança de l’himne i de la Reial Senyera. Bo, l’himne diu daurades i paradisos en compte de dorades i paraïsos, però això –segur, segur- és culpa d’algun catalanista.
Com en són molts, hi ha molts partits que intenten guanyar-se el seu amor de cara a les eleccions. Viuen en un First Dates continu en el qual tots els tiren els trastos. Però no tenen fàcil triar:
- El PP els va trair amb Pujol (o això diuen), i Bonig està fent de tot per a tornar a enamorar-los com feren amb Unió Valenciana i el pacte del pollastre.
- També busca la seua estima el partit català Ciutadans (que sempre diran Ciudadanos a València), per això digueren que “el valenciano es un idioma entrañable”... i remataren dient que era “aldeano y poco útil”, molt en línia de la filosofia d’alguns blaveros.
- El PSPV, Compromís, i Podem són catalanistes, i ja sabem que el lema dels blaveros és “No mos fareu catalans”; així que, per molt que diguen defensar els interessos valencians, no els votaran. Perquè per a ells l’important és odiar als catalans, coses com l’infrafinançament, els xiquets en barracons, la sanitat universal o el corredor mediterrani són minúcies comparades amb la separació de la llengua.
- Molts partits minoritaris com VOX, Som Valencians i Avant Valencians apareixen per a rondar als blavers, que tenen més pretendents que el socarraet d’una paella a llenya.
Això sí, alguns antics blaveros s’han canviat ara de bàndol, i com va fer Xavier Casp han acabat apropant-se al poder de torn, venent-se al millor postor. Eixos són arribistes a la recerca d’un càrrec o una pagueta, no són autèntics blavers, encara que de vegades s’infiltren en les seues files.
El seu treball favorit és el de repartidors de carnets d’autèntics valencians. Van vestits “de gente de bien” en camises blaves, jersei del cavallet al coll, mocassins i polseres d’Espanya ells, i arracades amb perletes, cardats amb laca Nelly, molt d’or i bona cosa de maquillatge elles, per tant és molt difícil diferenciar-los dels pijos. Si de cas perquè escolten Onda Fallera i duen adhesius que diuen “Calamars només a la romana”, “Puigdemont al paredón”, o “Viva el Rey”, en referència als borbons i no a Elvis. Per cert, si envien als fills a la línia en valencià a escola, els descarta de ser blaveros, excepte que hagen optat per eixa opció per evitar que els seus fills s’ajunten amb els morets o gitanos apuntats en castellà.
La setmana que ve parlarem del seu enemic acèrrim: el Pancatalanista.