Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

Hoy es 25 de octubre y se habla de TOQUE DE QUEDA coronavirus estado de alarma ghatto
GRUPO PLAZA

dimarts 24 i dijous 26 de setembre

El cicle ‘Temps salvatges’ projecta dues noves pel·lícules dels anys de la Transició espanyola

La mostra, amb entrada gratuïta, és una iniciativa de la Fundació SGAE, desenvolupada pel seu Consell Territorial de la Comunitat Valenciana. Les projeccions comencen a les 18’30 hores

23/09/2019 - 

VALÈNCIA. El cicle "Temps salvatges" es va obrir el 17 de setembre amb la pel·lícula Asignatura pendiente de José Luis Garci. Va seguir, dos dies després, l'òpera prima de Fernando Colomo, Tigres de papel, i després d’El disputado voto del señor Cayo (aquest dimarts 24 de setembre), el programa es completarà amb quatre treballs documentals: Llach. La revolta permanent (26 setembre), El Papus. Anatomía de un atentado i Ajoblanco. Crónica en rojo y negro de David Fernández de Castro (2 octubre), i, finalment, Regresa El Cepa de Víctor Matellano (3 octubre).

Amb guió de Manuel Matji i el mateix Giménez-Rico, la pel·lícula El disputado voto del señor Cayo va guanyar l'Espiga de Plata en la 31a Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci). En el seu repartiment va comptar amb un admirable Francisco Rabal, acompanyat per Juan Luis Galiardo, Iñaki Miramón, Lydia Bosch, Eusebio Lázaro, Mari Paz Molinero, Pilar Coronado i Francisco Casares. La projecció es farà el dimarts 24 de setembre.

Llach. La revolta permanent es projectarà el dijous 26 de setembre. La pel·lícula es retrotrau fins al 3 de març de 1976, quan una assemblea de treballadors celebrada a l'església de San Francisco de Vitòria va ser assaltada per la policia. El succés es va saldar amb cinc morts i més d'un centenar de ferits. Aqueixa mateixa nit, portat per la ràbia, Lluís Llach va compondre la que seria una de les cançons més emblemàtiques de la Transició, Campanades a morts. “No la vaig escriure des de la impotència ni la rendició, sinó des de la potència i la convicció de cridar: ‘Ja n’hi ha prou!”, va explicar el cantautor català.

Encara que inicialment el cineasta Lluís Danés pensava realitzar un documental sobre la vida professional de Llach, després de trobar-se amb Campanades a morts va decidir modificar el projecte per a contar el “brutal” succés, segons les seues pròpies paraules, de Vitòria i “mostrar la labor de lluitador per les llibertats de Llach, sempre amb l'arma de la música”.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email